Es va presentar el 21 de juliol a través de les entitats Atenes i Querellants per la República
BARCELONA, 29 jul. (EUROPA PRESS) -
El Consell de la República (CdRep) ha impulsat una querella criminal contra l'expresident de l'Audiència Nacional (AN) José Ramón Navarro i tres magistrats més per revelació de secrets després de presumptament filtrar l'absolució del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, d'un delicte de sedició per l'1-0.
La denúncia, presentada el 21 de juliol a través de les entitats Atenes i Querellants per la República i a la qual ha tingut accés Europa Press, arriba després de la filtració d'uns missatges de l'exministre de Transports José Luis Ábalos en què suposadament l'agost del 2020 rebia un missatge de l'aleshores president Navarro que l'advertia de la condemna absolutòria a Trapero pels fets del 20 i 21 de setembre del 2017 i de l'1-O del mateix any.
En un comunicat aquest dimarts, el Consell de la República al·lega que es produeixen dos presumptes delictes: el primer, quan un membre de la sala que jutjava Trapero i la cúpula d'Interior revela a Navarro el sentit de la sentència i la data de la publicació; el segon, quan Navarro presumptament transmet la informació a Ábalos.
L'entitat que dirigeix Jordi Domingo assenyala que la querella es presenta per dos suposats delictes de revelació de secrets de l'article 417 del Codi Penal, que comporta una pena de multa de 12 a 18 mesos i inhabilitació especial per treball o càrrec públic d'1 a 3 anys.
L'escrit demana al Tribunal Suprem l'interrogatori dels querellats, entre els quals s'inclou els aleshores també magistrats de l'Audiència Nacional Concepción Espejel, Francisco Viera i Ramón Saéz; el testimoni dels periodistes que van publicar els missatges, i la reclamació dels informes del sumari de la causa de la trama que implica Ábalos en els quals consten aquests missatges.
ATACA "INTERESSOS PÚBLICS"
"Aquesta actuació no només vulnera el principi de separació de poders, sinó que suposa una instrumentalització inacceptable de la justícia amb finalitats polítiques", han apuntat.
En la querella, totes dues organitzacions defensen que l'acusació popular es constitueix en tractar-se d'un delicte de caràcter públic, que "ataca els interessos col·lectius" i no tan sols un perjudicat concret.
