BARCELONA, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
Els serveis jurídics del Parlament han presentat aquest dimecres un escrit al Tribunal Constitucional (TC) on es demana "l'immediat aixecament de la suspensió" de la llei de consultes no referèndaries que ha decretat aquest dilluns.
En aquest text, han assegurat que el manteniment de la suspensió causaria "perjudicis d'impossible i molt difícil reparació", ja que es lesionarien els principis i valors de la democràcia i el pluralisme i els drets de participació que preveuen la Constitució i l'Estatut i que la llei de consultes desenvolupa.
Han destacat que una consulta no és un referèndum, ja que no és vinculant, ja que només pretén recollir l'opinió dels ciutadans i han apreciat que en la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) "no hi ha cap obstacle" perquè aquesta votació pugui celebrar-se.
A més de reclamar al TC que no esgoti els cinc mesos de termini que té per pronunciar-se, la Cambra recull entre els seus arguments que l'Alt Tribunal pot revisar en qualsevol moment la suspensió de la llei impugnada, i la petició perquè ho facin puguin realitzar-se "des d'un primer moment".
També criden a tenir en compte que la suspensió es projecte sobre preceptes d'una llei emanada del Parlament, institució que, d'acord amb l'Estatut, representa el poble de Catalunya, pel que assenyalen que aquest fet deu considerar-se com "verdaderament excepcional", i que ha d'exigir-se a l'altra part que demostri que la vigència de la norma produiria uns perjudicis total i difícilment irreparables per a l'interès general.
Entre d'altres qüestions, demanen la necessitat de diferenciar en el terreny jurídic la impugnació de la Llei de Consultes de la del decret de convocatòria del 9N, i que es prevegi que no és una llei 'adhoc' perquè es limita a desenvolupar l'article 122 de l'Estatut i estableix el règim jurídic de les diverses modalitats de consultes a Catalunya.
Sobre aquesta qüestió, constaten que la sentència de l'Estatut va fer una interpretació "restrictiva" de la competència de la Generalitat en matèria de consultes populars per via de referèndum, però no respecte a la cobertura competencial de l'article 122 amb relació a les consultes Populars no referendàries.
ACTITUD "DECEBEDOR"
El Parlament ha posat de manifest que, si a nivell estatal no s'han fet moviments significatius per desenvolupar les demandes socials d'una participació més alta ciutadana, el que és "decebedor", a Catalunya s'ha aprovat el text més ambiciós en la matèria, i detalla que hi ha iniciatives que també tenen aquests objectius en altres autonomies, com Andalusia.
Han advertit també dels efectes de suspendre la llei, ja que es frustren "les aspiracions socials" dels ciutadans de disposar d'uns cursos legals idonis que permetin donar la seva opinió en la presa de decisions per part dels poders públics.
Els lletrats sí que han reconegut que "resulta innegable" que el debat sobiranista és un dels principals motius pels quals s'ha impulsat aquesta llei, tot i que han descartat que sigui una normativa només per a la consulta.
Un altre dels seus arguments és que els problemes polítics no poden ser resolts pel TC, "que té com a funció vetllar per l'observança estricta de la Constitució", i també han destacat que en la seva jurisprudència, el TC posa dos límits al dret a decidir: que no pot exercir-se mitjançant un referèndum unilateral ni s'obviïn els processos de reforma constitucional.
