Creu que "adaptar" la Carta Magna no hauria de causar tensió
MADRID, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que és possible modificar la Constitució sense generar tensions sempre que sigui fruit d'una "reflexió serena, del debat i el consens" de totes les forces polítiques.
Després de ser preguntat als passadissos del Congrés si continua sent partidari de modificar la Constitució per reconèixer la singularitat de Catalunya, Catalá ha respost que la Carta Magna és un gran instrument de consens i convivència, tot i que s'ha mostrat obert a dialogar sobre qüestions que necessitin "alguna adaptació".
"Si hem d'analitzar alguna qüestió que necessiti o requereixi alguna adaptació, jo crec que en aquest context podem dialogar", ha emfatitzat el ministre de Justícia, per recordar que Mariano Rajoy ja va posar de manifest que el Govern espanyol està permanentment obert a dialogar i analitzar amb totes les forces polítiques aquelles qüestions que segueixin garantint la convivència i la estabilitat.
Així, ha precisat que en un Estat occidental, del primer món i al segle XXI, "els instruments jurídics com la Constitució poden ser reformats".
"Ho hem fet en el passat i no per això genera una tensió extraordinària si és fruit de la reflexió serena, el debat i el consens de les forces polítiques", ha continuat.
"HA ESTAT I ÉS UN MARC DE CONVIVENCIA"
Amb tot, el titular de Justícia ha defensat que la norma suprema "ha estat i és un marc de convivència extraordinari" després de trenta anys de vigència.
"Ens ha servit molt bé. Ha creat un espai de convivència, de participació democràtica, de creixement econòmic, de benestar i desenvolupament del nostre país", ha afegit.
D'aquesta manera, ha qualificat la Llei Fonamental com un instrument de convivència de diferents "forces polítiques i entorns del país" que "ha prestat i presta" actualment un grandíssim servei.
Catalá ha estat preguntat sobre aquesta qüestió després que afirmés el juny passat, abans de passar a dirigir el Ministeri de Justícia, que era partidari de fer ajustos en la Constitució per reconèixer "la singularitat catalana", segons va dir en una entrevista concedida a l'Associació del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat.
