GIRONA, 8 maig (EUROPA PRESS) -
Totes les cambres de comerç de Catalunya --que sumen un total de 14, incloent el Consell de Cambres-- juntament amb 14 patronals empresarials catalanes han signat aquest dijous el 'Manifest del Far' a Llafranc (Girona) per donar "total adhesió" al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Les 28 entitats han aprovat el manifest, que consta de tres punts i que estableix: "Un suport incondicional al procés iniciat pel Parlament de Catalunya, avalat per una àmplia majoria dels seus diputats, que ha de permetre que els nostres ciutadans puguin, lliure i democràticament, expressar la voluntat sobre el futur del país".
El text també incorpora el compromís de respectar i donar suport a la decisió que prengui el poble de Catalunya, sigui quin sigui, i afegeix que la voluntat de tots els empresaris signants és adaptar l'actuació de les seves empreses a aquesta voluntat, de manera que es pugui "continuar contribuint al progrés i al benestar" de la societat catalana.
Les cambres de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls més el Consell de Cambres de Catalunya, han aprovat el manifest, juntament amb altres patronals catalanes.
La resta d'entitats que ho han signat són: Foeg, Pimec Girona, Fòrum Carlemany, Amec, Cecot, Fepime, Femcat, Pimec, Empresaris de l'Anoia, Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida, Federació d'Associacions Empresarials del Maresme, Consell Empresarial d'Osona, Confederació de Comerç de Catalunya i Sant Cugat Empresarial.
Les 28 organitzacions empresarials van acordar fer l'acte d'aquest dijous després que, a final de febrer, el Grup Impuls per Girona (GiG) --format pels empresaris gironins-- signés un text semblant al 'Manifest del Far'.
"NO ÉS QÜESTIÓ D'UNS QUANTS IL·LUMINATS"
El president de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (Foeg), Ernest Plana, ha assegurat que el procés català "no és qüestió d'uns quants il·luminats" i ha recordat que els empresaris també reivindicaven un nou pacte fiscal.
El màxim dirigent de la FOEG, una entitat que depèn de Foment del Treball, ha considerat que s'han ofert "repetides propostes de diàleg" i ha subratllat que la societat catalana ha treballat els últims anys per reconèixer Catalunya com un fet diferencial.
En aquesta línia, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha manifestat que els empresaris són creadors de riquesa i que estan "preocupats" a saber on es dirigeix aquesta fortuna, després de qualificar el dret a decidir com una expressió bàsica perquè suposa una posició majoritària dels ciutadans catalans.
El vicepresident del Consell de Cambres de Catalunya, Domènec Espadalé, ha assegurat que la trobada d'aquest dijous a Llafranc vol "fer pedagogia d'una qüestió bàsica que ha estat assimilada pels representants del Parlament" i ha explicat que calen organismes adequats per arribar a vies de consens mitjançant el diàleg, després d'anunciar el seu desig de poder votar el pròxim 9 de novembre i acceptar la decisió que prengui el poble català.
"ENS PREOCUPA LA INTOLERÀNCIA I LA IGNORÀNCIA"
El president de Cecot, Antoni Abad, ha afirmat que als empresaris els "preocupa la intolerància i la ignorància", després de subratllar que sense diàleg es pot incrementar la tensió i que els estudis demostren que un funcionament adequat de les administracions afavoreix el creixement econòmic.
Abad ha posat èmfasi que el dret a decidir "ha vingut per quedar-se com un element de qualitat", i ha afegit que els empresaris no estan inquiets per la democràcia, perquè cada dia es realitzen consultes en les seves empreses.
L'acte ha acabat amb la intervenció de l'expresident del Parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, qui ha reconegut que no tenen "totes les variables controlades" del procés català i ha assegurat que les actuacions han d'efectuar-se amb una actitud cívica sense perdre el sentit democràtic.
Rigol ha conclòs que la ciutadania catalana vol garantir el seu benestar "amb valors culturals elevats per aixecar el nivell del país" i ha considerat que la situació de Catalunya s'ha de resoldre a través del diàleg amb Espanya, basant-se en els drets i els deures.
