Actualitzat 23/06/2015 15:53

El conseller d'Andbank Espanya desconeix els instruments bancaris usats pels Pujol

Rafael Gascó, consejero delegado de Andbank España, en el Parlament
Foto: EUROPA PRESS

"Fins on jo sé, crec que Andorra no és un paradís fiscal"

   BARCELONA, 23 Juny (EUROPA PRESS) -

   El conseller delegat d'Andbank Espanya, Rafael Gascó, ha assegurat aquest dimarts que ignora quin producte bancari són les "làmines financeres de titularitat opaca" que suposadament va usar la família de l'expresident català Jordi Pujol per a la multiplicació exponencial del seu diners en comptes andorrans, aconseguint passar de 140 milions de pessetes el 1980 a 8 milions d'euros en 2000.

   A la comissió del frau del Parlament, s'ha pronunciat així a preguntes del diputat del PSC Jordi Terrades: "És la primera vegada que escolto semblant instrument de capitalització en 35 anys d'experiència bancària".

   A més, ha assegurat que, en general, els "productes d'alta rendibilitat són vigília de desastre perquè no existeixen", i ha avisat que aquest tipus de productes complexos no són d'alta rendibilitat, sinó d'altíssim risc.

   Després de preguntar-li si, quan es vincula un cas de frau a un banc, això taca la reputació de l'entitat, ha dit: "És evident que la nostra activitat es basa en la confiança, i qualsevol cosa que l'alteri pot afectar el dia a dia".

   Ha explicat que el cas Pujol l'ha seguit pels mitjans de comunicació i que només tenen informació d'aquestes fonts, ja que a Andbank no és un cas que es discuteixi internament.

   Gascó ha iniciat la seva intervenció explicant que Andbank Espanya és una entitat de recent creació subjecta a la supervisió del Banc d'Espanya i que ja ha nascut amb tota la normativa sobre blanqueig de capitals incorporada, i ha puntualitzat que el seu vincle operacional amb la matriu andorrana és escàs.

   En resposta a la diputada d'ERC Marta Vilalta, ha dit que Andorra no és un paradís fiscal, malgrat no ser un expert en finances i dret andorrà ja que la seva carrera professional sempre l'ha desenvolupat a Espanya: "Fins on jo sé, jo crec que Andorra no és un paradís fiscal".

   Després de preguntar-li pel secret bancari, ha indicat que més aviat es tracta del secret professional que es basa a la Llei orgànica de protecció de dades que prohibeix revelar dades de clients sense el seu consentiment.

MECANISME DE CONTROL

   Ha explicat que obrir un compte a Andbank Espanya és un "procés feixuc" que es fa una diligència reforçada per analitzar a fons el perfil de risc del client i se li fa un test d'idoneïtat, un procés que dura uns 50 minuts.

   El document amb totes les dades del nou client es dóna d'alta en el sistema informàtic, un "sistema parametritzat d'alarmes" que estudia cada avís i, si hi ha sospites, es fa una comunicació automàtica a la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac).

   En resposta al diputat Santi Rodríguez (PP), ha aclarit que els Personatges Exposats Públicament (PEP) poden tenir patrimoni financer en les entitats bancàries i poden gestionar la seva cartera com considerin oportú, però "el que sí exigeix la normativa és fer la diligència reforçada i l'anàlisi".

   Ha desenvolupat aquest mecanisme aclarint que es tracta d'observar si hi ha proporcionalitat entre comptes, patrimoni, activitat i ingressos, les seves inversions o si ha venut un immoble, entre d'altres coses.

   "La normativa exigeix que arribem fins al final en la investigació de l'origen del patrimoni i, després, que fem un seguiment periòdic, de naturalesa mensual, de l'activitat que fa el PEP en la nostra entitat", ha subratllat.

   Els interessats a treballar amb l'entitat han de facilitar els orígens dels moviments de fons i, si no complau les exigències de l'entitat, el PEP és rebutjat i s'informa al Sepblac.

   Ha aclarit que, en els poc més de dos anys de vida, els rebutjos no han estat freqüents però sí que s'han portat a terme "en alguna ocasió", i ha explicat que la gran majoria dels seus clients no són grans fortunes, sinó patrimonis de 50.000 a 300.000 euros.

   També ha relatat que, tot i que alguns dels paràmetres que fan saltar les alarmes dels mecanismes de control són per motiu d'origen del client, de quantitat de diners o per la seva activitat, --el que porta al seu estudi i, si és procedent al rebuig--, també es rebutja, per exemple, si es té coneixement que, pel tipus de moviments en el passat, és arriscat tenir-lo a l'entitat.

   "No només es rebutja per una sospita de blanqueig de capitals o una altra activitat irregular. Pot haver-hi raons d'altres característiques", ha tancat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés