MADRID, 28 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional ha desestimat per unanimitat els recursos d'empara presentats per l'expresident de l'ANC Jordi Snchez i el líder d'mnium, Jordi Cuixart, contra la interlocutria de l'Audincia Nacional que va ordenar el seu ingrés en presó provisional el 16 d'octubre del 2017 i contra el qual després desestimaria la seva apellació perqu conclou que no hi ha hagut vulneració de drets fonamentals i que és tracta d'una queixa prematura.
Snchez havia acudit al Constitucional en entendre que en les seves resolucions, l'Audincia Nacional havia vulnerat el seu dret a la llibertat personal, a un jutge imparcial i a la defensa per ordenar que entrés a la presó per la consecució de finalitats que tampoc no van ser invocades pel Ministeri Fiscal en la vista prvia per no haver allegat risc de fugida i la reiteració delictiva.
El Tribunal de Garanties decideix no admetre el recurs pel que fa a la invocació al dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei perqu es tracta "d'una queixa prematurament plantejada", perqu la causa penal "és trobava en curs quan es va presentar la demanda" i Snchez tenia per aix "encara l'oportunitat processal de plantejar la declinatoria de jurisdicció i fins i tot, podia formular davant del tribunal d'enjudiciament un article de pronunciament previ".
Pel que fa a la resta d'allegacions, les desestimen, i en el cas del dret a la llibertat personal, perqu considera que les resolucions tant de la instructora a l'Audincia Nacional, Carmen Lamela com de la sala penal que el van mantenir a la presó, són raonables.
Descarta així que hagi existit indefensió o que la jutgessa no fos imparcial "pel simple fet que tingui marge per controlar la legalitat sobre la llibertat provisional".
"Sense necessitat d'entrar a valorar si va existir o no possibilitat real de contradicció del recurrent respecte al risc de frustració del procediment per la fugida de l'investigat o per la destrucció de les fonts, és possible concloure que el resultat final de presó provisional adoptat en la compareixena, hauria estat el mateix", diu la sentncia.
A més, exposa que el "recurrent va poder discutir l'existncia de perill de fugida o destrucció de proves a atacar, en el recurs d'apellació, els fonaments jurídics de la decisió inicial de presó, tenint així plena oportunitat a contrarestar tots els arguments" i diu que, en tot cas, "pot ser suficient per inferir d'una manera raonable l'existncia d'un perill de fugida" l'allegació que va fer la Fiscalia sobre el tipus de delicte coms i la gravetat de la pena.
"LA PRESNCIA DE L'INVESTIGAT NO ERA NECESSRIA"
La sentncia també desestima la seva queixa relativa a la negativa de la Sala Penal de l'Audincia Nacional de celebrar la vista d'apellació sense que ell hi fos present, perqu conforme a la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans "la presncia de l'investigat no era excepcionalment necessria per apellar la manca d'interpretació en la interlocutria processal d'adopció de la mesura cautelar" perqu all sí "va ser-hi present i va intervenir-hi" i el temps que va passar entre totes dues vistes "no pot qualificar-es d'excessiu".
Respecte a Jordi Cuixart, demanava empara per si s'estaven perjudicant els seus drets a un jutge ordinari predeterminat per la llei, a la llibertat personal en relació amb el dret a un jutge
imparcial i al dret de defensa i a la llibertat personal per absncia de la ponderació de la vinculació dels fets amb la llibertat d'expressió i els drets de reunió i manifestació.
"CAP ALLEGACIÓ EN EL RECURS"
Si s'escau, el Constitucional dona la mateixa resposta pel que fa a la reclamació d'un jutge ordinari--, que és "una queixa prematurament plantejada" perqu encara estava el procés penal en marxa--, i tampoc no admet el dret a la llibertat personal "per la manca d'invocació prvia", és a dir, la queixa no va ser suscitada en la via judicial precedent.
"No hi ha cap allegació en el recurs d'apellació que presenti un contingut impugnatori equivalent al motiu indicat", sentencia el Tribunal Constitucional, que desestima la resta de les allegacions de Cuixart, com en el cas de Snchez.
Aquestes són les dues primeres sentncies pel que fa als recursos d'empara presentats pels acusats pel procés sobiranista en presó provisional que dicta el Tribunal Constitucional, la qual cosa esgota per a ells la via judicial a Espanya i els obra així les portes del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per seguir litigant.
No obstant aix, l'expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, acusada en el mateix judici, ja ha acudit a Estrasburg contra la interlocutria que va establir el seu ingrés a la presó provisional, ha presentat una demanda, que no un recurs, perqu el Tribunal Constitucional no va dictar sentncia, si no un acte en el qual rebutjava la suspensió de la mesura, com ella sollicitava.
