DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS
El tribunal de garanties avala la condemna contra l'expresident catal per negar-se a retirar els llaos grocs
MADRID, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d'empara de l'expresident catal Quim Torra contra la decisió del Tribunal Suprem que va confirmar el setembre del 2020 la condemna d'un any i mig d'inhabilitació que se li va imposar per un delicte de desobedincia, en negar-se a retirar llaos grocs de les institucions públiques, i que va suposar que fos incapacitat per al crrec de president de la Generalitat.
Els fets que van acabar en la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, segons recorda el TC, van tenir lloc durant el mes de mar del 2019, i van consistir en la negativa del recurrent a complir els reiterats requeriments de la Junta Electoral Central (JEC), en la seva condició de president de la Generalitat.
Aquests requeriments li exigien la retirada de simbologia i pancartes amb eslgans identificables amb determinades opcions polítiques, i collocades a edificis públics dependents de la Generalitat de Catalunya, amb infracció del principi de neutralitat imposat a tots els poders públics, i particularment exigible en període electoral.
La sentncia, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez, i que compta amb el vot particular dels magistrats Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez, fa una anlisi detallada de les diverses allegacions de Torra, per descartar la vulneració dels drets al jutge imparcial, al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a la presumpció d'innocncia, com també al dret a la igualtat.
També es descarta plantejar les qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que havia sollicitat el recurrent, perqu entén que no concorre el pressupsit de la seva procedncia per resoldre l'empara.
CONDUCTA NO EMPARADA EN DRETS SUBJECTIUS
Sobre la vulneració del dret a la legalitat penal, que també es desestima, el tribunal indica que la conducta del recurrent no podia estar emparada en l'exercici de drets subjectius, perqu en la seva condició de president i mxim responsable de la gestió dels edificis públics, la seva conducta venia determinada pel que disposa l'ordenament jurídic.
La sentncia ressalta que Torra no va ser condemnat per les seves idees, opinions o manifestacions, sinó per l'incompliment d'uns requeriments derivats d'un ús inadequat dels edificis públics, que han d'estar al servei dels interessos generals, no pas d'un grup més o menys concret o nombrós de persones, a exclusió de la resta.
L'exhibició de simbologia partidista, en tant que identificable amb determinades opcions polítiques, infringia el deure a la neutralitat i a l'objectivitat que, en tot moment, ha de ser respectat pels poders públics, per especialment durant el període electoral, com a garantia de la neutralitat del procés democrtic, i de la igualtat en les eleccions.
