Revela que ha rebut cartes de ciutadans demanant que no cedeixi les seves dades per a una consulta independentista, però insisteix que ho farà si és legal
MADRID, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, s'ha mostrat "convençut" que no es produirà cap escissió en el si del PSC com a conseqüència del seu debat intern sobre la celebració d'una consulta independentista a Catalunya i ha apostat per un model "bàsicament" federal, amb elements de bilateralitat, reconeixement de la plurinacionalitat i també del dret a decidir.
Ros ha protagonitzat aquest dimarts a Madrid un esmorzar informatiu del Fòrum Nova Economia, en el qual la representació socialista ha anat a càrrec del portaveu del PSOE al senat, Marcel·lí Iglesias, i el secretari d'Ordenació del Territori i Sostenibilitat del partit, Hugo Morán.
L'expresident català i portaveu del PSC al senat, José Montilla, també ha assistit a la conferència de l'alcalde de Lleida, que va abandonar el seu escó al parlament català el mes de desembre passat en discrepància amb la decisió del PSC de votar 'no' a la petició que el Govern de l'Estat cedeixi a la comunitat autònoma la competència per a la convocatòria d'un referèndum.
En aquest marc ha insistit a descartar una ruptura del PSC "pel bé de Catalunya" i ha defensat que el partit ha estat "un factor clau de cohesió social" durant els últims anys, amb "un projecte comú" que es complementa amb "diferents i complementàries visions o sensibilitats" sobre el model de relació que per ell han de tenir Catalunya i Espanya.
"Només pots ser un factor de cohesió de la societat civil si tu ets plural en la teva estructura i gestiones aquesta pluralitat. La pluralitat de visions sobre el sentiment nacional de Catalunya ha contribuit al progrés de la societat catalana, que no es pot permetre que no hi hagi un partit amb aquestes característiques", ha emfatitzat. Fins i tot, només per responsabilitat, no es produirà aquesta escissió".
Però a més ha descartat abandonar el PSC i ha anunciat la seva intenció de presentar-se un altre cop a l'Ajuntament de Lleida sota les mateixes sigles. Ros ha assegurat sentir-se "còmode" al partit, tot i que també ha reconegut que estaria "més còmode" si el PSC resolgués les seves "diferències" amb el PSOE i, a més, no existís una "amenaça" sobre els seus companys 'crítics' al Parlament que van trencar la disciplina de vot. "Però espero que això acabi bé i hi hagi diàleg", ha concedit.
I tot i que Àngel Ros ha coincidit que el país ha d'avançar cap a un model federal que impliqui una reforma de la Constitució, ha reconegut que PSOE i PSC no estan d'acord "exactament" en el model federal al qual aspiren. Segons ha explicat, el PSC reconeix el dret a decidir, mentre que el PSOE no ho fa, a la vegada que a ell li agradaria que el PSOE reconegués també la plurinacionalitat de l'Estat, amb elements de bilateralitat.
"Jo aspiro a un model bàsicament federal, amb elements de bilateralitat, el reconeixement de la plurinacionalitat i el dret a decidir. Aquest és el model cap al qual hauríem d'anar avançant", ha defensat abans de lamentar la "falta de diàleg" entre la Generalitat d'Artur Mas i el Govern de Mariano Rajoy.
IMPRESCINDIBLE LA CONSULTA
En aquest context, ha apuntat que considera "imprescindible" la consulta, ja que els ciutadans han de poder expressar-se en els moments de crisi institucional, però ha insistit en la necessitat que la consulta sigui "legal i acordada". "No hi ha possibilitat d'una consulta sense pacte", ha reconegut posant com a exemple escocesos o canadencs.
A més, respecte al debat sobre la cessió del cens municipal a la comunitat autònoma per a la celebració d'aquesta consulta, ha defensat que "allò lògic és respectar i fer respectar les lleis". Per aquesta raó, ha assegurat que lliurarà el cens "si hi ha llei que l'empari", malgrat que ha reconegut haver rebut ja cartes de ciutadans demanant que no lliuri les seves dades per a un referèndum independentista.
Àngel Ros creu que les actuals tensions entre Catalunya i Espanya no s'estarien produint si l'Estatut de Catalunya, fins i tot després de passar el "filtre" del Congrés, no hagués estat recorregut davant del Tribunal Constitucional, que va rebutjar-ne alguns dels articles. "Amb l'anterior estatut podria haver-hi hagut un desenvolupament autonòmic raonable, i durant 20 o 25 anys hi hagués hagut una estabilitat institucional raonable", ha reconegut.
LA FALTA DE DIÀLEG AGUDITZA TENSIONS
Segons la seva opinió, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut "va marcar un abans i un després" i a l'actual context "moltes persones s'han sumat al sentiment independentista". Segons ha deixat clar, "quan hi ha un problema de dos la culpa no és només d'un" i ha assenyalat la "falta de diàleg" entre la Generalitat i el Govern espanyol com a culpable d'"aguditzar les tensions independentistes".
"Si des d'un costat no es mou cap fitxa, a l'altre costat augmenta la tensió", ha advertit explicant que, mentrestant, PSC i CiU, els dos partits "centrals", es troben en una situació "difícil" tant "electoralment com internament".
