Publicat 5/11/2019 15:48:59CET

El Consell d'Estat diu que el Pla Exterior de la Generalitat "desatén" la jurisprudència del TC

Ple del Diplocat a la Generalitat.
EUROPA PRESS - Archivo

MADRID, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -

El Consell d'Estat considera que el Pla d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, que està suspès cautelarment pel Tribunal Constitucional (TC), no només "excedeix de molt" les competències autonòmiques i "pertorba" l'exercici de les "relacions internacionals" de l'Estat, sinó que a més "desatén" la jurisprudència del mateix TC.

Així consta en un dictamen, al qual ha tingut accés Europa Press, que va sol·licitar al Govern espanyol abans de portar el Pla davant del Tribunal Constitucional. L'executiu ha plantejat un conflicte positiu de competències i el TC ha suspès cautelarment el Pla en admetre el conflicte a tràmit, i ara té un termini de cinc mesos per pronunciar-se sobre el fons de l'assumpte.

El TC ja va anul·lar parcialment el 2016 la llei d'acció exterior de la Generalitat per envair competències de l'Estat, i el Consell d'Estat creu que el nou pla no fa cas expressament d'aquesta sentència en diversos punts concrets, un d'ells el que aposta per la relació amb el cos consular "acreditat a Catalunya".

El mateix problema s'aprecia amb el punt relatiu al Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), perquè no respecta "els criteris establerts pel TC en contra de l'arrogació de facultats de representació exterior".

Aquesta sentència del 2016 acceptava diverses disposicions de la llei d'acció exterior catalana, però sempre que s'interpretés "amb respecte a la competència de l'Estat en matèria de relacions exteriors". Ara el Consell d'Estat considera que el Pla contradiu aquesta interpretació i, a més, que les mateixes actuacions de la Generalitat des del 2016 "han conculcat" els límits que va imposar el TC.

EL PLA "PERTORBA" LA POLÍTICA EXTERIOR

A més, entén que el Pla "pertorba l'exercici de l'Estat de la seva funció constitucional de la política exterior", i inclou la competència de coordinació i, a més que afebleix aquesta política, en la mesura en què un dels seus propòsits declarats és internacionalitzar una imatge d'Espanya que és, "per definició, incompatible amb la defensa dels seus interessos".

L'òrgan consultiu té en compte a més que, mentre aquesta i altres sentències del TC van ser anteriors als fets de setembre i octubre del 2017, ara cal tenir en compte "el context i la realitat social" en el qual s'aprova aquest pla, que és "un procés independentista que es proposa donar projecció internacional a les seves pretensions, i desenvolupar una tasca de propaganda".

L'OBJECTIU, L'AUTODETERMINACIÓ

En la mateixa línia, opina que els antecedents immediats del Pla fan difícil veure-li una altra pretensió que no sigui la de "perseguir un objectiu d'autodeterminació i independència, i presenta Catalunya com un subjecte sobirà pendent de convertir-se en un Estat".

En línia amb les objeccions que el Govern català va plantejar públicament, el Consell d'Estat veu en el pla un intent de construir una "aparença d'Estat" en fer servir termes com ara "país", parlar de "relacions bilaterals", tractar de regular la "representació diplomàtica" i provocar confusió entre els termes internacionals "acord" i "conveni". A això se sumen les "omissions de qualsevol referència a l'Estat espanyol" com a marc de l'acció exterior catalana.

Però a més, el Consell d'Estat creu que el Pla "col·lisiona amb les competències estatals" no només en l'àmbit de les relacions internacionals, sinó en moltes altres matèries que excedeixen la competència autonòmica, com el corredor mediterrani i els serveis ferroviaris entre Catalunya i Occitània i el "desplegament d'infraestructures digitals, el foment de la connexió internacional del territori" o "línies de col·laboració internacional per donar una resposta efectiva davant d'amenaces de seguretat".

El Pla també parla de "la diversificació del proveïment d'energia a Europa, les mesures de descarbonització de l'economia o el desenvolupament de les energies renovables" que, avisa el Consell d'Estat, són "qüestions totes estimables i necessàries però de competència estatal".

ABSÈNCIA DE "LLEIALTAT CONSTITUCIONAL"

La Generalitat ha al·legat que la incorporació de clàusules de salvaguarda de competències estatals no és un paràmetre de constitucionalitat i, tot i que el Consell d'Estat així ho reconeix, replica que l'absència de referències a la unitat d'acció exterior, les omissions i l'"ús deliberat de termes que indueixen a la confusió" suposa "una inobservança del principi de lleialtat constitucional".

Mentre el TC estudia el fons de l'assumpte, el pla està suspès cautelarment, tal com va demanar el Govern central amb l'article 161.2 de la Constitució. De fet, va ser el Consell d'Estat que va recordar a l'executiu que podia invocar aquest article.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.