MADRID, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
El Consell d'Estat considera que el Pla d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, que est susps cautelarment pel Tribunal Constitucional (TC), no només "excedeix de molt" les competncies autonmiques i "pertorba" l'exercici de les "relacions internacionals" de l'Estat, sinó que a més "desatén" la jurisprudncia del mateix TC.
Així consta en un dictamen, al qual ha tingut accés Europa Press, que va sollicitar al Govern espanyol abans de portar el Pla davant del Tribunal Constitucional. L'executiu ha plantejat un conflicte positiu de competncies i el TC ha susps cautelarment el Pla en admetre el conflicte a trmit, i ara té un termini de cinc mesos per pronunciar-se sobre el fons de l'assumpte.
El TC ja va anullar parcialment el 2016 la llei d'acció exterior de la Generalitat per envair competncies de l'Estat, i el Consell d'Estat creu que el nou pla no fa cas expressament d'aquesta sentncia en diversos punts concrets, un d'ells el que aposta per la relació amb el cos consular "acreditat a Catalunya".
El mateix problema s'aprecia amb el punt relatiu al Consell de Diplomcia Pública de Catalunya (Diplocat), perqu no respecta "els criteris establerts pel TC en contra de l'arrogació de facultats de representació exterior".
Aquesta sentncia del 2016 acceptava diverses disposicions de la llei d'acció exterior catalana, per sempre que s'interpretés "amb respecte a la competncia de l'Estat en matria de relacions exteriors". Ara el Consell d'Estat considera que el Pla contradiu aquesta interpretació i, a més, que les mateixes actuacions de la Generalitat des del 2016 "han conculcat" els límits que va imposar el TC.
EL PLA "PERTORBA" LA POLÍTICA EXTERIOR
A més, entén que el Pla "pertorba l'exercici de l'Estat de la seva funció constitucional de la política exterior", i inclou la competncia de coordinació i, a més que afebleix aquesta política, en la mesura en qu un dels seus propsits declarats és internacionalitzar una imatge d'Espanya que és, "per definició, incompatible amb la defensa dels seus interessos".
L'rgan consultiu té en compte a més que, mentre aquesta i altres sentncies del TC van ser anteriors als fets de setembre i octubre del 2017, ara cal tenir en compte "el context i la realitat social" en el qual s'aprova aquest pla, que és "un procés independentista que es proposa donar projecció internacional a les seves pretensions, i desenvolupar una tasca de propaganda".
L'OBJECTIU, L'AUTODETERMINACIÓ
En la mateixa línia, opina que els antecedents immediats del Pla fan difícil veure-li una altra pretensió que no sigui la de "perseguir un objectiu d'autodeterminació i independncia, i presenta Catalunya com un subjecte sobir pendent de convertir-se en un Estat".
En línia amb les objeccions que el Govern catal va plantejar públicament, el Consell d'Estat veu en el pla un intent de construir una "aparena d'Estat" en fer servir termes com ara "país", parlar de "relacions bilaterals", tractar de regular la "representació diplomtica" i provocar confusió entre els termes internacionals "acord" i "conveni". A aix se sumen les "omissions de qualsevol referncia a l'Estat espanyol" com a marc de l'acció exterior catalana.
Per a més, el Consell d'Estat creu que el Pla "collisiona amb les competncies estatals" no només en l'mbit de les relacions internacionals, sinó en moltes altres matries que excedeixen la competncia autonmica, com el corredor mediterrani i els serveis ferroviaris entre Catalunya i Occitnia i el "desplegament d'infraestructures digitals, el foment de la connexió internacional del territori" o "línies de collaboració internacional per donar una resposta efectiva davant d'amenaces de seguretat".
El Pla també parla de "la diversificació del provement d'energia a Europa, les mesures de descarbonització de l'economia o el desenvolupament de les energies renovables" que, avisa el Consell d'Estat, són "qüestions totes estimables i necessries per de competncia estatal".
ABSNCIA DE "LLEIALTAT CONSTITUCIONAL"
La Generalitat ha allegat que la incorporació de clusules de salvaguarda de competncies estatals no és un parmetre de constitucionalitat i, tot i que el Consell d'Estat així ho reconeix, replica que l'absncia de referncies a la unitat d'acció exterior, les omissions i l'"ús deliberat de termes que indueixen a la confusió" suposa "una inobservana del principi de lleialtat constitucional".
Mentre el TC estudia el fons de l'assumpte, el pla est susps cautelarment, tal com va demanar el Govern central amb l'article 161.2 de la Constitució. De fet, va ser el Consell d'Estat que va recordar a l'executiu que podia invocar aquest article.
