Ximo Puig advoca per "donar la volta a aquest mitjó" i reitera la seva aposta per la tercera via de la reforma constitucional
MADRID, 5 ago. (EUROPA PRESS) -
El secretari de Reformes Democràtiques de l'executiva Federal del PSOE, Ximo Puig, ha admès la seva preocupació per la situació política de Catalunya, que segons la seva opinió es mou entre l'immobilisme i la prepotència, i ha insistit a apostar pel diàleg i la tercera via de la reforma constitucional perquè "les banderes no donen menjar".
En declaracions a Europa Press, Puig ha denunciat l'"efecte iceberg" que està allunyant les posicions d'uns i d'altres situant Catalunya en una situació molt complicada, i ha advertit que "la radicalització porta sempre aparellats mals resultats".
"Percebo males sensacions en el sentit que hi ha molta polarització, però també bones sensacions perquè s'està obrint un camí de centralitat que pot i hauria de ser finalment una mica la plataforma d'aterratge perquè els que volem viure junts puguem viure junts", ha explicat.
CAL BUSCAR COM "SORTIR VIUS"
El dirigent socialista reconeix que no li agrada ni el pla d'Artur Mas, que aquest dimarts ha insistit en la celebració de la consulta unilateral de Catalunya, ni el del president Mariano Rajoy, al qual acusa d'"immobilisme", i demana a tots dos buscar un espai que permeti "sortir vius" d'aquesta situació.
"La ruptura és molt negativa per a Catalunya i per a Espanya --ha afegit--. Hem de donar la volta a aquest mitjó tal com està muntat i això no es pot fer des d'una actitud prepotent i des de l'immobilisme".
Segons la seva opinió, "ara mateix hi ha moltíssims catalans i espanyols que no arriben a final de mes" i en canvi "les banderes no donen menjar" ni generen treball ni noves expectatives als joves. "Posem cada cosa al seu lloc, però ni una bandera ni una altra", insisteix.
El que el dirigent del PSOE recomana és "diàleg permanent" perquè "cal parlar cada dia", i en aquest sentit valora l'última reunió entre Rajoy i Mas, tot i que és conscient que "dialogar no significa permanentment acordar".
"Però no es pot acordar sense dialogar --insisteix--. Si un se situa a l'immobilisme i un altre se situa en l'altre immobilisme estarem molt contents cadascun d'haver-se conegut però al final no hi ha cap tipus de possibilitat de diàleg. Això és el que ara mateix està matant una mica la situació política entre Catalunya i Espanya".
LA TERCERA VIA S'OBRIRÀ PAS
La seva aposta és "la tercera via", que passa per la reforma de la Constitució del 1978 per adaptar-la a la realitat actual i que al final acabin votant tots els espanyols, que són els que tenen "el dret a decidir". El seu secretari general, Pedro Sánchez, ha plantejat aquesta reforma al president Rajoy, tot i que admet que "amb escàs èxit".
Segons Puig, hi ha "moltes veus" fora del PSOE i fins i tot "en la dreta intel·lectual o política", que estan d'acord en la "via federal" per reactivar la convivència. "Crec que no serà fàcil però s'aconseguirà", confia.
"Nosaltres pensem que la reforma de la Constitució és un instrument fonamental per reactivar la convivència a Espanya i per fer possible que tots els espanyols, visquem on visquem, tinguem la consciència i la possibilitat de viure junts i de sumar les identitats en comptes de confrontar-les. I no només des de la perspectiva d'una reforma federal, sinó també d'una reforma profunda de la Constitució en altres àmbits com és la igualtat, la participació a Europa, el blindatge de l'estat del benestar...".
I avisa que "no només es tracta d'incorporar a Catalunya", sinó que hi ha "un problema gravíssim" amb el finançament de les comunitats autònomes que provoca "una gravíssima desigualtat entre espanyols que viuen en un lloc o en un altre".
SINGULARITATS, PERÒ SENSE PRIVILEGIS
"I aquesta és la pitjor de les asimetries. No estem parlant de asimetries entre territoris, estem parlant asimetries entre persones perquè no es garanteix la mateixa dotació de serveis públics en una comunitat que en una altra.
Ximo Puig, que també és el secretari general dels socialistes valencians, té clar que la solució no és primar Catalunya front les altres comunitats, sinó de revisar el model en profunditat per al conjunt de les autonomies, evitant "privilegis".
"Les asimetries, que ja n'hi ha, es poden permetre o acceptar si han de veure amb la singularitat, però no amb la ruptura de la igualtat. Aquest és el plantejament que cal fer --argumenta--. Som diferents, però això no ha d'afectar al principal, i és que els ciutadans tinguin les mateixes possibilitats".
