Va donar suport a la querella contra Mas pel 9N
MADRID, 19 (EUROPA PRESS)
Consuelo Madrigal Martínez-Pereda, una fiscal professional, discreta i no adscrita a cap associació, es convertirà en la primera dona que arriba a ser fiscal general de l'Estat. Un càrrec que ocuparà en un any marcat per les cites electorals i els casos oberts per corrupció als tribunals.
Madrigal té una experiència dilatada com a fiscal i els seus companys de Carrera destaquen la "professionalitat" i "irreprotxable" trajectòria, durant la qual no se li coneixen actuacions polèmiques. De tarannà conservador, no està afiliada a cap associació de fiscals.
Nascuda el 2 de novembre del 1956, desenvolupava actualment la direcció de la Fiscalia de la Sala Coordinadora de Menors des del juny del 2013, quan el dimissionari Eduardo Torres-Dulce li va proposar continuar al capdavant d'aquesta àrea durant un nou període de cinc anys. Una decisió que va ser ratificada per l'aleshores ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.
Amb anterioritat, va ser fiscal destinada en la Sala Penal del Tribunal Suprem, a on va arribar el 1993. Va ingressar en la Carrera Fiscal fa més de trenta anys i es va fer càrrec de la Fiscalia de Menors quan ha estat creada el 2007 dins de la reforma de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal.
Madrigal va aspirar a convertir-se a la primera fiscal de Sala de la història el 2003, quan va competir amb una altra dona que sonava per ser ara fiscal general Pilar Fernández Valcárcel. El Consell Fiscal de Jesús Cardenal va optar llavors per la segona per arribar a la primera categoria de la Carrera i accedir així a la Junta de Fiscals de Sala.
Madrigal, que figurava com la número 24 a l'escalafó de la Carrera Fiscal el 2011, va ser també professora de Dret Penal a la Universitat Pontifícia de Comillas (ICADE) des del 1986. En docència, va dirigir i coordinar cursos per a postgraus o en la formació inicial de Fiscals al centre d'Estudis Jurídics.
Va intervenir a la Junta de Fiscals de Sala que va convocar el passat 19 de novembre Eduardo Torres-Dulce, on va donar el seu suport a la querella contra el president de la Generalitat Artur Mas i altres càrrecs del Govern per les responsabilitats penals derivades del procés participatiu del 9-N. El seu antecessor va obtenir llavors el suport majoritari d'aquell conclave.
