MADRID, 13 març (EUROPA PRESS) -
El ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació ha elaborat un nou document sobre les conseqüències econòmiques d'una eventual independència de Catalunya i que alerta d'una caiguda del PIB català de fins a un 20%, a més d'una possible deslocalització d'empreses, pèrdua de fons europeus i escalada del deute fins al 75% del seu PIB.
El text, publicat avui per 'El Periódico de Catalunya' coincidint amb una visita del ministre José Manuel García-Margallo a Barcelona, s'ha elaborat per ser enviat a la xarxa d'Ambaixades d'Espanya a l'exterior.
El document es fa ressò de diferents informes i estimacions realitzades, entre d'altres, pel catedràtic d'Economia Mikel Buesa, fundador del Fórum d'Ermua; els bancs Credit Suisse i UBS, la consultora JP Morgan o l'Institut d'Estudis Fiscals.
Com a conseqüència "immediata" de la independència, que comportaria la seva sortida automàtica de la UE, l'informe avisa que es començaria a aplicar a les seves exportacions a Espanya i a la resta de la UE la Tarifa Exterior Comú, el que, al costat d'altres factors, podria elevar el preu de les seves vendes fins a un 20%, fent-les menys competitives.
SORTIDA D'EMPRESES
El document també adverteix sobre la possible "deslocalització d'empreses estrangeres, que també tindria un efecte negatiu sobre els fluixos comercials", ja que un volum important de les exportacions catalanes les realitzen filials de multinacionals estrangeres instal·lades a Catalunya.
La caiguda en els fluixos de comerç podria provocar una caiguda dels ingressos fiscals i del PIB estimat entre un 10 i un 20 %, segons l'informe.
PÈRDUA DE TURISTES
El document també fa referència als possibles efectes sobre el turisme, advertint que per cada 100.000 turistes espanyols que deixin d'anar a Catalunya, els seus ingressos per turisme es reduirien en 15,5 milions d'euros.
No oblida tampoc fer referència a l'efecte de la independència en el deute de Catalunya (la més gran d'entre totes les CA, amb un 27,2% del seu PIB). La independència i, com a conseqüència, l'assumpció d'una part del deute públic de l'Estat espanyol proporcional al seu pes relatiu en l'economia espanyola podria elevar el deute català fins al 78,4 % del seu PIB.
El problema, detalla l'informe, és que després de sortir de la UE, Catalunya quedaria automàticament exclosa de la zona euro i els bancs catalans no podrien recórrer al Banc Central Europeu ni a l'instrument MEDE per obtenir finançament.
EURO SENSE PODER DE DECISIÓ
Catalunya podria, de la mateixa manera que Kosovo i Montenegro, adoptar l'euro de manera unilateral, però amb la consegüent pèrdua d'autonomia en política econòmica.
Una altra de les conseqüències que aborda el document d'Exteriors es refereix a la pèrdua de fons europeus. Catalunya rep cada any 365 milions d'euros de la política agrària comuna (PAC). En el període 2007-2013 ha rebut altres fons comunitaris per valor de 2.667 milions d'euros.
La independència implicaria també la necessitat de crear una estructura administrativa més potent que l'actual i per tant més cara, tenint en compte que hauria de donar serveis que fins ara proporciona el Govern espanyol, en matèria de defensa, seguretat o diplomàcia. Aquests serveis generarien uns costos d'entorn del 5,8 % del seu PIB, segons diferents estudis fets per bancs d'inversió.
