Els magistrats iniciaran ja les deliberacions i s'espera sentència a finals de la setmana
MADRID, 22 juny (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) celebrarà des de dilluns un ple monogràfic sobre la llei d'amnistia que s'endinsarà de ple en l'estudi de la ponència redactada per la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, per respondre al recurs presentat pel PP, que avala l'essencial de la norma jurídica. S'espera que la majoria progressista doni suport a l'esborrany i que la sentència arribi cap a finals de setmana, segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press.
El debat s'organitzarà per blocs temàtics, d'acord amb les fonts citades. Començarà analitzant la petició del PP, del Senat i dels magistrats conservadors Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel que busca que el TC plantegi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) en entendre que l'amnistia no encaixaria en el dret comunitari.
A l'anterior ple es van analitzar aquestes peticions, però per descartar que el TC paralitzés el debat sobre l'amnistia a l'espera que el TJUE respongués a les preguntes formulades per altres tribunals espanyols. Llavors, el conclave va instar a resoldre la qüestió de fons --si el TC plantejarà la seva pròpia-- en el si de les deliberacions que arrencaran dilluns.
Davant de la insistència dels sol·licitants --el PP i el Senat van presentar recursos de súplica--, Montalbán va afegir un nou passatge a la ponència en què descarta que el TC pregunti a la cort de Luxemburg al·legant que la llei està "íntimament relacionada amb qüestions polítiques subjacents (...) que són eminentment nacionals".
Un cop ventilat aquest assumpte, els magistrats analitzaran si la nostra Constitució permet l'amnistia. I, a continuació, se centraran en si aquesta amnistia en particular és constitucional. Finalment, estudiaran les tatxes específiques que els populars fan a determinats articles de la llei.
Cada bloc tindrà un debat en què es donarà veu a tots els magistrats, per la qual cosa els temps seran els que vagin marcant aquestes intervencions. No obstant això, les fonts confien que el TC pugui sentenciar dijous o, a tot estirar, divendres.
UN PLE REDUÏT PERÒ AMB LA MATEIXA MAJORIA
El ple estarà constituït per deu dels dotze magistrats que el formen habitualment, amb una majoria progressista de sis a quatre. Aquesta aritmètica, que ha funcionat assíduament en aquest TC, porta les fonts preguntades a assumir que el grup majoritari s'imposarà per aprovar la ponència sense canvis importants.
Cal recordar que el magistrat Juan Carlos Campo es va apartar voluntàriament de tots els assumptes relacionats amb l'amnistia perquè en els informes que va signar com a ministre de Justícia per indultar als condemnats pel procés va dir que era "clarament inconstitucional".
A la seva baixa es va sumar la del magistrat conservador José María Macías, en acceptar-se la recusació llançada per la Fiscalia per entendre que estava contaminat per fallar sobre l'amnistia perquè com a vocal de l'anterior Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va informar sobre la llei en el marc del tràmit parlamentari.
La sortida de Macías va provocar un profund malestar en el bloc conservador que ha anat in crescendo. Les fonts consultades retreuen el "secretisme absolut" amb el qual es va gestar la ponència de Montalbán, malgrat que finalment es va donar a conèixer el seu sentit als mitjans de comunicació abans que fos repartida entre tots els magistrats.
Apunten també als successius acords adoptats pel president del TC, Cándido Conde-Pumpido, desoint les peticions procedents del sector minoritari. En aquest sentit, recorden que primer va descartar frenar la sentència de l'amnistia pel TJUE i després es va limitar a habilitar dilluns i divendres per a aquest ple, quan Arnaldo li va demanar estendre la deliberació a juliol. Mentre que, de l'altre costat, veuen en aquestes sol·licituds "maniobres dilatòries".
Amb tot, el TC encara el debat sobre un dels assumptes més transcendència dels últims anys --amb el procés o l'estat d'alarma-- totalment fracturat. No hi ha "una autèntica deliberació", va retreure Arnaldo a Conde-Pumpido en un escrit.
L'ESBORRANY DE LA SENTÈNCIA
La ponència, de 191 pàgines, valida l'amnistia argumentant que "el legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament", rebutjant d'aquesta manera que la prohibició expressa dels indults generals es pugui estendre per analogia a l'amnistia, sobre la qual la Carta Magna no diu res.
Respecte a la motivació de l'amnistia, que el PP atribueix a "una transacció política per assegurar la investidura" de Pedro Sánchez, Montalbán subratlla que les lleis sempre responen a "criteris d'oportunitat política", de manera que "el seu perquè és jurídicament indiferent". Malgrat això, resol que aquesta llei no és un "capritx" perquè vol "més pau ciutadana".
Només dona la raó al PP en tres qüestions concretes: veu inconstitucional "l'asimetria" per amnistiar els que van defensar i es van oposar al procés; que la llei inclogui "una habilitació insòlita" per continuar amb les "activitats criminals en el futur"; i que només imposi escoltar Fiscalia i els organismes públics perjudicats en les causes al Tribunal de Comptes per demanar el seu arxivament.
PUIGDEMONT I JUNQUERAS HAURAN D'ESPERAR
De l'escrit redactat per Montalbán, destaca que no parla del delicte de malversació. Fonts jurídiques expliquen que no ho fa perquè el PP no ho va demanar i que, el més probable, és que calgui esperar als recursos d'empara dels líders independentistes perquè el TC es pronunciï sobre aquest extrem.
Aquest punt és fonamental perquè la interpretació que va fer el Tribunal Suprem (TS) del delicte de malversació i de l'afectació als interessos financers i econòmics de la UE en el procés és el que ha impedit aplicar plenament l'amnistia a l'expresident català Carles Puigdemont i al que va ser el seu número dos, Oriol Junqueras.
Així les coses, al TS esperen amb certa tranquil·litat la sentència del TC perquè els seus magistrats han fet dependre les seves decisions de la interpretació jurídica de la llei d'amnistia, no de la seva constitucionalitat.
En conseqüència, fonts jurídiques anticipen que, fins i tot amb una llei declarada constitucional, es mantindran les ordres de detenció contra Puigdemont i els exconsellers catalans Toni Comín i Lluís Puig, així com les penes d'inhabilitació de Junqueras i els altres condemnats pel procés, que arriben fins al 2031.
En qualsevol cas, atès que el previsible és que els líders independentistes donin la batalla al TS per fer valer una eventual sentència favorable del TC, el TS ja va deixar la porta oberta en diverses resolucions a presentar la seva pròpia qüestió prejudicial al TJUE quan arribés el moment oportú.
