Jorge Fernández recorda que Catalunya demanava en la transició un Estatut i ser "un sol poble"
MADRID, 3 gen. (EUROPA PRESS) -
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha afirmat aquest divendres que la carta del president català, Artur Mas, a dirigents europeus per demanar-los el seu suport a la consulta ja ha tingut "resposta per avançat" del president del Consell Europeu i de la CE.
A més, ha acusat Mas d'estar provocant una fractura sense precedents a la societat catalana fins i tot entre familiars i amics, amb un projecte que està "contaminant la convivència", ha dit en una roda de premsa per valorar la sinistralitat del trànsit el 2013.
Preguntat per les cartes, ha recordat que, el mateix dia que Mas anunciava la data i la pregunta de la consulta , el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, que es trobava a Madrid de visita oficial, ha dit "clarament" que, si una part d'un Estat membre se separa, queda automàticament exclòs de la UE i ha de posar-se a la cua si vol tornar a reingressar, ha dit.
Ha afegit que el president de la CE, José Manuel Durao Barroso, va respondre en el mateix sentit, i ha al·ludit a l'entrevista que Mas va concedir al diari italià 'La Repubblica' reconeixent que Catalunya sortiria de la UE en cas d'independitzar-se: "Ell mateix es va contestar a si mateix".
Al marge de les cartes enviades per Mas, ha afegit que, com a català, el que li "fa mal de veritat" dels plans de Mas és que està fracturant a la societat catalana fins al punt que aquest Nadal ha pogut comprovar que hi ha famílies o amics que han optat per no reunir-se.
"Acabo de viure situacions molt tristes que mai vaig pensar que viuria a Catalunya", s'ha lamentat.
NO ÉS DESAFECCIÓ
Així, creu que no hi ha una desafecció entre Catalunya i la resta d'Espanya --utilitzant el terme al qual va recórrer el 2007 el llavors president de la Generalitat José Montilla--, sinó que s'està produint una "fallida social, familiar", a la societat catalana per una iniciativa que considera que va en perjudici de Catalunya i en contra dels interessos del conjunt d'Espanya.
El ministre ha recordat els eslògans que es corejaven a Catalunya durant la Transició, començant per 'Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia' per recordar que, llavors, els catalans pensaven que la llibertat havia d'anar acompanyada d'autogovern i de la restauració de la Generalitat.
Però també ha recordat un segon lema, 'Avui més que mai un sol poble', per incidir que en els anys setanta es volia evitar una fractura en una societat que havia rebut molta migració d'altres parts d'Espanya.
"Es deia 'Català és aquell que viu i treballa a Catalunya' i avui, al contrari, o alguns estan treballant i no deixen de treballar perquè avui més que mai Catalunya sigui un poble dividit i fracturat social i familiarment", ha lamentat.
