La situació de Puigdemont i Junqueras no canviarà perquè el TC no es pronunciarà sobre la malversació
MADRID, 26 juny (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) avalarà aquest dijous la llei que amnistia el 'procés', en una primera sentència que donarà resposta al recurs presentat pel PP contra tot el text, per la qual cosa servirà de guia per les altres impugnacions --més d'una trentena--. Malgrat això, la situació de l'expresident català Carles Puigdemont i del que va ser el seu 'número dos', Oriol Junqueras, no canviarà perquè aquesta decisió guardarà silenci sobre el delicte de malversació.
Els magistrats tornaran a reunir-se aquest dijous a l'última sessió del Ple monogràfic que va començar dilluns passat. Al llarg de la setmana, en una deliberació organitzada per blocs temàtics, la majoria progressista ha descartat presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), ha determinat que la Constitució no prohibeix les lleis d'amnistia i, finalment, que l'amnistia al 'procés' és vàlida.
Les successives decisions s'han anat adoptant per una majoria de sis magistrats progressistes enfront de quatre conservadors, mateixa aritmètica amb la qual s'espera que el TC dicti sentència recolzant el nucli dur de l'amnistia al 'procés', donant únicament la raó al PP en qüestions menors.
Fonts jurídiques asseguren a Europa Press que la decisió recollirà pràcticament la ponència redactada per la vice-presidenta del TC, Inmaculada Montalbán, que el president de la cort de garanties, Cándido Conde-Pumpido, va qualificar de "excel·lent" a l'inici de les deliberacions.
Com a novetat a destacar, apunten, la sentència establirà que la llei d'amnistia no vulnera el dret comunitari en matèria antiterrorista i d'ordres europees de detenció i lliurament (OEDEs), alguna cosa sobre el que l'esborrany no es manifestava.
Referent a això, les citades fonts expliquen que la ponent va descartar respondre a les crítiques formulades pels d'Alberto Núñez Feijóo en aquest sentit, en considerar que no hi havia suficient càrrega alegatoria per a això. No obstant això, magistrats del bloc progressista han defensat que s'ha de contestar a aquesta tatxa d'inconstitucionalitat inclosa en el recurs 'popular' per desestimar-la, al que Montalbán ha accedit.
UN TRIBUNAL FRACTURAT
Més enllà d'aquesta primera sentència sobre la llei d'amnistia, aquest Ple deixa un profund malestar en el bloc conservador. Fonts del sector minoritari denuncien que no s'ha produït una veritable deliberació, entesa com un intercanvi d'opinions que condueixen a una solució de comú acord, sinó una successió de discursos aïllats, "a l'estil del debat polític al Parlament". "Això és un paripé", afirmen.
En concret, enlletgeixen a Montalbán que s'ha limitat a atendre els suggeriments realitzats des del seu propi bloc, que la minoria conservadora tatxa de netament "cosmètiques", "algun verb o adverbi".
En aquest context, s'espera que la sentència venja acompanyada d'un contundent vot particular signat pels magistrats conservadors per deixar negre sobre blanc la seva disconformitat amb la decisió.
El Constitucional ja va arribar a aquestes deliberacions amb una profunda divisió per blocs, reflectida en nombroses votacions sobre diferents assumptes però també en els relatius a la llei d'amnistia que han precedit a aquest conclave.
Destaca l'empipament provocat per la decisió d'apartar al magistrat conservador José María Macías, en acceptar la recusació llançada per la Fiscalia per entendre que estava contaminat per fallar sobre l'amnistia perquè com a vocal de l'anterior Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va informar sobre la llei en el marc del tràmit parlamentari.
A això se sumen els acords adoptats per Conde-Pumpido desoint les peticions procedents del sector minoritarío. Les fonts recorden que primer va descartar frenar la sentència de l'amnistia pel TJUE i després es va limitar a habilitar dos dies més --encara que finalment només ha estat un-- per a aquest Ple, quan el magistrat conservador Enrique Arnaldo li va demanar estendre la deliberació a juliol per donar temps a un debat "assossegat".
Des del sector progressista, les fonts lamenten les "tensions" a les quals s'ha sotmès al TC a compte de la llei d'amnistia mitjançant el que perceben com una sèrie de "maniobres dilatòries", en al·lusió a la resta de recusacions i peticions d'abstenció contra diversos magistrats, inclòs Conde-Pumpido, i les sol·licituds del PP, el Senat i els magistrats conservadors Concepción Espejel, César Tolosa i Arnaldo per frenar la sentència a l'espera del TJUE.
L'única decisió pacífica entorn de l'amnistia va ser la del magistrat progressista Juan Carlos Camp d'abstenir-se de les deliberacions sobre la llei perquè en l'informe que va signar com a ministre de Justícia per indultar als condemnats pel 'procés' va dir que l'amnistia era "clarament inconstitucional".
