BARCELONA, 22 oct. (EUROPA PRESS) -
L'exdirector general de Caixa Penedès Ricard Banquells ha afirmat aquest dimarts que el consell d'administració es va sentir traït i va reaccionar amb empipament al descobrir pensions milionàries de directius que no li han estat explicades "mai", contra el que va decidir emprendre mesures legals una vegada la Fiscalia Anticorrupció completés la investigació que va iniciar d'ofici.
A la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, ha explicat que personalment va experimentar un "sentiment de frustració i dany terrible", i espera que es faci justícia.
Banquells va ser secretari del consell d'administració amb veu però sense vot des del 2003 fins al 2011, quan va assumir funcions directives després de la dimissió dels alts càrrecs implicats en el cas de presumptes plans de pensions milionàries estipulades d'amagat dels òrgans de govern de la caixa, i ha afegit que se sent "avergonyit" per no haber-ho descobert.
Ha argumentat que el model de control es basava en la bona fe a partir de les pròpies explicacions dels directius, i que després de detectar-se maniobres d'ocultació "ara es veu que en mans dolentes, és un element molt perillós".
Amb tot, ha assenyalat que al principi es veia com un greuge de tipus ètic contra l'entitat, que després s'ha revelat també delictiu i per això és a l'Audiència Nacional, amb acusacions per part de Fiscalia, el banc en el qual es va convertir la caixa catalana i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob).
Ara Caixa Penedès ja no existeix, i després de la formació de BMN al costat de Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra, el seu negoci i xarxa d'oficines a Catalunya i Aragó han acabat i han estat adquirides per Banc Sabadell, i Banquells ha atribuït la responsabilitat de la desaparició de l'entitat a l'exdirector general Ricard Pagès, del qual ha lamentat la seva "traïció".
OBRA SOCIAL
Respecte a l'evolució de l'obra social, que es va vehicular a través de la creació de la Fundació Pinnae i va implicar retallades en activitats com els centres per a ancians, ho ha lamentat i atribuït a la falta de fons, i ha augurat que la ciutadania trobarà a faltar l'obra social de les caixes en el futur.
Alhora, ha explicat que els nivells retributius de la nova fundació eren els mateixos que els anteriors a la caixa, ja que es va realitzar una subrogació de la plantilla i direcció, per la qual cosa ell com a president que ha estat fins a la constitució del patronat aquest any tenia un sou de 180.000 euros bruts anuals, i va abandonar el càrrec amb una indemnització de dues anualitats i un pla de pensions de 109.000 euros després de 30 anys de vinculació amb l'entitat.
JUDICI
La Fiscalia Anticorrupció demana tres anys i mig de presó per a Ricard Pagès i tres anys per als exdirectius Manuel Troyano, Santiago José Abella i Joan Caellas per adjudicar-se plans de pensions i pòlisses per 31,6 milions que es "van autoconcedir" d'amagat dels òrgans d'administració de la caixa.
Pel fiscal, Pagès va dissenyar una estratègia a llarg termini --des del 2001-- destinada a garantir-se un "desproporcionat guany patrimonial a costa de l'entitat, pensada per al moment en què poguessin cessar en els seus llocs de treball", ajudant-se de la resta de querellats.
Sumant el pla de pensions i quatre pòlisses subscrites, Pagès es va adjudicar 11.609.708 euros, Abella 5.727.774 euros, Troyano 6.164.999 euros, Jorba --ja mort-- 3.311.758 euros i Caellas 4.838.675 euros.
