Afirma que la "injustificada" intervenció de l'entitat n'ha danyat la reputació i viabilitat empresarial i sol·liciten reincorporar-se
MADRID, 13 abr. (EUROPA PRESS) -
Els membres del consell d'administració de Banca Privada d'Andorra (BPA) cessats provisionalment han interposat una demanda jurisdiccional contra les mesures cautelars adoptades pel regulador andorrà, l'Institut Nacional d'Andorra de Finances (Inaf), els dies 10 i 11 de març, que van provocar la seva suspensió provisional en el banc andorrà i el nomenament de tres administradors provisionals.
En la demanda, presentada davant de la secció administrativa del Tribunal de Batlles (primera instància judicial andorrana), s'indica que l'actuació de l'Inaf "ha comportat a BPA, els seus treballadors, clients i accionistes greus danys i perjudicis que comporten violacions de drets garantits per la llei", han informat aquest dilluns en un comunicat.
Els demandants al·leguen que l'expedient es va iniciar de manera precipitada i sense la necessària fonamentació jurídica, per la qual cosa en sol·liciten la nul·litat i que es reprengui en la fase inicial, amb la consegüent reincorporació dels consellers cessats provisionalment de les seves funcions.
Alhora, es fa expressa reserva de l'exercici posterior d'una acció per reclamar la indemnització procedent.
Les mesures cautelars, explica la demanda, no han fet més que empitjorar la situació de l'entitat financera, han generat alarma social i compromès l'estabilitat del banc i de la resta del sistema financer andorrà.
El passat 10 de març, l'Inaf va decidir iniciar un procediment sancionador contra BPA "com a presumpta autora i responsable d'una infracció molt greu i contra els presumptes subjectes responsables de la possible infracció comesa per l'esmentada societat".
Segons el parer dels demandants, aquesta acció de l'Inaf no aclareix la naturalesa de la infracció molt greu ni fa referència a la informació o documentació a la qual hauria tingut accés en l'exercici de les seves funcions com a autoritat del sistema financer andorrà i que li permeti constatar la presumpta existència d'una infracció molt greu.
En aquest sentit, la demanda apel·la que la llei atorga expressament el dret a ser informat dels fets que s'imputen, de les infraccions que s'han pogut cometre i de les sancions que podrien ser imposades, el dret a formular al·legacions i a proposar les proves que es considerin oportunes, i el dret de presumpció d'innocència, entre d'altres.
INDEFENSIÓ I VULNERACIÓ DE DRETS
La demanda defensa també que l'Inaf hauria d'haver trobat un punt intermedi entre l'eficàcia de la resolució que es perseguia --la impugnació de la qual és ara sol·licitada-- i la necessitat legal i constitucional de concedir audiència als interessats (els membres del consell d'administració de l'entitat) respecte a l'adopció d'unes mesures lesives al seu honor que, a més, han limitat els seus drets i interessos legítims.
Alhora, apunta que l'expedient ni tan sols trasllada la motivació de la mesura adoptada, un mecanisme efectiu de control contra possibles arbitrarietats administratives.
Els demandats declaren trobar-se indefensos davant de les declaracions i compareixences públiques dels seus representants polítics.
"Compareixences que, totes i cadascuna, han donat per fet una presumpció de culpabilitat sobre l'òrgan d'administració de BPA", apunten a l'escrit.
La demanda explica que la succinta exposició dels fets que, pel que sembla, provoca la decisió de l'Inaf està basada en la notificació pública del FinCEN (organisme dependent del Tresor estatunidenc), sense entrar a exposar fets o actuacions concretes de persones responsables de la direcció de BPA que poguessin ser susceptibles de justificar una sanció administrativa.
De fet, el document relaciona tres assumptes vinculats a clients de BPA que estarien acusats de presumpte blanqueig de capitals. Aquests assumptes, detalla la demanda, han estat judicialitzats amb la intervenció fa anys (2011-2012) de la jurisdicció penal andorrana i el consegüent seguiment de la tramitació de comissions rogatòries internacionals en el marc de la llei de cooperació penal internacional.
Dos d'aquests assumptes també van passar la fase d'instrucció de la jurisdicció penal espanyola, concretament l'Audiència Nacional de Madrid.
La demanda recorda que en els dies previs a la intervenció de l'Inaf, la situació de solvència i liquiditat de BPA es trobava molt per sobre del que exigia per la regulació (10% de solvència i un 40% de liquiditat), ja que la seva ràtio de solvència se situava al 18% i la de liquiditat, al 60%.
Segons la seva opinió, la intervenció "sobtada i injustificada" de l'Inaf el passat 10 de març ha representat un gravíssim efecte en els equilibris de la societat i n'ha danyat la viabilitat empresarial.
Alhora, se subratlla el fet que BPA és un banc auditat per firmes externes "de primer nivell" i l'existència i validesa de normatives internes en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, auditades, no només per firmes externes, sinó per certificats oficials emesos per la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF) d'Andorra.
