Diu que una Catalunya independent tindria "certa solidaritat" amb Espanya
MADRID, 11 abr. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha explicat aquest divendres que intentarà convocar una consulta popular sense "valor jurídic immediat" basada en la futura llei catalana de consultes, i, si el resultat és favorable a la independència, "negociar i arribar a acords" amb les institucions de l'Estat.
En una entrevista amb la ràdio France Info recollida per Europa Press, ha apuntat que la seva previsió és que la llei de consultes populars estigui llesta per al setembre, i ha defensat que pot fer-se conforme a l'Estatut.
"Intentaré convocar la consulta popular, no amb valor jurídic immediat, per al 9 de novembre", ha dit, i, si el resultat és favorable a la independència, entendrà que té "un mandat de la població catalana" per negociar.
En tot cas, ha insistit que la consulta és el primer pas per conèixer l'opinió exacta de la població, i després hi haurà "altres posteriors".
Mas té l'"opinió personal" que hi hauria majoria a favor de la independència, però ha insistit que la clau és votar; així, ha incidit que el 80% de la població de Catalunya vol una consulta, tot i que "és molt probable que una part important d'aquest 80% estigui contra la independència".
Per això, ha avisat que per als catalans l'assumpte no està tancat, tot i que el president Mariano Rajoy consideri l'assumpte "resolt i acabat" amb el rebuig del Congrés a cedir a Catalunya competències per fer un referèndum.
El president ha descrit els seus plans com "un gran desafiament democràtic", cosa al que Espanya "no està acostumada", i ha apostat per un acord per organitzar la consulta, com Escòcia al Regne Unit i Québec al Canadà.
Segons ha dit, CiU no pensa en una "independència clàssica", perquè a la UE d'avui "no hi ha països absolutament independents", però sí a situar-se al mateix nivell que qualsevol govern --ha citat Àustria, Bèlgica, Dinamarca i Finlàndia--.
Això implicaria "poders legislatius", un Parlament "que realment pugui prendre decisions per al desenvolupament i el benestar de la societat" i "la possibilitat d'obtenir més diners que es produeix a Catalunya"; i "sempre pensant en una certa solidaritat a l'interior d'Espanya".
Així, ha dit que sempre ha defensat aquesta solidaritat, però que el problema és que avui dia Catalunya té un "dèficit fiscal paorós" que limita "de manera molt greu" les seves possibilitats de desenvolupament.
Després de preguntar-li si Espanya tracta malament Catalunya, ha dit que sí "des de fa molt", i que si s'ha arribat a aquest punt en la relació és perquè els governs espanyols, i especialment els conservadors, "han estat molt barroers en la relació amb Catalunya".
A la seva manera de veure, durant dècades els catalans "no han estat majoritàriament independentistes" i els governs catalans de diferent signe han col·laborat amb els espanyols.
"NO TENIM RES CONTRA ESPANYA"
Amb tot, ha subratllat que no vol Espanya desaparegui, perquè no té "res en contra d'Espanya, ni tan sols en contra de l'Estat espanyol", sinó que "hi ha molts vincles entre Catalunya i Espanya", tenint en compte que "més de la meitat de la població catalana té origen no estrictament català". "Aquest és el país que vol votar i que, probablement, ja ho veurem, té una majoria de població a favor de la independència", ha dit.
Mas també ha defensat les seves conviccions europeistes i s'ha declarat partidari d'una Europa federal amb diversos poders centrals i més poders regionals. A més, ha dit que els últims anys han entrat a la UE països "molt més petits que Catalunya". Segons ha dit, si Europa "explota" no serà pel projecte sobiranista català, sinó per ser "incapaç de construir el conjunt polític, la unió política".
