BILBAO, 14 set. (EUROPA PRESS) -
El portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka, ha afirmat que l'actual situació a Catalunya evidencia "davant de les cancelleries europees i de tot el món" la "incapacitat" de Mariano Rajoy per governar, mentre el president de la Generalitat, Artur Mas, surt "reforçat".
Tot i que ha dit desconèixer quin serà el desenllaç del "pols" entre les institucions catalanes i les de l'Estat, ha advertit que seria "inacceptable" recórrer a la policia o a l'Exèrcit per impedir la consulta.
Erkoreka s'ha dirigit al president del Govern espanyol per assegurar que "s'equivoca" si pensa que no hi ha al País Basc un "moviment nacional" que aspira a "expressar-se a les urnes". A més, ha respost a EH Bildu que l'executiu basc i el PNB ja van defensar fa poc una iniciativa "molt semblant" a la catalana "amb escàs suport i entusiasme" de l'esquerra abertzale.
En una entrevista a Europa Press, Erkoreka ha mostrat la seva convicció que els últims esdeveniments a Catalunya, amb una mobilització multitudinària a favor de la consulta i el posterior pronunciament del Govern espanyol, són "una mostra inequívoca", tant "a l'interior de l'Estat espanyol" com davant de "totes les cancelleries europees i mundials", de la "incapacitat" de l'executiu popular per "donar resposta a un problema polític en el seu àmbit territorial" que "ha anat adquirint una dimensió més i més rellevant".
Segons la seva opinió, el fet que, davant de les reclamacions catalanes, Rajoy, "en lloc d'aplacar, respondre i canalitzar el problema" hagi mostrat "la més absoluta indiferència", constitueix "una mostra inequívoca davant de qualsevol observador imparcial, objectiu, internacional, d'una incapacitat estructural per governar".
Erkoreka creu que ni la imatge ni la gestió de Mariano Rajoy llancen "un resultat molt favorable" davant dels responsables de la política exterior de la UE. Segons la seva opinió, la percepció "que es difondrà per l'escenari internacional" és que "aquest és un problema que desborda al Govern espanyol", que no ha sabut donar-li resposta, i ni tan sols canalitzar-lo adequadament".
En canvi, el portaveu de l'executiu basc creu que el "lideratge" de Mas s'ha "reforçat" i "augmentat", i que el fet d'"encapçalar un moviment massiu de ciutadans que incorpora nous adeptes" demostra que és "una referència humana indefugible en el panorama polític actual".
"El seu lideratge és fort, els seus seguidors no minven ni en volum ni en dimensió ni en entusiasme, i les seves paraules i apostes segueixen tenint un eco creixent importantíssim", ha afirmat.
El representant del Govern basc no ha volgut pronosticar el desenllaç del "pols" que, en les pròximes setmanes, "es produirà entre les institucions espanyoles i catalanes". Tot i això, ha manifestat la seva convicció que "els catalans sabran ponderar les circumstàncies en cada moment i adoptar les decisions més encertades" respecte a la celebració o no d'una consulta i la manera de fer-ho".
Després d'assegurar que les noves "invocacions a la Constitució" per part del Govern de l'Estat "sonen a tòpic reiterat i buit" i no tenen "cap recorregut", ha considerat "lamentable" que "l'únic clar" en el seu "full de ruta" sigui que el Tribunal Constitucional (TC), del qual "dóna per fet" que és "un instrument a la seva disposició", resoldrà els recursos a la Llei de Consulta catalana "com necessita i demanda".
Erkoreka tampoc ha volgut interpretar les advertències de Mariano Rajoy que "utilitzarà tots els mitjans al seu abast" per impedir la celebració de la consulta. "L'única cosa que sabem, és que dóna per fet que el TC respondrà com ell necessita que respongui. A partir d'aquí, què pot ell entendre com utilitzar tots els recursos al seu abast, se'ns oculta", ha dit.
Tot i això, ha afirmat que seria "inadequat" en democràcia recórrer "a mecanismes coercitius i fins i tot desproporcionats per impedir una expressió" ciutadana. "El recurs a la policia o a l'exèrcit, que s'ha especulat per aquí, no són mecanismes acceptables en una societat democràtica, ni crec que serien ben vistos i homologables a nivell europeu", ha assenyalat.
EL PAÍS BASC, NOU 'FRONT'
El portaveu de l'executiu autònom ha dit desconèixer si Rajoy es troba 'temorós' davant de la possibilitat que al País Basc es pugui obrir 'un nou front' semblant al català, però ha recordat que el lehendakari va deixar assegut que "si pensa que al País Basc no hi ha un moviment nacional que aspira a les màximes quotes d'autogovern", disposat a "debatre, empènyer i lluitar per un estatus en què trobi plenament les seves aspiracions, s'equivoca".
"Si considera que Catalunya és un problema, ja en té dos. Que ningú pensi que al País Basc no existeix una demanda generalitzada d'autogovern i una aspiració a poder expressar-se a les urnes clarament per ratificar acords en les institucions", ha apuntat.
ESQUERRA ABERTZALE
Segons Josu Erkoreka, la "reivindicació" de Catalunya "no se separa molt" en "el conceptual" de la qual "es va formular al País Basc fa aproximadament una dècada per un Govern basc liderat pel PNB". "La diferència radica en la mobilització social", ha dit.
Per aquesta raó, creu "lògic" que al País Basc "s'intenti treballar una estratègia i camí propi" davant de la seva "pròpia història i experiència recent", en què --referint-se a l'anomenat Pla Ibarretxe-- s'incloïa el dret a decidir i la consulta "estava formalment aprovada i convocada" per majoria absoluta al parlament basc.
"Tot aquest recorregut, al País Basc ja el tenim. Per tant, és lògic que es reflexioni, es contrasti i es debati sobre el camí propi, però de manera autònoma. Sense defugir l'experiència ja acumulada en el passat, buscant noves vies, però sense necessitat d'emular mimèticament el que està ocorrent en altres territoris que encara tenen un desenllaç pendent", ha dit.
Per aquesta raó, davant de les crides d'EH Bildu a 'seguir l'estela' de Catalunya, s'ha preguntat "què ha de pressionar" la coalició sobiranista al Govern basc o al PNB "en la reivindicació d'uns principis que ja han defensat encara fa poc", i que va suscitar "un interès més aviat escàs" per part de l'esquerra abertzale.
"Ha estat una iniciativa, en el conceptual i en el doctrinal, si no idèntica, molt semblant a la qual s'està impulsant des de Catalunya, però amb un interès més aviat escàs per part de l'EA: cal recordar quina ha estat la seva actuació en algun moment", ha dit.
Front les advertències de "sectors" que al·ludeixen a la "pressió que l'EA pugui exercir sobre el PNB, ha aclarit que "aquests són postulats, principis i plantejaments polítics bàsics que han estat promoguts per institucions basques aquí mateix no fa encara massa temps, i amb poc entusiasme i escàs suport per part de l'Esquerra Abertzale".
Sobre la intenció de Sortu d'iniciar una ronda de contactes amb la resta d'agents polítics bascos per a 'intentar articular respostes des d'Euskal Herria a la negació que està rebent Catalunya', ha puntualitzat que, en els dos últims anys, des de l'executiu basc no s'ha deixat d'"expressar vegada rere vegada la justícia de les seves reivindicacions" i s'ha instat al Govern espanyol a atendre les seves demandes.
"Em crida l'atenció que algú pensi que cal una expressió col·lectiva de solidaritat cap al que passa a Catalunya. Serà que l'Esquerra Abertzale, potser, sent que no ha fet el suficient en aquest terreny. Per descomptat, aquest Govern no ha deixat de fer-ho des que va prendre possessió", ha tancat.
