Revela que ha rebut cartes de ciutadans demanant que no cedeixi les seves dades per a una consulta
MADRID, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, s'ha mostrat "convençut" que no es produirà cap escissió en el si del PSC com a conseqüència del debat intern sobre la celebració d'una consulta independentista a Catalunya i ha apostat per un model "bàsicament" federal, amb elements de bilateralitat, reconeixement de la plurinacionalitat i també del 'dret a decidir'.
Ros ha protagonitzat aquest dimarts a Madrid un esmorzar informatiu del Fòrum Nova Economia en el qual la representació socialista ha estat protagonitzada pel portaveu del PSOE al Senat, Marcelino Iglesias, i el secretari d'Ordenació del Territori i Sostenibilitat del partit, Hugo Morán.
L'expresident català i portaveu del PSC al senat, José Montilla, també ha assistit a la conferència de l'alcalde, que va abandonar l'escó al Parlament el desembre en discrepància amb la decisió del PSC de votar 'no' a la petició que el Govern espanyol cedeixi a la Generalitat la competència per a la convocatòria d'un referèndum.
En aquest marc, ha insistit a descartar una ruptura del PSC "pel bé de Catalunya" i ha defensat que el partit ha estat un factor clau de cohesió social durant els últims anys, amb un projecte comú que es conjunta amb diferents i complementàries visions o sensibilitats sobre el model de relació que segons ell han de tenir Catalunya i Espanya.
"Només pot haver-hi un factor de cohesió de la societat civil si tu ets plural en la teva estructura i gestiones aquesta pluralitat. La pluralitat de visions sobre el sentiment nacional de Catalunya ha ajudat el progrés de la societat catalana, que no es pot permetre que no hi hagi un partit amb aquestes característiques. Fins i tot només per responsabilitat, no es produirà aquesta escissió", ha sentenciat.
També ha descartat abandonar el PSC i ha anunciat la intenció de presentar-se un altre cop a l'Ajuntament de Lleida sota les mateixes sigles.
Ha assegurat sentir-se còmode en el partit, tot i que també ha reconegut que estaria "més còmode" si el PSC resolgués les diferències amb el PSOE i a més no hi hagués una "amenaça" sobre els companys 'crítics' al Parlament que van trencar la disciplina de vot. "Però espero que això acabi bé i hi hagi diàleg", ha concedit.
Tot i que ha coincidit que el país ha d'avançar cap a un model federal que impliqui una reforma de la Constitució, ha reconegut que PSOE i PSC no estan d'acord "exactament" en el model federal al qual aspiren.
Segons ha explicat, el PSC reconeix el 'dret a decidir', mentre que el PSOE no ho fa, a la vegada que a ell li agradaria que el PSOE reconegués també la plurinacionalitat de l'Estat, amb elements de bilateralitat.
"Jo aspiro a un model bàsicament federal, amb elements de bilateralitat, el reconeixement de la plurinacionalitat i el dret a decidir. Aquest és el model al qual hauríem d'anar avançant", ha defensat abans de lamentar la falta de diàleg entre la Generalitat d'Artur Mas i el Govern de Mariano Rajoy.
IMPRESCINDIBLE LA CONSULTA
En aquest context, ha apuntat que considera "imprescindible" la consulta, ja que els ciutadans han de poder expressar-se en els moments de crisi institucional, però ha insistit en la necessitat que la consulta sigui legal i acordada. "No hi ha possibilitat d'una consulta sense pacte", ha reconegut posant, com a exemple escocesos i canadencs.
A més, respecte al debat sobre la cessió del cens municipal a la comunitat autònoma per a la celebració d'aquesta consulta, ha defensat que "la lògica és guardar i fer guardar les lleis".
Per aquesta raó, ha assegurat que lliurarà el cens "si hi ha una llei que ho empara", malgrat que ha reconegut haver rebut ja cartes de ciutadans demanant que no lliurés les dades per a un referèndum independentista.
Ros creu que les actuals tensions entre Catalunya i Espanya no s'estarien produint si l'Estatut, fins i tot després de passar el "filtre" del Congrés, no hagués estat recorregut davant del Tribunal Constitucional, que va rebutjar molts dels seus articles.
"Amb l'anterior estatut podria haver-hi hagut un desenvolupament autonòmic raonable i durant 20 o 25 anys hi hauria hagut una estabilitat raonable institucional", ha reconegut.
FALTA DE DIÀLEG
Segons ell, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut "va marcar un abans i un després" i a l'actual context "moltes persones s'han sumat al sentiment independentista". "Quan hi ha un problema de dos la culpa no és només d'un" i ha assenyalat a la falta de diàleg entre la Generalitat i el Govern espanyol com a culpable d'"aguditzar les tensions independentistes".
"Si des d'un costat no es mou cap fitxa, a l'altre costat augmenta la tensió", ha advertit explicant que, mentrestant, PSC i CiU, els dos partits "centrals", es troben en una situació "difícil" tant "electoralment com internament".
