"La negació de la democràcia per part d'Espanya" dóna al País Basc "més independentistes que Arana"
BILBAO, 28 març (EUROPA PRESS) -
L'exlehendakari Juan José Ibarretxe ha advertit aquest divendres que "hi haurà declaracions unilaterals d'independència" si no es permet exercir el dret a decidir al País Basc i a Catalunya.
A més, ha defensat que "la negació de la democràcia per part d'Espanya" està generant al País Basc "més independentistes que Sabino Arana", al participar a la conferència del Col·legi d'Advocats de Bilbao 'Encaix constitucional del dret a decidir".
També hi han participat la membre de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Irene Martín, el professor de dret administratiu de la UPV/EHU Iñigo Urrutia i la membre del Centre de Dret constitucional de la Universitat d'Edimburg Elisenda Casanas.
En la seva intervenció, Ibarretxe ha recordat que ha rebut un "cop de porta" al presentar el seu pla al Congrés, i ha subratllat que, tot i que el dret a l'autodeterminació és el dret de tots "a prendre decisions en la vida", aquest es trobava el 2001 "desnaturalitzat" perquè estava lligat a la "violència perniciosa d'ETA".
"Això ha estat el que ens va fer mirar cap endavant, un concepte més humà, impossible de desnaturalitzar, com és el dret a decidir", ha indicat.
Segons la seva opinió, el País Basc té ara "un model de dependència d'Espanya" de polítiques fiscals, educatives, econòmiques, de defensa, i "una immensa majoria de la gent a Catalunya i al País Basc creu que la dependència és dolenta".
"MÉS ENLLÀ DE SENTIMENTS NACIONALS"
"No sabem on pararà l'autobús, però sí que sabem que a aquesta parada on estem no ens agrada estar. Això va més enllà del sentiment nacional basc o català, et permet avançar en la democràcia més que en la nació", ha afegit.
Després de reconèixer que "li agrada" que el Tribunal Constitucional, "que ha estat permanentment penetrat per la política", hagi pres la decisió "de posar-se la samarreta de jugar a la política", ha criticat la "debilitat" que mostra l'Estat.
"Necessàriament ha d'haver-hi" un encaix constitucional del dret a decidir. "Ha de ser-hi necessàriament si hi ha democràcia, i, si no n'hi ha, que es canviï la Constitució!", ha defensat, per afegir que "el dret es té i el que es negocia és l'exercici" del mateix.
A més, considera "evident" que el poble basc i el català existeixen abans de les "onze constitucions que s'han aprovat des del segle XIX". "Darrere de la identitat hi ha la societat, l'economia, el desenvolupament humà sostenible. Si algun dia deixéssim de ser solidaris deixaríem de ser bascos", ha vaticinat.
Per això, ha defensat que la identitat, "no en confrontació amb altres, sinó en convivència", és "un instrument enorme de desenvolupament econòmic i equilibri social".
En aquest context, ha subratllat que al "món bufen vents a favor del dret a decidir" i ha advertit que "tots els processos de negació de la democràcia coincideixen amb l'augment de vots a favor de la independència".
"Res ha fet més favors als moviments independentistes bascos i catalans que la negació de la democràcia per part d'Espanya", ha expressat, i ha afegit que, en el cas basc, "ha generat més independentistes que Sabino Arana".
En aquest sentit, ha defensat que "o es dóna la paraula" a la ciutadania amb l'exercici del dret a decidir "a nacions com el País Basc o Catalunya" o es veuran "declaracions unilaterals d'independència".
"No estem davant d'una qüestió jurídica sinó política. El nostre poble ens espera, cal donar-li l'oportunitat perquè els homes prenguin el destí de les seves vides", ha expressat.
IRENE MARTÍN
La membre de l'ANC Irene Martín ha manifestat que la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la Declaració de Sobirania catalana té naturalesa política i manca d'"efectes jurídics".
A més, ha lamentat la "involució democràtica" que hi ha a l'Estat espanyol perquè no existeix la separació de poders. Per tot això, ha considerat que la independència és un "fet polític, no jurídic", i ha qualificat de "preocupant" que s'hi hagi dictat aquesta sentència.
