Eduardo Parra - Europa Press
Els republicans també volien que s'analitzés la participació del Govern d'Aznar en aquesta operació
MADRID, 5 febr. (EUROPA PRESS) -
La Mesa del Congrés ha vetat la tramitació d'una iniciativa d'ERC que pretenia que la Cambra investigués el paper de Joan Carles I, i també del Govern de José María Aznar, en el finanament del pla Colmbia, nascut d'un acord entre el Govern nord-americ i el colombi a finals dels anys 90.
La proposició no de llei d'ERC va ser inadmesa amb els vots del PSOE, el PP i Vox, i només va rebre el suport dels representants d'Unides Podem. Mentre la majoria va rebutjar la qualificació amb l'argument que el Congrés no és competent per controlar la corona, els socis de Govern del PSOE, fidels a la seva tradició, es van pronunciar en sentit contrari.
En concret, el grup de Gabriel Rufián pretenia que el Congrés instés l'Executiu a lliurar-li en un termini mxim de tres mesos tota la documentació o qualsevol "recurs informatiu" sobre la implicació del rei emrit o del Govern de José María Aznar en el pla Colmbia.
Reclamaven, especialment, tota la informació relacionada amb la campanya que es va comenar per donar suport al finanament d'aquest pla i que, després d'estudiar-la, el Congrés considerés l'obertura d'una investigació sobre aquest assumpte.
10.000 MILIONS DE DLARS
Segons recorda ERC en la seva iniciativa, que ha recollit Europa Press, el 'Pla Colmbia. Per a la pau, la prosperitat i l'enfortiment de l'Estat' el va idear el Govern nord-americ de Bill Clinton i del llavors president colombi, Andrés Pastrana, a finals dels anys 90.
L'estratgia, nascuda per combatre el narcotrfic al país sud-americ, va permetre una intervenció militar nord-americana en territori colombi i una injecció econmica de 10.000 milions de dlars al país dels Estats Units i altres pasos, com Espanya.
ERC es basa en unes informacions i converses classificades que van sortir a la llum al juny del 2021 que desvetllen que Juan Carlos I i en el llavors ministre d'Exteriors, Abel Matutes, van mantenir una reunió amb Clinton i membres del seu Gabinet, en la qual el llavors cap de l'Estat va reclamar que es tingués Espanya més en compte en els frums internacionals i que se la inclogués, per exemple, en el G8.
EL REI ES VA OFERIR A INTERVENIR
Respecte al pla Colmbia, segons la lectura d'ERC, el rei es va oferir a fer de mediador entre els Estats Units i Sud-amrica si sorgien problemes, Clinton va saludar que exercís com a líder en la defensa de l'estratgia davant de la Unió Europea i Matutes va informar que Espanya estava pressionant els pasos escandinaus, Frana i Alemanya perqu el financessin.
Al juliol del 2000 es va organitzar a Madrid una Mesa de Donants per al pla. Organitzacions no governamentals colombianes i europees la van censurar per les seves manques democrtiques i l'impacte sobre la població camperola, mentre que Espanya, el Japó i Noruega van optar per fer aportacions individuals, com les Nacions Unides, mentre que organismes financers internacionals van anunciar préstecs.
ERC destaca un document que demostra l'actitud del Govern d'Aznar en aquella Mesa de Donants i que, de fet, dels 871 milions de finanament que va anunciar llavors Pastrana, només eren realment finanament directe els 100 milions que va oferir l'Executiu espanyol, perqu la resta eren tot crdits o no es destinaven directament al pla.
Per a ERC, tota aquesta informació planteja molts dubtes sobre l'inters i la implicació de la monarquia i el Govern d'Aznar en el pla Colmbia que haurien de ser "legítimament" buidats pel poder legislatiu. No obstant aix, la petició només ha trobat el suport d'Unides Podem, i la seva iniciativa no podr si més no debatre's al Congrés després del fre que ha imposat la Mesa de la Cambra.
