Considera que l'argumentació sobre risc de reiteració delictiva va ser suficient per enervar els seus drets polítics
MADRID, 17 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional considera que l'actuació del Tribunal Suprem en vers el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va ser proporcionada i que no es van produir vulneracions dels seus drets fonamentals ni per mantenir-lo en presó provisional ni pel fet que aquesta situació impedís l'exercici dels crrecs polítics que va obtenir en successives convocatries electorals.
La sentncia, que desestima les reclamacions de Junqueras contra la presó provisional, i que va ser avanada el passat 28 de novembre, dona suport a l'acte de desembre del 2017 amb el qual l'instructor de la causa del procés en el Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va mantenir Junqueras en presó provisional així com la resolució que al gener, ho va confirmar.
Segons exposa, al Constitucional no li pertoca analitzar si concorrien elements fctics i jurídics sobre els quals s'assentaven els indicis de criminalitat que sustentaven, a la vegada, la mesura cautelar de presó provisional, sinó dur a terme un "control extern sobre la suficincia i raonabilitat del judici valoratiu que van dur a terme els rgans judicials" i en aquest sentit, avala l'actuació del Suprem.
Explica que contra el que va allegar el líder catal, condemnat ja en ferm a 12 anys de presó per sedició en concurs medial amb malversació, la interlocutria de Llarena "conté un judici de proporcionalitat perqu efectua un judici comparatiu que desvetlla els motius pels quals la mesura tan onerosa era necessria respecte als fets i, no obstant aix, no per a altres investigats, sense que aquesta argumentació pugui ser qualificada d'arbitrria o no raonable".
En la mateixa línia, entén que l'argumentari de Llarena que exposava els indicis de criminalitat contra Junqueras en aquell moment "no incorren en cap dels vicis que l'invalidarien" perqu "la motivació que es dispensa aconsegueix el grau de suficincia i individualització requerit i no s'aprecien errades lgiques en la fonamentació o judicis d'inferncia manifestament no raonables".
Respecte a la vulneració dels drets polítics de Junqueras, que es va presentar a les autonmiques, les generals i les europees mentre era en presó provisional i va obtenir escó en els tres casos, el Constitucional nega que s'hagi produt perqu, en primer lloc, el dret a la participació política i a l'acompliment d'un crrec públic no és absolut, tal com ha establert la seva mateixa doctrina i la d'Estrasburg, i la clau est en la ponderació.
"No pot estimar-se que les resolucions judicials impugnades no hagin satisfet les exigncies ponderatives prpies de l'art. 23.2 CE quant a la repercussió de la mesura cautelar de presó provisional en all recurrent en l'exercici de la seva funció parlamentria, ni que aquesta ingerncia, atenent a les circumstncies concurrents en aquest cas, pugui qualificar-se de desproporcionada", sentncia.
Considera que en les actuacions impugnades "es manifesten raonaments concrets i individualitzats" sobre per qu rebutgen mesures menys oneroses que la presó provisional i se centren en l'argumentari sobre el risc de reiteració delictiva que va motivar el seu ingrés en presó preventiva per afirmar que no va haver-hi tampoc desproporció.
"L'argumentació en la qual se sustenta la decisió judicial, bsicament que el risc de reiteració delictiva en el qual es va fundar la mesura cautelar de presó provisional estava directament connectat a accions estretament vinculades a les responsabilitats públiques des de les quals el demandant d'empara va dur a terme l'activitat delictiva investigada sense que resultés suficientment acreditada la seva voluntat d'abandonar la conducta desplegada, satisfeia, en atenció a les circumstncies concurrents, l'exigncia de proporcionalitat que la ingerncia de la privació de llibertat va suposar en l'exercici del seu dret al crrec representatiu", conclou.
MATEIXA POSTURA, UN ALTRE ENFOCAMENT
La sentncia compta amb un vot particular concordant del magistrat Santiago Martínez-Vares García, que si bé est d'acord amb el fons de l'assumpte amb el Ple del TC, planteja que la sentncia hauria d'haver aprofundit a rebatre la interpretació que Junqueras feia en el seu recurs de la jurisprudncia del TEDH i en particular, d'una sentncia del 20 de novembre del 2018 sobre vulneració de drets polítics.
"La valoració que hem d'efectuar sobre la possible lesió de l'article 23 CE com a conseqüncia de la ingerncia de la presó provisional del demandant d'empara en l'exercici del seu dret al crrec públic representatiu no pot fundar-se, com passava en el cas plantejat a la STEDH el 20 de novembre del 2018, en el suposat cas d'una vulneració del dret a la llibertat", diu el vot particular.
"Per contra --prossegueix--, la nostra ponderació de la possible vulneració del dret de participació política ha de partir d'una presó provisional que respon una fi legítima i que ha estat correctament motivada pels rgans judicials".
