Foto: EUROPA PRESS
MADRID, 26 Mar. (EUROPA PRESS)
El magistrat del TC Enrique López ha dit que hi ha una posició "clara, expressa, contundent" sobre les pretensions sobiranistes que incompleixin la legalitat.
Així, ha explicat que qualsevol acte que pugui no seguir aquestes regles del joc té "conseqüències" conforme a l'ordenament jurídic.
Per això, està convençut que, si es dóna el cas, els que estan legitimats per presentar recursos ho faran, i el TC o els òrgans del Poder Judicial decidiran, segons ha explicat en entrevistes a la COPE i Onda Cero recollides per Europa Press.
López ha precisat que el primer efecte de la resolució contra la declaració de sobirania aprovada pel Parlament és la nul·litat: "És nula, mai ha existit pel que fa a conceptuar el poble català com subjecte polític i sobirà", ha dit.
D'altra banda, ha defensat la seva "absoluta independència i imparcialitat" i ha remarcat que l'Alt Tribunal s'ha pronunciat per unanimitat.
López és un dels tres magistrats que la Generalitat volia recusar en aquest assumpte, però el TC ha emès la seva decisió abans que arribés la recusació.
El magistrat ha demanat que es critiqui la resolució del tribunal pel seu contingut en lloc de desqualificar els seus autors i ha avisat que la independència dels magistrats no serà posada en qüestió.
"Com a ciutadà i com magistrat la meva obligació màxima és defensar els postulats de la Constitució", ha conclòs.
Segons la seva opinió, la unanimitat del TC sempre és desitjable, tot i que no sempre sigui possible, però en aquesta ocasió hi havia una exigència més alta per la "rellevància constitucional, la dimensió històrica" i les conseqüències polítiques de l'assumpte.
Amb tot, ha subratllat que els magistrats no han fet més que sancionar el que diu la Constitució, que la sobirania recau en el poble espanyol i que a Espanya "es pot tenir qualsevol aspiració política, però cal defensar-la sempre de confirmitat amb les regles".
"EQUILIBRI IMPORTANT"
Per López la sentència ha aconseguit un equilibri important, perquè considera que la declaració del Parlament català "té contingut polític però caràcter jurídic".
En concret, aquesta declaració del Parlament atribueix al poble de Catalunya un "caràcter de subjecte jurídic i polític sobirà i al seu torn ordena iniciar una sèrie d'actes per canalitzar el dret a decidir".
Així, els magistrats han conclòs que això "va més enllà del que és una declaració política i produeix efectes jurídics" que són els que el TC ha anul·lat.
I ha afegit que només poden produir efectes jurídics les decisions que s'adoptin de conformitat amb les normes establertes.
Per això, el TC ha declarat inconstitucional la part de la declaració que atribueix caràcter sobirà al poble català, perquè va en contra, de manera "palmària", dels articles 1.2 i 2 de la Constitució, que estableixen que la sobirania correspon al poble espanyol i que la pròpia Constitució es fonamenta en la indivisibilitat de la nació espanyola.
Pel que fa al dret a decidir, interpreta que és constitucional sempre que no suposi "mai ni un dret d'autodeterminació ni un reconeixement de sobirania" sinó només una aspiració política que cal canalitzar de conformitat amb la pròpia Constitució.
"En resum, la Constitució no exigeix una adhesió als seus postulats exigeix un respecte a les seves regles del joc", ha il·lustrat.
A més, ha explicat que la pròpia resolució es refereix als principis de diàleg polític i principi democràtic, però també deixa clar que els magistrats són "aliens a aquest diàleg polític" i que la decisió a què s'arribi ha de basar-se en els procediments establerts en la Constitució.
DE LA CONSTITUCIÓ POT REFORMAR-SE'N TOT
En aquest punt, ha posat èmfasi en el fet que de la Constitució espanyola pot reformar-se'n absolutament tot, sempre que es faci de conformitat amb els procediments que aquesta estableix, a diferència del que passa en altres països com França o Alemanya, en les constitucions dels quals hi ha aspectes que no poden ser reformats.
"Nosaltres som guardians de la Constitució, però estem sempre sotmesos al que el Poder Legislatiu, a través del sistema, determini. No podem fer cap altra cosa", ha resumit.
El magistrat ha evitat respondre a si en el si del TC hi ha hagut opinions discrepants sobre si la declaració tenia o no contingut jurídic, al·legant que les deliberacions són secretes i que l'important és la resolució i que al tribunal no hi ha "parts" ni "interessos" sinó magistrats que exerceixen amb responsabilitat.
López ha subratllat que la Constitució espanyola va ser fruit d'un gran consens polític i de moltes renúncies, i ha desitjat que aquest consens serveixi "com a pauta permanent d'interpretació de la pròpia Constitució".
"Tots hem de sotmetre'ns a aquest principi de consens i d'encert jurídic", ha assenyalat.
