Veu el Govern espanyol "catatònic" i demana diàleg per conduir la situació
BARCELONA, 30 des. (EUROPA PRESS) -
El president del Cercle d'Economia, Antón Costas, creu que darrere de les persones que han formulat les dues preguntes de la consulta sobiranista de Catalunya per al 9 de novembre del 2014 hi ha "una invitació a parlar i a buscar sortides".
En una entrevista d'Europa Press, ha afirmat: "Aquesta pregunta es podia haver fet de manera més provocadora, i crec que és una invitació a parlar, però clar, dos no parlen si un no vol".
Ha animat a no tenir por a les paraules, perquè a vegades les paraules reflecteixen una duresa que no és així en la realitat, i ha posat l'exemple que Baviera es diu Estat lliure de Baviera, i forma part de l'estat federal d'Alemanya: "A vegades, les paraules poden tenir darrere de sí realitats molt variades".
Ha invitat els polítics catalans i del Govern espanyol a "parlar, parlar i parlar, amb temps i paciència" per establir un nou marc de relació, en línia amb el nou contracte social que demana el Cercle per al conjunt d'Espanya, després que hagi quedat esgotat el que es va aconseguir en la Transició.
"Hi ha possibilitat, no hi ha res irreversible en la vida, i depèn de molt poc: depèn de voler parlar i de voler buscar solucions", ha opinat.
En qualsevol cas, ha asseverat que qualsevol mena de decisió --sobre el futur polític de Catalunya-- ha de ser legal i acordada, i "si les regles del joc són bones i s'accepten, el resultat, sigui quin sigui, s'acceptarà".
"El que no és acceptable és la situació de sordesa recíproca que hi ha des de fa un temps; a Espanya ha de ser possible com ocorre de mateix en altres països de llarga tradició democràtica", com el Canadà i el Regne Unit, ha destacat.
Costas ha considerat que "des del punt de vista ciutadà és difícilment comprensible" que no hi hagi hagut una trobada pública dels presidents Mariano Rajoy i Artur Mas.
MALESTAR CIUTADÀ
El recent designat president del Cercle ha constatat que hi ha un malestar ciutadà a Catalunya i a tot Espanya relacionat amb el deteriorament de les condicions de vida i dels ingressos, la pèrdua de feina i la pèrdua d'expectatives de futur.
Ha afegit que aquest malestar s'expressa de moltes maneres, com el moviment dels indignats, i el de 'stop desnonaments', i a Catalunya "una part d'aquest malestar troba una via d'expressió en la idea d'independència".
"Es pot entendre, en part, com la manifestació de moltes persones que estan dient que les coses no funcionen, que cal canviar-les, que cal construir un altre cop aquest projecte en comú", ha argumentat.
Davant d'aquesta situació, ha lamentat que el Govern espanyol s'ha quedat "catatònic, i probablement és capaç de veure que alguna cosa ha de fer, però no és capaç de fer res; cal trencar aquesta situació".
