Publicat 4/4/2019 13:23:24 +02:00CET

El Constitucional anulla els articles de la llei del Parlament que permeten la investidura telemtica de Puigdemont

Puigdemont avisó de que si'l 1-O había violencia, declararía la independencia, según Ferrán López
REUTERS

Declara inconstitucional la regulació de les reunions a distncia del Govern perqu només poden produir-se en casos molt excepcionals

MADRID, 4 abr. (EUROPA PRESS) -

El Ple del Tribunal Constitucional ha declarat per unanimitat inconstitucional i nulla una srie d'articles de la llei del Parlament de Catalunya que permeten celebrar sessions del Govern a distncia i investir el president de la Generalitat per via telemtica, iniciativa aprovada el 2018 perqu l'expresident Carles Puigdemont pogués ser investit des de la ciutat de Blgica en qu va marxar per eludir els crrecs per rebellió al Tribunal Suprem.

En concret, en una sentncia de la qual ha estat ponent el Magistrat Antonio Narváez, el tribunal de garanties estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar la Presidncia del Govern contra els articles 1 i 2 i la disposició addicional de la Llei del Parlament de Catalunya 2/2018, del 8 de maig.

Aquests preceptes estableixen que el Ple del Parlament de Catalunya pot autoritzar per majoria absoluta que el debat d'investidura d'un president se celebri sense la presncia o sense la intervenció del candidat, que, en aquest cas pot presentar el programa i sollicitar la confiana de la Cambra per escrit o per qualsevol altre mitj telemtic.

El Constitucional recorda la seva mateixa jurisprudncia per incidir que "una investidura en la qual el candidat no comparegués presencialment davant de la cambra per sollicitar la seva confiana seria contrria al bloc de constitucionalitat" perqu encara que les normes "no estableixin expressament el carcter presencial de la investidura, aquesta exigncia és inherent a la naturalesa d'aquest procediment".

Entén així que l'absncia vulneraria el dret dels diputats a exercir el seu crrec públic sense pertorbacions illegítimes i de conformitat amb el que es preveu en la llei i en els principis constitucionals.

En la mateixa línia, declara la inconstitucionalitat i nullitat de la Disposició Addicional d'aquesta mateixa llei perqu "preveu la modificació del Reglament del Parlament per regular una investidura no presencial, que és contrria a la Constitució i a l'Estatut". També anulla l'article 2 de la llei, que és el que regula els mitjans telemtics que s'utilitzarien en aquests casos.

EL GOVERN HA D'INTERACTUAR "DIRECTAMENT"

Sobre l'aplicació d'aquestes tecnologies per a les reunions del Govern, la sentncia explica que tal com est redactada la llei del Parlament, es dona discrecionalitat a l'Executiu per triar com organitzar-les, de manera que podrien ser totes a distncia o tenir el president o tot el gabinet a l'estranger, quan segons la Constitució i la legislació vigent, "la celebració no presencial de les sessions" de l'Executiu ha d'obeir "els casos justificats, excepcionals i (amb) les oportunes garanties".

El Constitucional recalca la importncia de la interrelació "directa i immediata" en els processos deliberatius i decisoris propis de qualsevol Executiu, perqu la separació física no permet conixer tot el que est passant en un altre lloc. A més, diu que en una reunió a distncia pot ser que no estiguin degudament protegides les funcions dels membres d'un Govern, des d'exercir sense interferncies externes a tenir garantida la seva prpia seguretat i llibertat o el secret de les deliberacions.

En conseqüncia, anulla els tres apartats de l'article 35 que fixen els mitjans telemtics que pot fer servir el Govern en les seves reunions a distncia, perqu es regulen "sense el carcter excepcional que necessriament han de tenir", s'equiparen plenament les reunions presencials amb les telemtiques i s'exclouen "sense establir cap causa, motiu ni garantia de cap classe", la sentncia de nomenar un suplent en els supsits d'absncia.

Amb tot, no posa objecció a la previsió de la norma que permet que per "convocar" i "remetre actes" s'emprin mitjans telemtics, ats que es tracta de funcions purament documentals que no impliquen deliberació ni presa d'acords.

La sentncia recorda que la resolució té "plens efectes per a tots" i les autoritats i els crrecs públics tenen el deure d'"impedir o paralitzar qualsevol iniciativa" que suposi ignorar-la o contradir-la.