Actualitzat 19/09/2014 19:23

La llei de consultes, un instrument per convocar el 9N sense l'aval del Govern espanyol

Debate de Política General en el Parlament.
Foto: EUROPA PRESS

Els partits sobiranistes veuen en aquesta norma el "marc legal" per a la votació

   BARCELONA, 19 Sep. (EUROPA PRESS) -

El Parlament ha aprovat aquest divendres amb els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i el diputat no adscrit Joan Ignasi Elena --més de dos terços de la Cambra-- la llei de consultes no refrendàries, en base a la qual el president de la Generalitat, Artur Mas, vol convocar la votació del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya.

   La llei s'ha aprovat després d'un llarg recorregut que va arrencar el febrer del 2013 quan --en una de les primeres accions parlamentàries de la legislatura-- CiU, ERC, PSC i CUP van acordar obrir una ponència conjunta per redactar aquesta nova norma, en què ja es treballava en l'anterior legislatura però que va decaure amb l 'avançament electoral.

   Per aquelles mateixes dates, el Govern va revelar que un informe encarregat a l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) --presidit per Carles Viver Pi-Sunyer, que més tard lideraria el Consell Assessor per a la Transició Nacional-- preveia entre les cinc vies per convocar una consulta sobre el futur de Catalunya la possibilitat de fer-ho a través d'aquesta llei.

   Tot i que han remarcat que la llei no és només per convocar la consulta d'autodeterminació, CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP mai han amagat que també podia servir per a això, un extrem que rebutja el PSC, que ha votat a favor de la norma.

   La ponència ---que C's va abandonar l'octubre del 2013 al·legant que no volia ser "còmplice" d'un projecte que atempta contra la Constitució-- es va reunir periòdicament fins que a final de novembre es van paralitzar els seus treballs, una parada que va coincidir amb l'aposta del Parlament per demanar al Congrés autorització per fer la consulta.

   No va ser fins a finals de maig del 2014 quan es van reprendre els treballs, una vegada Govern, CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP ja havien pactat la data i les preguntes de la consulta i el Congrés havia rebutjat amb 299 vots en contra traspassar a la Generalitat la competència per fer un referèndum.

   Rebutjada la via de la Cambra Baixa, els partits sobiranistes van decidir accelerar la ponència de la llei de consultes i tornar a reunir-se setmanalment per acabar de perfilar el text i tancar aspectes com el cens, els terminis i els mecanismes de participació.

EL CENS

   En no poder correspondre's amb el cens electoral, el debat sobre que podrà votar ha estat ampli, i finalment podran fer-ho els més grans de 16 anys "que tinguin la condició política de catalans", incloent els catalans que visquin a l'estranger i que s'inscriguin abans en un registre habilitat a l'efecte.

   També podran votar en les consultes els estrangers comunitaris que portin un any a Catalunya, així com els no comunitaris amb més de tres anys amb permís de residència, mentre que no podran fer-ho els catalans empadronats a la resta d'Espanya.

   La llei estableix també que el decret de convocatòria de les consultes deurà firmar-se entre 30 i 60 dies abans de la seva celebració per la qual cosa, en el cas de la del 9 de novembre, el president de la Generalitat podria signar el decret com a molt tard a començament d'octubre, tot i que es preveu que ho faci de manera immediata.

   El 16 de juliol la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament ha aprovat el text de la ponència, que va ser enviat al Consell de Garanties Estatutàries tant pels partits que van acordar el 9N com per la resta de grups per jutjar la seva constitucionalitat.

DIVISIÓ DEL CONSELL DE GARANTIES

   El 22 d'agost l'òrgan consultiu de la Generalitat ha avalat la constitucionalitat de la llei, tot i que ho va fer dividit després que quatre dels nou membres del Consell emetessin vots particulars que posaven en dubte l'adequació de la norma a la Constitució i l'Estatut.

   El dictamen sosté que la llei s'adequa a l'article 122 de l'Estatut --que permet convocar consultes no refrendàries-- ja que la Generalitat, entenen, pot preguntar sobre les competències que té assignades i cap a les "funcions i facultats i d'impuls polític que té assignades", sempre que s'accepti que el seu resultat no és vinculant.

   Els quatre vots particulars emesos per Pere Jover i Eliseo Aja --proposats pel PSC--, Marc Carrillo --proposat per ICV-EUiA-- i Carles Jaume Fernández --proposat pel PP-- coincideixen a assenyalar l'ambigüitat creada entre el terme 'consulta' i 'referèndum' en aquest text.

   Sobre el que no es va posicionar el Consell de Garanties va ser sobre si la pregunta prevista per al 9N --si Catalunya ha de ser un Estat i si, en cas afirmatiu, ha de ser independent-- encaixava en la Constitució, ja que van esgrimir que, per llavors, era un acord de naturalesa política i sense valor jurídic.

CONVOCAR EL 9N

   Després de l'aprovació de la llei pel Parlament aquest divendres a la tarda, pot ser publicada en qualsevol moment en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), un tràmit que cobra rellevància ja que, només a partir de llavors, el president de la Generalitat podrà convocar la consulta del 9 de novembre.

   La previsió és que el DOGC es publiqui com a molt tard dilluns --podria fer-se un extraordinari entre divendres a la tarda i diumenge-- i que Mas firmi el decret de convocatòria immediatament després, i queda per veure com actua llavors el Govern de Mariano Rajoy.

   Fonts parlamentàries apunten que el més probable és que hi hagi una convocatòria extraordinària del Consell de Ministres per recórrer davant del Tribunal Constitucional (TC) tant la llei com el decret de convocatòria.

   Els partits que van pactar la data i la pregunta s'han compromès ara com ara a explorar conjuntament amb el president de la Generalitat l'estratègia a seguir si s'impugna la convocatòria.

   El principal dubte recau en si Mas treu les urnes al carrer el 9 de novembre tot i que el TC suspengui la convocatòria, tal com li han reclamat obertament ERC i la CUP, o acata la decisió del tribunal i espera a conèixer la seva sentència.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés