Publicat 29/09/2014 17:33

Membre de la Comissió de Control creu que és il·legal i no tindria garanties democràtiques

Ciudadanos formando la V esta Diada en Barcelona
EUROPA PRESS

Una altra catedràtica de l'òrgan justifica la consulta a l'Article 1.1 de la Constitució

MADRID, 29 set. (EUROPA PRESS) -

El catedràtic Jordi Matas Dalmases, un dels set membres proposats pels partits sobiranistes catalans per integrar la Comissió de Control --que ha de garantir que les consultes populars no referendàries s'ajustin a la llei aprovada la setmana passada-- considera que la consulta convocada per la Generalitat és "il·legal" i que la seva celebració no oferiria "unes mínimes garanties democràtiques".

Si finalment el Parlament català confirma la composició pactada de la Comissió de Control, estarà composta per Jordi Matas Dalmases, Mercè Barceló i Serramalera, Joaquim Brugué Torruella, Alfons González Bondia, Miquel Martin Casals, Marc Marsal Ferret i Benet Salellas Vilar.

En un article d'opinió publicat en 'El País' el passat 22 de setembre, Matas constata que, en la situació actual, l'única solució és que els catalans votin i que "per aconseguir la independència de Catalunya cal infringir l'actual marc jurídic", ja que els partits favorables a la consulta del 9 de novembre ja han fet tot el possible perquè aquesta sigui legal i tolerada pel Govern espanyol.

Segons la seva opinió, la impugnació per part del Govern central de la Llei de Consultes catalana i la immediata suspensió del Tribunal Constitucional obren dos escenaris: "Desobeir i fer de tota manera la consulta o convocar immediatament unes eleccions de lectura representativa i plebiscitària".

Tot i que en els dos casos els catalans podrien votar, "fer una consulta il·legal no seguiria cap mandat popular" ni oferiria unes mínimes garanties democràtiques, tant procedimentals, com per l'actitud previnguda de molts catalans davant d'aquest desafiament, adverteix.

Per això, proposa en el seu article, recollit per Europa Press, unes eleccions interpretades en clau plebiscitària, les quals "garantirien una deliberació popular sobre una declaració d'independència mitjançant un procés democràtic i participatiu".

El catedràtic de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat de Barcelona indica que "si els representants polítics opten per la desobediència i la ruptura amb l'ordenament jurídic espanyol, han de posseir un mandat popular clar, expressat a través del vot, que així ho indiqui".

Aquest mandat popular "ara no existeix, però es pot obtenir amb unes eleccions autonòmiques plebiscitàries convocades pel president de la Generalitat", afegeix Matas, que suggereix que els partits que així ho desitgin incloguin en els seus programes electorals el ferm compromís d'efectuar una declaració unilateral d'independència.

Per aconseguir l'"aval democràtic" necessari, considera que la candidatura o la suma de les candidatures que defensessin aquesta declaració haurien d'obtenir la majoria absoluta de vots i escons.

ARTICLE 1.1 DE LA CONSTITUCIÓ

Una altra dels membres de la Comissió de Control és Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i portaveu del Col·lectiu Praga, format per juristes del món acadèmic català que donen suport al "dret a decidir".

En una entrevista publicada el febrer passat en el web de la periodista Isabel-Helena Martí --presidenta d'una associació independentista--, Barceló manté que el marc legal espanyol permet als catalans decidir el seu futur polític "sense necessitat de reforma constitucional".

A la seva manera de veure, els qui propugnen la inconstitucionalitat del dret a decidir "es basen en afirmacions no raonades sobre la base dels principis de sobirania i d'unitat", mentre ignoren l'Article 1 de la Carta Magna.

L'esmentat article diu que Espanya és un Estat social i democràtic de Dret, la qual cosa implica, segons la seva opinió, "el manteniment del respecte a les minories i als seus drets constitucionals".

Segons la catedràtica, aquí s'emmarca el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, desenvolupat a l'Article 92. Aquest estableix que "les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans", però Barceló interpreta que aquestes paraules no fan referència "exclusivament a un ens anomenat 'poble espanyol'".

També ha opinat públicament sobre la qüestió catalana Alfonso González, professor de Dret Internacional Públic i membre del Col·lectiu Praga, qui l'octubre del 2013 ha publicat un article en 'El Periódico de Catalunya' en què posava en dubte que Catalunya quedés exclosa de la UE com Estat independent.

Ja que "no hi ha cap norma de Dret Internacional ni de la UE que reguli expressament" les conseqüències d'una declaració d'independència en un Estat membre, "cap norma impedeix que el nou Estat es converteixi en membre de la UE sense haver de superar un llarg procés d'adhesió", argumenta.

Pel que fa a la possibilitat que Espanya i altres països vetessin l'entrada de Catalunya a la UE, González admet que "una decisió no pactada pot condicionar enormement la resposta de la Unió", però afegeix que també ho faria "el comportament antidemocràtic d'un Estat membre que hagués forçat una declaració unilateral d'independència com a única via possible per implementar la voluntat democràtica majoritària dels ciutadans d'un territori".

Entre els membres proposats per a la Comissió de Control hi ha dos catedràtics més, Miquel Martin (Dret Civil a la Universitat de Girona) i Joaquim Brugué (Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona).

Els altres dos candidats són Marc Marsal, que va ser coordinador d'assessors de Josep-Lluís Carod-Rovira quan aquest era vicepresident de la Generalitat, i Benet Salellas, que va exercir d'advocat dels joves que finalment van ser absolts dels delictes calúmnies i injúries contra la Corona després de participar el 2007 en una concentració antimonàrquica a Girona en què es van cremar fotos dels Reis.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés