El Constitucional anul·la els articles de la llei del Parlament que permeten la investidura telemàtica de Puigdemont

Puigdemont avisó de que si'l 1-O había violencia, declararía la independencia, según Ferrán López
REUTERS
Publicat 4/4/2019 13:23:24CET

Declara inconstitucional la regulació de les reunions a distància del Govern perquè només poden produir-se en casos molt excepcionals

MADRID, 4 Abr. (EUROPA PRESS) -

El Ple del Tribunal Constitucional ha declarat per unanimitat inconstitucional i nul·la una sèrie d'articles de la llei del Parlament de Catalunya que permeten celebrar sessions del Govern a distància i investir el president de la Generalitat per via telemàtica, iniciativa aprovada el 2018 perquè l'expresident Carles Puigdemont pogués ser investit des de la ciutat de Bèlgica en què va marxar per eludir els càrrecs per rebel·lió al Tribunal Suprem.

En concret, en una sentència de la qual ha estat ponent el Magistrat Antonio Narváez, el tribunal de garanties estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar la Presidència del Govern contra els articles 1 i 2 i la disposició addicional de la Llei del Parlament de Catalunya 2/2018, del 8 de maig.

Aquests preceptes estableixen que el Ple del Parlament de Catalunya pot autoritzar per majoria absoluta que el debat d'investidura d'un president se celebri sense la presència o sense la intervenció del candidat, que, en aquest cas pot presentar el programa i sol·licitar la confiança de la Cambra per escrit o per qualsevol altre mitjà telemàtic.

El Constitucional recorda la seva mateixa jurisprudència per incidir que "una investidura en la qual el candidat no comparegués presencialment davant de la cambra per sol·licitar la seva confiança seria contrària al bloc de constitucionalitat" perquè encara que les normes "no estableixin expressament el caràcter presencial de la investidura, aquesta exigència és inherent a la naturalesa d'aquest procediment".

Entén així que l'absència vulneraria el dret dels diputats a exercir el seu càrrec públic sense pertorbacions il·legítimes i de conformitat amb el que es preveu en la llei i en els principis constitucionals.

En la mateixa línia, declara la inconstitucionalitat i nul·litat de la Disposició Addicional d'aquesta mateixa llei perquè "preveu la modificació del Reglament del Parlament per regular una investidura no presencial, que és contrària a la Constitució i a l'Estatut". També anul·la l'article 2 de la llei, que és el que regula els mitjans telemàtics que s'utilitzarien en aquests casos.

EL GOVERN HA D'INTERACTUAR "DIRECTAMENT"

Sobre l'aplicació d'aquestes tecnologies per a les reunions del Govern, la sentència explica que tal com està redactada la llei del Parlament, es dona discrecionalitat a l'Executiu per triar com organitzar-les, de manera que podrien ser totes a distància o tenir el president o tot el gabinet a l'estranger, quan segons la Constitució i la legislació vigent, "la celebració no presencial de les sessions" de l'Executiu ha d'obeir "els casos justificats, excepcionals i (amb) les oportunes garanties".

El Constitucional recalca la importància de la interrelació "directa i immediata" en els processos deliberatius i decisoris propis de qualsevol Executiu, perquè la separació física no permet conèixer tot el que està passant en un altre lloc. A més, diu que en una reunió a distància pot ser que no estiguin degudament protegides les funcions dels membres d'un Govern, des d'exercir sense interferències externes a tenir garantida la seva pròpia seguretat i llibertat o el secret de les deliberacions.

En conseqüència, anul·la els tres apartats de l'article 35 que fixen els mitjans telemàtics que pot fer servir el Govern en les seves reunions a distància, perquè es regulen "sense el caràcter excepcional que necessàriament han de tenir", s'equiparen plenament les reunions presencials amb les telemàtiques i s'exclouen "sense establir cap causa, motiu ni garantia de cap classe", la sentència de nomenar un suplent en els supòsits d'absència.

Amb tot, no posa objecció a la previsió de la norma que permet que per "convocar" i "remetre actes" s'emprin mitjans telemàtics, atès que es tracta de funcions purament documentals que no impliquen deliberació ni presa d'acords.

La sentència recorda que la resolució té "plens efectes per a tots" i les autoritats i els càrrecs públics tenen el deure d'"impedir o paralitzar qualsevol iniciativa" que suposi ignorar-la o contradir-la.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.