Planteja que la decisió del TC es notifiqui a Forcadell, Mas, Mesa i consellers
MADRID, 10 nov. (EUROPA PRESS) -
El Consell d'Estat considera que existeixen fonaments jurídics suficients per impugnar davant del Tribunal Constitucional la resolució independentista del Parlament, ja que "implica la vulneració evident del nucli essencial de la Constitució" i "la seva declarada insubmissió a les institucions de l'Estat".
Així es recull a l'informe preceptiu que ha elaborat el Consell d'Estat a què ha tingut accés Europa Press, i que aquest dilluns al matí ha aprovat per unanimitat la Comissió Permanent d'aquest òrgan consultiu.
A la tarda, aquest document l'analitza la Comissió de Secretaris d'Estat i de Subsecretaris que presideix la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.
El Govern central havia sol·licitat aquest informe urgent per poder recórrer com més aviat millor davant del TC contra la resolució del Parlament: un Consell de Ministres extraordinari estudiarà dimecres els informes i el president Mariano Rajoy en signarà el recurs d'inconstitucionalitat.
VOLUNTAT DE "DESACATAMENT"
Segons el Consell d'Estat, tota la resolució mostra una voluntat de "desobediència o desacatament" a la Constitució tan evident "que fa prescindible, per innecessària, la tasca d'anàlisi i raonament" per acreditar la inconstitucionalitat.
Segons aquest informe, hi ha dos continguts bàsics en la resolució que donen suport a la seva impugnació: d'una banda, es considera sobirà el poble català i el Parlament, com a expressió del poder constituent, cosa que incompleix l'article de l'1 Estatut --que expressa que Catalunya és una comunitat autònoma i té autonomia, no sobirania--, la Constitució --que estableix la sobirania del poble espanyol als articles 1 i 2-- i la sentència del TC del 2014 sobre el 9N.
"La Resolució parlamentària ara considerada conté pronunciaments pel que fa a l'exercici del poder constituent i al reconeixement de la sobirania com a atribució del poble de Catalunya que són de tot punt equivalents als declarats inconstitucionals i anul·lats per aquella sentència", diu el Consell d'Estat.
El segon assumpte nuclear de la resolució és "la no supeditació" al que decideixin les institucions de l'Estat, especialment el TC: l'informe explica que la subjecció a la Constitució és l'element vertebral d'un Estat.
Contravenir aquest principi en la resolució és "més greu" encara perquè ho decideix una institució parlamentària i "es dirigeix com una instrucció al futur govern de la Generalitat", i s'infringeix així tant el deure de no actuar contra la Constitució com el de fer-ho com el deure d'obrar-hi d'acord.
El Consell d'Estat afegeix una advertència que "no és ociós subratllar": el rebuig del Parlament a les sentències i decisions del TC "de cap manera legitima la desobediència".
Segons afegeix, la projectada desobediència de les decisions del TC suposa "un atemptat a un dels elements bàsics" de l'Estat social i de Dret: l'establiment d'una garantia jurisdiccional específica i suprema de l'ordre constitucional.
3 PETICIONS AL TC
La proposta planteja que la suspensió de la resolució que dicti el TC inclogui tres punts: les persones a les quals ha de notificar-se, que l'esmentada notificació es faci "sota preparació exprés de suspensió de les seves funcions" --cosa que, si s'incompleix, donaria lloc a accions penals-- i que s'afegeixi també la prohibició expressa que el Parlament emprengui iniciatives legislatives que pretenguin complir la decisió del TC.
Així, el Consell d'Estat proposa que la decisió del ple del TC sigui notificada a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; al president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, i, en el seu cas, a la persona que resulti nomenada; però també als membres de la Mesa del Parlament i als consellers del Govern, a cadascun dels quals se cita.
El Consell entén que ha de sol·licitar-se també al TC que la notificació es practiqui a tots sota preparació exprés de suspensió en les seves funcions, d'acord amb l'article 92.4b de la Llei Orgànica del TC, així com de "procedir-se pel delicte de desobediència dels mandats judicials, en cas d'incompliment".
A més, suggereix que se sol·liciti al TC que en l'esmentada notificació s'imposi a Forcadell, a la Mesa i al secretari general de la cambra legislativa "la prohibició expressa d'admetre a tràmit, ni per a la seva presa en consideració ni per al seu debat o votació iniciativa (...) que directament o i indirectament pretengui donar compliment a la resolució suspesa".
Inclouen en aquesta prohibició l'annex amb els drets socials inclòs divendres passat, i també que el president de la Generalitat o qualsevol membre del seu Govern promoguin qualsevol iniciativa legislativa, sigui del rang que sigui, amb la mateixa finalitat.
IMPUGNACIÓ CONTRA TOTA LA RESOLUCIÓ
El Consell assenyala a més que la impugnació davant del Constitucional correspondria que es dirigís contra la resolució en el seu conjunt i no contra punts concrets, ja que "tots guarden una clara interdependència i responen a uns mateixos criteris informadors".
"La resolució adoptada pel Parlament de Catalunya implica la vulneració evident del nucli essencial de la Constitució espanyola --l'atribució de la titularitat del poder constituent-- i la seva declarada insubmissió a les institucions de l'Estat", explica.
El Consell estima que aquesta declaració de ruptura "nega" l'ordre constitucional vigent "en el seu conjunt", proclamant expressament una ruptura amb la primacia incondicional de la Constitució" que, com assenyala el TC en la sentència 42/2014 del 25 de març, "requereix que tota decisió del poder quedi, sense excepció, subjecta a la Constitució sense que hi hagi, per al poder públic, espais lliures de la Constitució o àmbits d'immunitat davant seu".
Per tot això, el dictamen conclou que existeixen fonaments jurídics suficients per impugnar davant del TC --segons l'establert a l'article 161.2 de la Constitució i 76 i 77 de la Llei Orgànica del TC-- la resolució del Parlament "com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015 i el seu annex".
