MADRID 22 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) estudiarà en el seu ple de la setmana vinent les abstencions presentades per l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo en tots els assumptes relacionats amb la llei d'amnistia que hi ha ara mateix en la cort de garanties. S'espera que siguin ratificades, tal com va passar, de manera unànime, per la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem (TS).
En l'ordre del dia del ple que se celebrarà des de dimarts, figura la seva abstenció en els 16 recursos d'inconstitucionalitat presentats per comunitats autònomes --14 de les regions on governa el PP més el presentat pel Govern socialista d'Emiliano García-Page-- i pel mateix PP; i en les tres qüestions d'inconstitucionalitat restants, totes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La ponència sobre la resta d'abstencions ha recaigut sobre el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, amb l'objectiu d'agilitar la tramitació de les impugnacions a la llei d'amnistia, que es considera assumpte prioritari en el TC, si bé la primera resolució no s'espera fins l'any vinent, d'acord amb les fonts de la cort de garanties consultades per Europa Press.
El PP va presentar divendres passat un nou escrit on demana apartar Conde-Pumpido del debat sobre les abstencions de Campo, i també de les deliberacions relacionades amb el recurs d'inconstitucionalitat de 'Génova' --juntament amb Campo i l'ex-alt càrrec de La Moncloa Laura Díez--, fins que es resolguin les recusacions formulades pels 'populars' contra els tres magistrats, segons va avançar 'El Mundo' i van confirmar fonts jurídiques a aquesta agència de notícies.
En cas que prosperi aquesta petició, podria alterar el pròxim ple. No obstant això, des de la seu de Domenico Scarlatti aclareixen que l'ordre del dia es mantindrà. I això, expliquen les fonts consultades, perquè donar curs a la sol·licitud signada pels d'Alberto Núñez Feijóo suposaria obrir la porta a la possibilitat que la mera presentació de recusacions contra magistrats permetés configurar un "tribunal a la carta", cosa contra la qual ja hi ha doctrina constitucional per considerar-ho una estratègia fraudulenta.
En conseqüència, s'espera que el ple doni via lliure a les abstencions de Campo, que va decidir apartar-se de tots els assumptes que han anat arribant al TC sobre l'amnistia perquè en l'informe que va signar com a ministre de Justícia sobre els indults als condemnats pel procés va dir que era "clarament inconstitucional".
LES RECUSACIONS DE CONDE-PUMPIDO I DÍEZ
Aprovades les abstencions de Campo, decauran automàticament les recusacions llançades en contra seu. En aquest escenari, ja es podran designar ponents definitius per als assumptes en cua. Sobre aquesta qüestió, cal recordar que l'exministre de Justícia és el ponent del recurs d'inconstitucionalitat presentat per Cantàbria contra la llei d'amnistia. Un cop apartat, les fonts avancen que el substituiria el magistrat conservador César Tolosa.
Després de superar el capítol abstencions, el TC resoldrà les diferents recusacions assumpte per assumpte. Així, la intenció és que en el següent ple s'estudiïn les plantejades contra Conde-Pumpido i Díez en el recurs d'inconstitucionalitat del PP. Estava previst que l'admissió a tràmit d'aquesta impugnació, la ponència de la qual està en mans del magistrat conservador José María Macías, es decidís la setmana entrant, però defectes formals ho han retardat a l'octubre.
Contra Macías també hi ha una recusació pendent. Es tracta de la formulada pel fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, en la qüestió d'inconstitucionalitat del TS. El Ministeri Públic argumenta que es va pronunciar contra l'amnistia en dos textos oficials del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quan era vocal: una declaració institucional abans que hi hagués llei i l'informe emès sobre la proposició de llei a petició del Senat.
Més enllà del 'full de ruta' marcat per l'ordre de resolució dels assumptes relatius a l'amnistia, fonts del TC reconeixen estar tips de l'onada de recusacions i recorden la doctrina fixada el 2021 que va permetre al TC blindar-se, conforme la qual no cal apartar els magistrats per les seves opinions perquè "precisament han estat triats perquè pensen i, a més, pel que pensen", per garantir "la pluralitat en l'entesa".
