L'exconsellera assegura en un llibre que és el PSC i no ella qui ha virat
BARCELONA, 28 ago. (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera de Justícia i Interior i exdirigent del PSC, Montserrat Tura, defensa en el seu llibre 'Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme' (Pòrtic) que la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya ha de ser "una unió basada en la llibertat" però no descarta la secessió.
"No puc assegurar que la solució sigui la independència", conclou davant de l'actitud que ve manifestant l'Estat davant del procés sobiranista.
Tot i que el seu model és "establir una reunió bilateral inspirada en la unió lliure dels pobles que conviuen junts perquè així ho volen", obre així el camí a la independència en el capítol final del llibre, que es presentarà aquest dilluns a Barcelona.
Tura vol deixar clar que no és una "dissident", sinó coherent amb la trajectòria històrica del PSC i amb el pensament dels qui han estat les seves cares visibles, entre els quals hi ha l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.
"Estic en el mateix lloc del qual el PSC no hauria d'haver-se mogut mai. Quan ha abandonat el catalanisme, el 'nou PSC' ha obtingut els pitjors resultats electorals", segons Tura, que retreu a l'actual direcció la seva estratègia política.
SEGUIR A EUROPA
Recalca que la seva aposta no és la ruptura amb la resta, però no descarta aquest escenari si l'Estat segueix sense moure fitxa, tot i que detalla que la secessió té "obstacles seriosos".
"En cap cas, per exemple, ens podríem permetre quedar fora de la Unió Europea, ni per vocació històrica ni per la nostra vinculació a la causa europea", puntualitza.
En qualsevol cas, tot i que l'escenari polític sigui incert --diu--, qualsevol escenari requereix "d'una gran mobilització dels catalans".
També concreta el seu anhel, que passa per un pacte bilateral i una "unió lliure", i que va més enllà de la Declaració de Granada, el document que en 2013 va subscriure el PSOE i que detalla el seu model territorial federal.
Tura considera "imprescindibles" altres demandes, com el reconeixement explícit de la plurinacionalitat de l'Estat, les relacions bilaterals entre el Govern espanyol i català, el principi d'ordinalitat i l'equiparació del model de finançament català al sistema basc i navarrès.
Per a ella, tot això ha d'anar acompanyat també d'un "canvi de cultura política" i del model econòmic, última finalitat del qual és servir als ciutadans i avançar cap a una societat més igualitària.
PSC: "NUCLI ESPANTAT"
Després de reivindicar que no està sola i que hi ha molta gent que dóna suport a les seves tesis, defensa que les polítiques socials i la identitat catalana han d'anar de la mà, i lamenta l'actuació dels 'capitans' que van prendre el control del partit en 1994 al congrés de Sitges: segons la seva opinió han estat deslleials amb Pasqual Maragall i també amb el també expresident de la Generalitat José Montilla.
Segons Tura, el PSC ha passat de ser un partit plural, obert i avantguardista a ser "un nucli espantat que no sap interpretar els sentiments i els anhels de la societat que diu que vol representar".
