MADRID, 30 juny (EUROPA PRESS) -
El promotor de l'Acció Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Antonio Jesús Fonseca-Herrero, ha enviat un qüestionari als 33 jutges catalans que van signar un manifest a favor del dret a decidir a Catalunya en què són preguntats, entre d'altres extrems, si la seva intervenció en aquest document respon a petició de tercers o a una col·laboració amb alguna entitat política.
Fonts de l'òrgan de govern dels jutges han assenyalat a Europa Press que aquesta petició és lògica dins de la investigació disciplinària que se'ls realitza, ja que aquest tipus de col·laboracions estan vetades als jutges exercents.
La mateixa pregunta va fer el promotor al jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal quan el va citar a Madrid per preguntar-li per la naturalesa de la seva participació en la redacció d'una futura Constitució per a una hipotètica Catalunya independent, segons les mateixes fonts.
QÜESTIONARI
En concret, Fonseca-Herrero pregunta a cadascun dels 33 jutges investigats si és signant del manifest, si ho va signar per encàrrec o per decisió pròpia, si ho va fer en consideració a la seva condició de magistrat, quina és la finalitat de la seva actuació i quan es va donar a conèixer el document; es troba en espera de rebre les respostes.
La investigació del promotor ha començat el mes de febrer passat arran d'una denúncia de Manos Limpias, que considera que els magistrats catalans podrien haver incorregut en una falta molt greu "per no acatar el mandat de la Constitució".
La denúncia del col·lectiu de funcionaris assenyalava també que la declaració que van subscriure els citats jutges excedeix del dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.
Els magistrats signants defensen en el seu manifest que la consulta d'autodeterminació que defensa el Govern perquè els catalans exerceixin el seu 'dret a decidir' cap perfectament a l'actual marc de la Constitució.
"La negació del 'dret a decidir' només pot entendre's per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya", resa el text.
