El Govern central haurà de reunir un altre cop tots els seus socis per validar les xifres i després esperar que el PP aixequi el veto al Senat
MADRID, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Congrés de dijous que ve debatrà i votarà per segon cop els objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per a les Administracions Públiques entre el 2024 i el 2026, els quals van ser rebutjats al Senat el passat 7 de febrer gràcies a la majoria absoluta del PP.
La Cambra baixa ja va aprovar els objectius i el pla de reequilibri el passat 10 de gener en una sessió al Senat per estar el Congrés en obres.
Els vots a favor de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podem, BNG i Coalició Canària, davant els vots en contra de PP, Vox i UPN, van permetre al Govern central superar el tràmit. Això sí, va haver de ser en una segona votació perquè en la primera es va equivocar un diputat de Sumar, Gerardo Pisarello, i Junts va preferir no participar-hi.
Com que hi va haver un empat a 171 vots en aquest primer intent, va caldre repetir la votació, i això va donar temps perquè Junts tanqués un acord amb el PSOE a canvi del seu suport per, entre altres mesures, comprometre's a transferir les polítiques d'immigració a Catalunya. Ja en la segona votació i després d'arrencar compromisos, es van emetre 179 vots a favor i 171 en contra.
Però gairebé un mes després d'aquella votació, el PP va fer valer la seva majoria absoluta al Senat i va tombar els objectius, de manera que va forçar el Govern central, tal com estableix la llei d'estabilitat pressupostària, a tornar a la casella d'inici del tràmit parlamentari i aprovar de nou en el Consell de Ministres del 13 de febrer la senda de dèficit.
TORNAR A COMENÇAR
Per a la votació de dijous, 29 de febrer, el PSOE haurà de tornar a reunir tots els seus aliats i no cometre errors per tirar endavant el seu pla. Després, la història es podria tornar a repetir si el PP opta per vetar de nou els objectius d'estabilitat, cosa que mai no ha passat i que, de moment, l'Executiu central no contempla en els seus plans.
Però en cas de consumar-se un segon rebuig al Senat, el Ministeri d'Hisenda té un 'pla B', que és un informe de l'Advocacia de l'Estat que avala fixar la senda de dèficit remesa a Brussel·les a l'abril en el marc del programa d'estabilitat. Fonts parlamentàries van confirmar a Europa Press que l'informe se sustenta en l'article 135.2 de la Constitució espanyola per evitar el bloqueig de la capacitat pressupostària del Govern central.
Això sí, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va avisar que els objectius presentats a Brussel·les són més exigents que els proposats al Consell de Política Fiscal i Financera, per la qual cosa les autonomies, en la seva majoria governades pel PP, tindrien menys capacitat de despesa.
ELS OBJECTIUS DEL GOVERN CENTRAL FIXEN UN DÈFICIT DEL 3% PER AL 2024
En tot cas, els objectius d'estabilitat que es debatran dijous són els mateixos que van ser confirmats pel Congrés al gener. Venen acompanyats pel pla de reequilibri i el límit de despesa no financera, aquest últim conegut com a "sostre de despesa" i que no és sotmès a votació.
Els objectius fixen un dèficit del 3% el 2024 per al conjunt de les Administracions Públiques, del 2,7% el 2025 i del 2,5% el 2026. En el cas de les autonomies es va establir un objectiu del 0,1% per al 2024. Per al 2025 i per al 2026, les comunitats buscaran l'equilibri pressupostari.
Per a les entitats locals també es va acordar l'equilibri pressupostari (0%) del 2024 al 2026, mentre que per a la Seguretat Social el dèficit es va fixar en un 0,2% per al 2024, un 0,1% el 2025 i al 0% el 2026. El sostre de despesa, per la seva banda, s'eleva a 199.120 milions d'euros el 2024, un 0,5% més respecte de l'exercici anterior incloent els fons procedents de la Unió Europea.
Pel que fa a l'objectiu de deute públic, el Govern central preveu un 106,3% del PIB el 2024, del 105,4% el 2025 i del 104,4% el 2026. Finalment, la regla de despesa se situa en un 2,6% per aquest any, un 2,7% el 2025 i un 2,8% el 2026.
