El IEA les va establir fa un any com opcions per a un referèndum "ajustat a dret"
BARCELONA, 6 abr. (EUROPA PRESS) -
La proposició de llei del Parlament que s'abordarà dimarts al Congrés és la primera de les cinc vies cap a la consulta d'autodeterminació que l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) de la Generalitat va fixar a un informe de febrer del 2013, quan les va establir com opcions per convocar un referèndum o consulta per cursos "legals i ajustats a dret".
Demanar l'aval del Congrés era una d'aquestes vies; també es plantejava convocar-la amb la llei catalana de consultes refrendàries --que exigeix el permís del Govern espanyol perquè la Generalitat convoqui un referèndum--; una altra opció era convocar-la amb la llei catalana de consultes no refrendàries que està en tràmit al Parlament.
Una quarta via era celebrar-la segons l'article 92 de la Constitució sobre celebració de referèndums, el que implicaria que fos el Govern espanyol qui autoritzés i regulés la consulta; i la restant era tramitar una reforma de l'article 92 de la Constitució per permetre a les autonomies convocar consultes.
El juliol del 2013, un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional --el CATN, creat pel Govern com a comitè assessor sobre sobiranisme-- va fer seves aquestes cinc vies, i l'Executiu les va assumir per defensar que la consulta és "jurídicament" possible sense trencar la legalitat.
DUES ALTERNATIVES MÉS
Aquest informe del CATN també recull dues alternatives davant d'una negativa de l'Estat a avalar la cinc vies legals: eleccions plebiscitàries en clau de consulta o declaració unilateral d'independència, dues opcions a les quals el president Artur Mas mai ha tancat la porta tot i que assegura que no són la seva prioritat.
El Govern espanyol sempre ha negat que sigui possible una referèndum d'autodeterminació, al·legant que trenca amb diversos preceptes constitucionals; entre els quals hi ha, que la sobirania rau al poble espanyol i que la unitat de la nació és indivisible.
15 MESOS DE DISTANCIAMENTS
El debat del Congrés culminarà 15 mesos de distanciaments entre Generalitat i Estat, que van començar el 23 de gener del 2013 amb la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament i recent impugnada pel Tribunal Constitucional.
A més, CiU, ERC i ICV-EUiA acudeixen a la Cambra Baixa havent pactat ja data i pregunta de la consulta el desembre de 2013, el que els ha valgut el retret que anar ara al Congrés a demanar la consulta és una via cosmètica perquè ja han pactat celebrar-la.
Els tres grups asseguren anar al Congrés amb voluntat de diàleg i d'acord però no amaguen que, si la resposta és 'no', veuen factible convocar als ciutadans a les urnes amb la llei catalana de consultes no refrendàries, que no exigirà el permís de l'Estat i que encara s'està tramitant el Parlament.
Al marge de les forces sobiranistes, el debat del Congrés tornarà a posar a prova la cohesió del PSC: la direcció manté el seu 'no' al traspàs de la competència, mentre que els corrents crítics aposten pel 'sí'.
No hi ha dubtes que tots els diputats del PSC al Congrés mantindran la disciplina de vot del PSOE, però la fragmentació pot visualitzar-se perquè acudiran com a públic tant el líder del partit, Pere Navarro --per advocar pel 'no'-- com tres membres de la corrent Avancem --recolzant el 'sí'--.
