En el dictamen previ al recurs del Govern central contra la llei catalana d'acció exterior, el Consell avala impugnar 20 dels seus 40 articles
MADRID, 9 març (EUROPA PRESS) -
El Consell d'Estat considera que l'acció exterior de Catalunya no només està limitada per la Constitució Espanyola, sinó també pel dret internacional, que regeix les relacions entre Estats independents i sobirans.
Així s'exposa en el dictamen que el Govern central va demanar al Consell d'Estat abans de decidir interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra 20 dels 40 articles que componen la llei catalana d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.
El text --a què ha pogut accedir Europa Press-- ha servit a l'Executiu com a base sobre la qual fonamentar el recurs que presentarà aquesta setmana davant del Tribunal Constitucional contra l'esmentada norma autonòmica.
Divendres passat, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, va explicar que el recurs es presenta perquè la llei catalana tracta la Generalitat "com un actor internacional al marge de l'Estat espanyol" i perquè envaeix, o com a mínim menyscaba, la competència estatal en la direcció i posada en execució de la política internacional, cosa que va en contra de la Constitució Espanyola.
Però el Consell d'Estat també recorre al dret internacional per fonamentar el seu dictamen.
Així ocorre, per exemple, quan es refereix a l'article 26.1 de la llei catalana d'acció exterior, que atorga a la Generalitat potestat per establir relacions fluides amb el cos consular present a Catalunya i promoure l'establiment de nous consolats a altres països com a forma de potenciar les relacions bilaterals amb territoris d'interès per a Catalunya.
LA CONVENCIÓ DE VIENA
El dictamen del Consell d'Estat adverteix que, segons la Convenció de Viena sobre relacions consulars, només els subjectes de dret internacional, i Catalunya no ho és, estan cridats a desenvolupar les relacions consulars.
A més que l'article 4 de la Convenció exigeix per a l'establiment d'oficines consulars el consentiment de l'Estat receptor, en aquest cas, Espanya.
En el seu dictamen, el Consell també recorda que, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, poden distingir-se dos plans diversos d'acció exterior de les Comunitats Autònomes.
D'una banda, el de la Unió Europea, on el límit de la seva activitat queda fixat per les reserves que la Constitució efectua a favor de l'Estat, i en especial, per l'article 149.1, que assenyala que l'Estat té "competència exclusiva" en matèria de relacions internacionals.
En segon lloc, el pla de les relacions internacionals, "més ampli i general" i on les autonomies, "mentre que no són subjectes internacionals, tenen limitada l'acció exterior a aquelles activitats necessàries per a l'exercici d'una competència atribuïda estatutàriament" i sempre que tal actuació no afecti la competència del Govern de la Nació de dirigir i executar la política exterior, ni pertorbi o condicioni les relacions internacionals de l'Estat.
En aquest sentit, el Consell d'Estat recorda que, com ha assenyalat anteriorment el Tribunal Constitucional, l'objecte de la reserva a la qual es refereix l'article 149.1.3. "són, en termes generals, les relacions d'Espanya amb altres Estats independents i sobirans, relacions que, en tot cas, estan regides pel dret internacional general al qual es refereix l'article 96.1 de la Constitució Espanyola i pels tractats i convenis en vigor per a Espanya".
Aquesta reserva, afegeix el Consell d'Estat, exclou entre d'altres coses que una Comunitat Autònoma pugui establir "òrgans permanents de representació davant de subjectes dotats d'un estatut internacional, ja que això implica un previ acord amb l'Estat receptor o l'organització internacional davant de la qual exerceixen les seves funcions".
El passat 13 de gener la Generalitat va nomenar el periodista català i exportaveu de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, com el seu "representant permanent davant de la Unió Europea", elevant d'aquesta manera i de manera unilateral l'estatus del cap de la delegació que la Comunitat Autònoma té a Brussel·les des del 2004 i que fins avui rebia el nom de "delegat".
El Govern espanyol ha demanat a la Generalitat que rectifiqui i torni a nomenar un delegat a Catalunya, en lloc d'un representant permanent; si no ho fa, l'Executiu es disposa a recórrer també contra aquesta mesura.
LLENGUATGE CONFÚS
El dictamen del Consell d'Estat aprecia, d'altra banda, en tota la llei catalana un ús constant d'expressions i vocables "molt amplis i pretesament diferents" dels que es manegen en la legislació espanyola i el dret internacional.
El Consell sospita que això es deu a un intent d'"eludir l'aplicació dels límits que haurien de correspondre a la realitat que alberguen en el si del dret estatal i del dret internacional".
Exemple d'això, diu, és l'ús en la llei autonòmica del vocable "actors" internacionals, per ometre qualsevol referència a "subjectes" internacionals o l'ús de l'expressió "a l'exterior" en lloc d'"internacional".
El dictamen del Consell d'Estat avala la proposta que li va presentar el Govern central d'impugnar la meitat de l'articulat de la norma autonòmica, amb l'única excepció de dos articles, el 15 sobre el pla estratègic de la Generalitat d'acció exterior, i el 18 sobre la participació de Catalunya en tractats internacionals.
A diferència de l'opinió del Govern espanyol, el Consell d'Estat no veu impugnables aquests dos articles, però sí que comparteix amb l'Executiu la conveniència de recórrer contra els altres 20 articles de la llei autonòmica.
Tot i que el dictamen del Consell d'Estat és preceptiu però no vinculant, l'Executiu ha optat per fer-li cas i ha decidit recórrer contra els 20 articles la impugnació dels quals ha avalat l'òrgan consultiu.
