Diu que el líder del PSOE veu "amb bons ulls" la seva oferta de suport a Mas per esgotar la legislatura
MADRID, 3 set. (EUROPA PRESS) -
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha explicat que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez acudeix a Barcelona amb "ganes d'ajudar" i amb una línia de continuïtat respecte a les posicions del seu antecessor, Alfredo Pérez Rubalcaba.
En declaracions a RNE recollides per Europa Press, Iceta ha subratllat aquest dimecres que Sánchez té "les coses clares" sobre com actuar amb Catalunya, de tal manera que no espera improvisacions en la reunió amb el president de la Generalitat, Artur Mas.
Així, ha deixat clar que no es reunirà amb Sánchez abans que aquest vegi Mas per donar-li "consell", sinó perquè el líder socialista té interès a saber com veu la situació el primer secretari del PSC.
Iceta ha subratllat que Sánchez "està en connexió" amb el president del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy, i que tots dos coincideixen en la necessitat de buscar solucions i de mantenir-se dins de la legalitat.
SUPORT A CiU
Preguntat per la possibilitat que els socialistes ofereixin a Mas suport per continuar governant si ERC els el retira, ha deixat clar que això és una competència del PSC i que és una oferta que ell va fer fa temps.
Això sí, ha subratllat que Sánchez no ho veu amb mals ulls i que la seva proposta no és per ajudar Mas sinó "per treure Catalunya de l'entrebanc".
Segons Iceta, aquest suport no tindria per què traduir-se en grans pactes de govern, sinó en l'acció diària al Parlament.
A més, ha puntualitzat que, si bé PSOE i PSC no estan d'acord en tot, sí que coincideixen que la seva proposta és la Declaració de Granada, una reforma constitucional que resolgui els problemes territorials i que sigui votada en referèndum per tots els espanyols.
Per Iceta, això seria una votació dins de la legalitat, i no la consulta sobiranista que Mas planeja per al 9 de novembre: "Busquem un mecanisme per posar-nos d'acord i que tots puguem votar", ha afirmat, subratllant que ell no diu al president de la Generalitat que renunciï a consultar, sinó que "no ho pot fer fora de la Constitució".
LA CONSTITUCIÓ, COM L'ESCUT
D'altra banda, ha reconegut que PSOE i PSC discrepen en la possibilitat que Catalunya sigui reconeguda com a nació en una futura reforma de la Constitució.
Segons la seva opinió, hauria de portar-se a la Carta Magna el que ja apareix "amb claredat i senzillesa" a l'escut d'Espanya, que reflecteix que la història d'Espanya és la de "pobles que es van unir per viure junts".
Segons ell, no és cert que una nació sigui l'avantsala d'un Estat, sinó que "aquesta és la conclusió que porta a molts embolics". Pel PSC, "diverses nacions poden conviure en un Estat i el federalisme és la línia per aconseguir-ho".
En tot cas, ha puntualitzat que no pretén discutir sobre nacions o banderes, perquè és "com discutir de sentiments" i això no sol portar "a cap lloc", però sí sobre com arribar a "regles" que permetin "conviure junts, cadascú des del seu sentiment de pertinença".
