Catalunya "no pot decidir jurídicament la seva separació"
MADRID, 8 març (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol ha enviat al Congrés dels Diputats un document en el qual rebutja la resolució del Parlament reclamant la competència per convocar la consulta sobiranista, però no s'oposa a tramitar-la, segons recull el document elaborat per la Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts.
Així, el Govern espanyol trasllada a la Cambra Baixa que "la Proposició de Llei Orgànica de delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, presentada pel Parlament de Catalunya no suposa augment de crèdits o disminució d'ingressos que afectin als pressupostos generals de l'Estat", per la qual cosa no s'oposa a tramitar-la al Congrés.
Tot i això, l'Executiu de Mariano Rajoy recorda que els referèndums consultius estan previstos a la Constitució "únicament per sotmetre a consulta dels ciutadans decisions polítiques d'especial transcendència".
"Només pot consultar-se allò que es va a decidir: no caben consultes merament especulatives", afegeix.
"I si Catalunya sola, de manera unilateral, no pot decidir jurídicament la seva separació d'Espanya, tampoc pot tècnicament fer una consulta. I si no pot consultar-ho, no se li pot delegar la facultat corresponent, doncs estaríem davant d'una de les facultats que d'acord amb el mateix article 150.2 de la Constitució, per la seva pròpia naturalesa no seria susceptible de transferència o delegació", explica el Govern espanyol en aquest document, signat pel secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón.
Segons el Govern espanyol, "convé advertir que ni l'aspecte formal --la delegació de la competència--, ni el fons de l'assumpte --l'objecte del referèndum que es pretén convocar--, tenen cabuda al nostre marc constitucional".
En aquest sentit, indica que el referèndum està "clarament" configurat a la Constitució com una "manifestació del dret de participació política", que gaudeix del caràcter de "dret fonamental", per la qual cosa "la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en el seu exercici correspon exclusivament a l'Estat".
COMPETÈNCIA ESTATAL
A més, destaca que l'article 150.2 de la Constitució "preveu només la transferència de facultats corresponents en matèria de competència estatal, però no la competència estatal, tota ella, en si mateixa".
"Es pretén com objecte de delegació una facultat que suposaria un buidatge complet de la competència de l'Estat", subratlla.
"L'eventual aprovació de la iniciativa en els termes proposats podria suposar una vulneració de la Constitució en la mesura que amb ella es pretén la delegació d'una facultat o competència que per la seva pròpia naturalesa no és susceptible de transferència o delegació", afegeix.
ARTICLE 2 DE LA CE
D'altra banda, afirma que l'objecte de la consulta al qual es refereix la iniciativa legislativa "es concreta en la decisió dels catalans sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, sense tenir en compte que, d'acord amb l'article 1.2 de la Constitució, la sobirania nacional rau al poble espanyol".
"La consulta, la celebració de la qual es pretén, és també inconciliable amb l'article 2, a l'oposar-se frontalment al propi fonament de la Constitució, la indissolubilitat de la Nació i la indivisibilitat de la pàtria de tots els espanyols", remarca.
l'Executiu considera que "s'ha de tenir en compte que les comunitats autònomes manquen, des de la perspectiva constitucional mateixa, de competència per adoptar decisions polítiques que afectin directament al pla jurídic al conjunt de l'Estat".
Per aquesta raó, considera que "admetre la delegació de la facultat d'autorització d'un referèndum que té per objecte que els ciutadans de Catalunya es pronunciïn sobre el futur polític de Catalunya, equivaldria a proclamar que, per la seva sola decisió unilateral, pot dissoldre's el que la Constitució proclama indissoluble i dividir-se el que la Norma Suprema declara indivisible".
"La pretensió última, el que es reclama a través de l'exercici de la competència la delegació de la qual se sol·licita, és transferir una decisió que afecta al conjunt dels espanyols a una part d'ells. Ni aquest Govern espanyol, ni les Corts Generals, ni el Parlament de Catalunya poden legítimament privar de manera unilateral al conjunt del poble espanyol, únic titular de la sobirania, del seu dret a decidir sobre el seu futur col·lectiu", conclou.
