Actualitzat 16/07/2014 17:05

Llancen un manifest per la reforma federal de la Constitució

Nicolás Sartorius, de la Fundación Alternativas
Foto: EUROPA PRESS

Sartorius reclama la implicació de tot el país en l'organització de l'Estat

   MADRID, 16 Jul. (EUROPA PRESS) -

Persones del món de la cultura, la universitat, professionals i antics polítics han llançat la declaració 'Una Espanya federal en una Europa Federal'.

   Es tracta d'un document en el qual defensen una reforma federal de la Constitució, perquè consideren que és la manera natural de culminar l'Estat Autonòmic que es va crear a la Transició, i que portaria tots els espanyols a exercir el seu "dret a codecidir" sobre qualsevol acord que s'adopti en aquesta matèria.

   La declaració ha estat presentada al Círculo de Bellas Artes de Madrid just un dia després que es donés a conèixer el manifest 'Lliures i Iguals' en què un altre grup d'intel·lectuals i polítics acusen l'Estat d'estar "a la defensiva" sense donar resposta al "desafiament sobiranista".

   El text federalista ha estat presentat davant de diversos dels seus signants com l'exdiputat Nicolás Sartorius, que ha exercit com a portaveu; l'exministre d'Educació Ángel Gabilondo i els expresidents del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) Fernando Vallespín i Belén Barreiro.

   També s'han sumat a la iniciativa amb les seves rúbriques l'exdiputada i advocada Cristina Almeida; l'exjutge Baltasar Garzón; els escriptors Almudena Grandes, Luis García Montero i José Manuel Caballero Bonald; el director de cinema José Luis Cuerda; els catedràtics Emilio Ontiveros i Carlos Berzosa i els periodistes José Antonio Zarzalejos, Jesús Maraña, Ignacio Escolar i Joaquín Estefanía.

CONSEQÜÈNCIES "NEFASTES PER A TOTS"

   En el document constaten la "insuficiència de l'estructura territorial de l'Estat" autonòmic que es plasma, segons ells, en el creixent "descontentament" expressat per algunes autonomies que, en el cas de Catalunya o País Basc, porta a l'expansió d'un "moviment independentista que posa en greu risc la unitat de l'Estat amb conseqüències que serien nefastes per a tots".

   "Ocultar aquestes realitats, minimitzar els seus possibles efectes o adoptar actituds immobilistes seria una ceguesa imperdonable que no podem ni hem de permetre'ns", avisen. Per això, insten els partits i les institucions democràtiques a buscar consensos entorn d'una reforma de la Carta Magna en sentit federal.

   Aquesta reforma hauria de der sobre la base del reconeixement de les "diverses identitats" que componen Espanya; de convertir el Senat en Cambra territorial per legislar i permetre la participació de les comunitats en la governació dels "problemes comuns", inclosos els europeus, i d'una distribució clara de competències entre Estat i autonomies per evitar "litigis o interpretacions interessades de part".

IGUALTAT DE DRETS

   També defensen un finançament "just i equilibrat" basat en els principis d'igualtat de drets dels ciutadans, solidaritat entre territoris i ordinalitat, en el sentit que "cap comunitat s'empobreixi per causa de la solidaritat".

   Per als promotors del manifest, pensar que els problemes territorials "s'arreglaran per si sols", prolongant situacions que portarien a la "fractura de la ciutadania" o plantejant una "ruptura entre ciutadans que fa anys que conviuen a la mateixa comunitat política, només conduiria a "un estèril enfrontament".

   Davant de la passivitat o les iniciatives unilaterals i fora de la llei, ells advoquen per ser "sensats i audaços" i buscar solucions basades "en el més ampli consens", com, subratllen, es va saber fer en altres moments decisius de la Història d'Espanya.

   Sartorius ha incidit en totes aquestes idees, convençut que és "de calaix" que Espanya té una "vocació federal", més fins i tot que altres Estats federals del nostre entorn, perquè alberga comunitats amb diferents llengües, drets històrics, sistemes de Dret Civil específics i models fiscals específics.

   "Ja som un Estat asimètric", ha respost quan se li ha preguntat si el federalisme que propugnen seria simètric o asimètric, un debat que ell ha qualificat d'"absurd".

"AIXÒ GRINYOLA PELS QUATRE COSTATS"

   Més enllà de traslladar les seves peticions als partits polítics, l'objectiu dels signants és implicar en aquest debat tots els espanyols perquè el problema territorial és "comú", ja que afecta el que és Espanya.

   De moment ja han recollit 60 suports, però la seva intenció és publicitar el text a través de la xarxes socials per aconseguir-ne moltes més i, sobretot, obrir el debat "col·lectiu, obert i no partidista", perquè l'organització de l'Estat ens afecta a tots i no pot deixar-se només en mans dels polítics.

   De fet, a Sartorius se li han formulat diverses preguntes sobre el procés sobiranista català i la futura reunió prevista entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

   Segons ell, la solució a aquests assumptes no passa pel que puguin parlar Mas i Rajoy perquè el problema va més enllà de Catalunya o fins i tot País Basc i Andalusia: "L'Espanya autonòmica grinyola pels quatre costats", ha proclamat l'exdiputat del PCE i d'IU.

   Tot i que ha admès que és bo que Mas i Rajoy "es vegin i dialoguin", augura que cap canviarà de posició.

   "No es canviarà la pregunta ni es farà la consulta", ha resumit, abans de subratllar que el referèndum que té programat Catalunya no té cabuda en la Constitució i que cal ser respectuosos amb la Carta Magna.

   Però això, des del seu punt de vista, implica canviar-la, la qual cosa comportaria un "referèndum vinculant" en què haurien de participar tots els espanyols.

   "La sobirania rau en el poble espanyol i tenim dret a codecidir entre tots el que s'acordi", ha explicat, posant èmfasi que "la separació d'una comunitat autònoma afecta el conjunt del país" i que, per tant, "és tot el conjunt el que té dret a decidir". "Si no, el dret a decidir d'uns anul·la el dret a decidir d'altres", ha reblat.

ATREURE EL PP

   Preguntat per les reticències que fins ara ha mostrat el PP a avançar cap a una reforma federal, Sartorius ha dit sentir-se "esperançat" sobre la possibilitat d'atreure "la dreta" als seus postulats. En aquest punt ha recordat que l'any 2000, el PP portava al seu programa electoral la reforma del Senat i podria tornar a reprendre la idea.

   Per aconseguir aquests canvis de posició, els signants manifesten que busquen crear un "debat potent" perquè, segons la seva opinió, el que sí que és clar és que això no s'arregla amb "bloquejos", amb "perillosíssims immobilismes" o amb "independentismes". "L'insensat és estar bloquejats davant d'una espècie de precipici sense saber què passarà", ha advertit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés