BARCELONA, 23 juny (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha assegurat aquest dilluns a l'acte de benvinguda de la Flama del Canigó que aquesta representa la força que "necessiten tots els catalans per, un dia no molt llunyà, poder votar i decidir el futur col·lectiu" de Catalunya.
La Flama del Canigó ha arribat al Parlament el migdia d'aquest dilluns de la mà de Tradicions i Costums i Òmnium Cultural, en un acte en el qual han participat la seva presidenta, Muriel Casals, i el comissari de la Flama, Ivan Capdevila, que ha llegit el missatge d'aquest any, escrit pel periodista Carles Capdevila, ha informat el Parlament en un comunicat.
En el text, Capdevila compara la Flama amb el moviment d'un teixit associatiu imparable, d'un poble organitzat que ha demostrat capacitat per resistir i avançar: "Sabem on anem i sabem que hi anirem".
"Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la il·lusió, del projecte. Estem aquí decidits i sabem que tenim dret a decidir", continua el text.
Casals ha desitjat que aquest any la flama sigui molt lluminosa perquè ajudi a veure amb nitidesa i a seguir el camí iniciat: "Els catalans estem plens d'il·lusió. Que la flama serveixi per cremar les coses velles que no ens agraden i il·luminar el que vingui de nou".
Han assistit a l'acte el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, la diputada d'ERC al Parlament, Agnès Russiñol, i la del PSC Montserrat Capdevila, així com les alcaldesses de Corbera de Llobregat, Rosa Boladeras, i de Sentmenat, Núria Colomé, a més dels veïns d'aquestes poblacions.
La flama recorrerà a partir de les 17.00 hores els carrers de Barcelona fins a arribar a la plaça Sant Jaume, on es lliurarà als responsables de l'encesa d'una vintena de fogueres a la capital catalana; la flama n'encendrà unes 400 més a altres poblacions del sud de França, Comunitat Valenciana, Illes Balears i l'Alguer.
La tradició de la Flama del Canigó es remunta al 1955, quan l'excursionista Francesc Pujadé, inspirant en el poema 'Canigó' de Jacint Verdaguer, va encendre una foguera a la revetlla de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya, i des d'allà va repartir la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna.
