L'òrgan consultiu veu inconstitucional la convocatòria i la llei de consultes
MADRID, 29 (EUROPA PRESS)
El Consell d'Estat adverteix que la convocatòria d'una consulta independentista com la que pretén dur a terme la Generalitat el 9 de novembre "posa en qüestió els pilars bàsics de l'ordre constitucional", en concret, la unitat de la Nació espanyola i que és el poble espanyol el que ostenta la sobirania nacional.
L'òrgan consultiu ha aprovat aquest diumenge per unanimitat dos dictàmens en els quals dóna suport a la decisió del Govern central de recórrer tant la llei autonòmica de consultes com el decret de convocatòria signat per Artur Mas, perquè considera tots dos inconstitucionals.
Respecte a la convocatòria del referèndum, el Consell d'Estat assenyala que incorre en vicis d'inconstitucionalitat, segons la jurisprudència, perquè l'objecte de la consulta "transcendeix l'àmbit competencial" de Catalunya i "afecta l'interès d'Espanya com a Nació i Estat".
Pel que fa a la llei de consultes, aconsella limitar el recurs al seu títol II perquè, sota la denominació de consultes populars no referendàries s'articula un procediment de consulta que "presenta els elements configuradors típics del referèndum".
CARÀCTER REFRENDARI
Precisament, en el seu dictamen sobre la convocatòria signada per Artur Mas, l'òrgan consultiu considera que la consulta "té un caràcter materialment refrendari, qualsevol que sigui la denominació" que el Parlament i el president català hagin decidit assignar-li.
El dictamen es basa en els articles de la Constitució 1.2 --"la sobirania nacional rau al poble espanyol" i 2 --"la Constitució es fonamenta en l'indissoluble unitat de la Nació espanyola" i subratlla que aquests principis estan consagrats "juntament amb el reconeixement i la garantia del dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren la Nació espanyola".
En aquest punt, al·ludeix a una sentència del TC del 2007 per subratllar que l'autonomia fa referència a un poder limitat, que autonomia no és sobirania i que en cap cas el principi d'autonomia pot oposar-se al d'unitat, sinó que supera dins d'ell el seu verdader sentit.
Segons aquesta sentència, l'Estat autonòmic "no és el resultat d'un pacte entre instàncies territorials històriques que conservin uns drets anteriors a la Constitució i superiors a ella, sinó una norma del poder constituent que s'imposa amb força vinculant general en el seu àmbit, sense que quedin fora d'elles situacions històriques anteriors".
El Consell d'Estat recorda també les sentències del Tribunal Constitucional en el cas de l'anomenat 'Pla Ibarretxe' i també la de l'Estatut català del 2010, particularment la seva matisació que la sobirania nacional rau al poble espanyol, no en una part del mateix.
Segons consta en el dictamen del Consell d'Estat, la impugnació del decret per part del Govern espanyol inclou arguments de competència i arguments materials, perquè la considera inconstitucional en la definició de l'objecte de la consulta i del cos electoral.
També considera que vulnera l'article 168 de la Carta Magna, ja que tal consulta "només podria plantejar-se en el si del procediment de reforma constitucional previst en aquest precepte.
ELEMENTS TÍPICS D'UN REFERÈNDUM
Pel que fa al dictamen sobre la llei de consultes aprovada pel Parlament, el Consell d'Estat aconsella al Govern central limitar el seu recurs al títol II de la llei i no ampliar-ho als títols I i III, als quals també es dirigia la proposta d'impugnació traslladada per l'executiu de Mariano Rajoy.
L'òrgan consultiu creu que el recurs del Govern central davant del Tribunal Constitucional ha de circumscriure's a la regulació de les anomenades 'consultes populars no referendàries' del títol II, ja que sota aquesta denominació "s'articula un procediment de consulta que presenta els elements configuradors típics del referèndum".
Precisament, el Consell d'Estat apunta que la majoria dels vicis d'inconstitucionalitat previstos pel Govern central s'imputen que les anomenades consultes populars no referendàries són en realitat "un autèntic referèndum".
A més, el Consell d'Estat rebutja diversos aspectes de la llei de consultes catalana com el seu objecte, orientat a "decisions polítiques d'especial transcendència", una qüestió reservada al model de referèndum establert en la Constitució.
Tot i això, rebutja les advertències que el Govern central esgrimia sobre l'anunciada utilització de la llei de consultes per part de la Generalitat per a la convocatòria del 9N al·legant que excedeix les competències de la comunitat, ja que creu que aquesta convocatòria deu recórrer-se en el moment de formular-se formalment, com ha succeït.
PERSONES LEGITIMADES PER VOTAR
Tampoc considera constitucional el Consell d'Estat la relació de "persones legitimades" per participar en les consultes populars catalanes, ja que aspectes com permetre el vot a partir dels 16 anys o estrangers amb anys de residència en la comunitat no s'acomoden a allò recollit en la Constitució ni la llei electoral.
No dóna suport a l'atribució de la competència al president de la Generalitat per convocar consultes populars, incompatible amb "la competència exclusiva de l'Estat per a l'autorització de consultes populars per via de referèndum".
Tot i això, el Consell d'Estat creu que no existeixen motius que puguin "raonablement" sustentar el recurs d'inconstitucionalitat contra els títols I i III.
El títol I limita les consultes a l'àmbit competencial de la Generalitat, pel que creu que aquest enunciat no té retret "sense perjudici d'altres recursos que poguessin promoure's si convoquen una consulta que excedís de l'esmentat àmbit competencial".
El mateix succeeix amb el títol III, que regula els anomenats processos de participació ciutadana dins de les competències atribuïdes a la comunitat pel seu estatut.
