David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
MADRID 30 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) celebrarà la setmana vinent un Ple en el qual té previst rebutjar les mesures cautelars sol·licitades per l'ex-vicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa perquè suspengui cautelarment la pena d'inhabilitació a la qual van ser condemnats pel reférendum il·legal de l'1-O, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press.
El Ple resoldrà sobre la base d'una sèrie de ponències que han recaigut en diferents magistrats --tant conservadors com a progressistes-- que advoquen per rebutjar la petició cautelar, mateix sentit en el qual es preveu que es pronunciï la seu de Domenico Scarlatti.
Els polítics d'ERC i el líder de Junts van sol·licitar la seva rehabilitació cautelar en els recursos d'empara que van presentar davant del TC contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no amnistiar-los la malversació de l'1-O.
Els quatre van ser condemnats per delictes de malversació i sedició a penes de fins a 13 anys de presó i inhabilitació. El Govern de Pedro Sánchez els va indultar les penes de presó en 2021 però va mantenir les d'inhabilitació, que el Suprem va rebutjar amnistiar en considerar que la malversació del 'procés' recau en les excepcions que contempla la pròpia llei per no aplicar-la.
Els magistrats de la Sala Segona van raonar que els diners malversats va implicar "un enriquiment personal o benefici patrimonial", posat que els líders independentistes no van haver de pagar-ho de les seves butxaques, sinó que van fer ús de les arques públiques per pagar una fi partidista; i que amb això van afectar als interessos econòmics i financers de la UE, perquè una eventual secessió de Catalunya hauria minvat els ingressos comunitaris procedents d'Espanya.
El Constitucional va admetre a tràmit els recursos d'empara però encara està pendent que els resolgui, alguna cosa que està previst que faci ja el proper any. Els líders independentistes van sol·licitar que se'ls aixequés la pena d'inhabilitació, que en el cas de Junqueras arriba fins a 2031, i que serà el que els magistrats decideixin en aquest Ple.
FISCALIA NO APRECIA "DANY IRREPARABLE"
La Fiscalia del TC ja es va oposar al fet que se'ls rehabilités cautelarment no només perquè entén que suposaria anticipar la fallada sobre els recursos d'empara en si mateixos, sinó perquè a més tampoc veia que en mantenir-los inhabilitats se'ls causés un "dany irreparable".
Les fonts consultades per Europa Press expliquen que és doctrina constitucional rebutjar la suspensió de les penes vigents quan el temps que queda per complir és superior al que triga el TC a resoldre els recursos d'empara, com és el cas.
A això se suma un últim factor, no vinculant però sí influent, que són les conclusions que l'advocat general de la UE, el luxemburguès Dean Spielmann, va donar a conèixer el passat 13 de novembre en qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional sobre l'amnistia.
El lletrat comunitari va assenyalar que "no és conforme amb el Dret de la UE obligar als òrgans jurisdiccionals nacionals a dictar una resolució absolutòria i a alçar les mesures cautelars que s'haguessin acordat en una fase anterior del procediment en el termini màxim de dos mesos, encara quan el Tribunal de Justícia de la UE no hagi adoptat encara resolució" sobre les qüestions plantejades.
En la mateixa línia, l'ex-president català Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comin i Lluís Puig van recórrer en empara al TC la decisió del Suprem de no amnistiar-los la malversació de l'1-O, sol·licitant cautelarment que aixequés les ordres de detenció nacional que pesen contra ells.
Igual que amb Junqueras i els altres exconsellers, els seus recursos d'empara van ser admesos a tràmit, si bé s'espera que les seves peticions cautelars --encara pendents d'arribar a Ple-- siguin rebutjades, d'acord amb les citades fonts.
A més, en el conclave d'aquesta setmana el TC resoldrà el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Consell de Govern de la Comunitat de Madrid contra l'amnistia, que serà rebutjat en aplicació de la doctrina fixada amb la primera sentència sobre la llei, amb la qual el Constitucional va avalar el juny passat el nucli de la norma jurídica.
