Admetre a tràmit el recurs suspendria la llei per un màxim de 5 mesos prorrogables
MADRID, 4 març (EUROPA PRESS) -
El Consell de Ministres autoritzarà aquest divendres el president Mariano Rajoy a interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei catalana d'acció exterior, han informat a Europa Press fonts de l'Executiu.
Si el Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs (tots s'admeten llevat d'error formal en la redacció), acordarà també suspendre la vigència de la llei en compliment de l'article 161.2 de la Constitució.
Aquesta suspensió serà per un màxim de cinc mesos; abans que conclogui aquest termini el tribunal haurà de decidir si prorroga la suspensió o l'aixeca, i la Generalitat té dret a recórrer contra la suspensió de la seva llei.
La llei d'acció exterior i de relacions amb la UE va entrar en vigor el 12 de desembre, i el Govern espanyol només ha decidit recórrer-hi quan ha comprovat quin ús en feia la Generalitat.
En els últims mesos la Generalitat ha pres decisions en acció exterior que han alarmat a l'Executiu perquè la direcció de la política exterior correspon al Govern central i que les autonomies han de mantenir el principi d'unitat de l'acció exterior de l'Estat, segons fonts governamentals.
DECRETS DE NOVES DELEGACIONS
A final de desembre la Generalitat va publicar un decret que anunciava l'obertura de noves delegacions de la Generalitat a Roma i Viena.
Tot i això, va comunicar la mesura al Govern central després de la publicació del decret en el DOGC, quan la Llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat l'obliga a avisar amb caràcter previ, ja que els ministeris d'Exteriors i Hisenda han d'elaborar sengles informes no vinculants sobre l'oportunitat i conveniència de tal decisió.
Per això el Govern espanyol ha decidit també recórrer contra aquests decrets per la via del contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
ENCORATJAR LA SECESSIÓ
Però a més, i en paraules del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, el Govern espanyol percep un intent de la Generalitat que aquestes noves delegacions s'assemblin cada vegada més a una ambaixada --que només pot obrir l'Executiu espanyol-- i està convençut que no s'obren per defensar els interessos catalans o promoure'n la llengua i la cultura, sinó "per encoratjar el procés secessionista".
Aquest objectiu xoca amb l'obligació de les comunitats de no actuar contra la política exterior d'Espanya, que dirigeix el Govern espanyol, tal com especifica la Constitució en el seu article 97.
Una sentència posterior del Tribunal Constitucional del 1994 va fixar els límits que ha de tenir l'acció exterior de les autonomies, activitat de les quals no pot incidir en la política exterior de l'Estat, ni generar responsabilitats per l'Estat davant d'altres països estrangers o organitzacions internacionals, entre d'altres coses.
Una altra de les decisions controvertides adoptades per la Generalitat després de l'entrada en vigor de la llei catalana d'acció exterior és el canvi formal en el càrrec del cap de la delegació catalana davant de la UE.
ELEVANT EL RANG DEL REPRESENTANT A BRUSSEL·LES
El 13 de gener la Generalitat va nomenar l'exportaveu de la CE Amadeu Altafaj com el seu "representant permanent davant de la Unió Europea".
Catalunya té una delegació a Brussel·les des del 2004; va ser la primera oficina de representació política que Catalunya va establir fora d'Espanya, a la qual després seguirien altres a França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units i pròximament s'hi uniran Àustria i Itàlia.
Fins avui, al capdavant d'aquestes oficines hi havia un "delegat" de la Generalitat, però el nomenament d'Altafaj és el primer en el qual el Govern autonòmic denomina formalment a aquest càrrec polític "representant permanent".
El problema rau en el fet que és el mateix terme amb què s'anomena els ambaixadors d'Espanya davant de les organitzacions internacionals, motiu pel qual l'Executiu també hagi decidit recórrer contra aquest aparent moviment de la Generalitat d'elevar el rang del seu representant a Brussel·les, per la qual cosa té de termini fins a mitjans d'aquest mes.
Mentrestant, el Govern espanyol ha enviat un escrit a la Generalitat donant-li l'oportunitat de rectificar el nomenament del representant permanent si vol evitar el recurs, tot i que no ha rebut resposta del Govern de voler donar un pas enrere.
