Publicat 22/10/2020 15:33CET

El Congrés tomba per majoria la moció de censura de Vox

El president de Vox, Santiago Abascal, passa per davant de Casado en el debat de la moció de censura
EUROPA PRESS/E. Parra. POOL - Europa Press

MADRID, 22 oct. (EUROPA PRESS) -

El Congrés ha donat l'esquena aquest dijous a la moció de censura de Vox per fer fora Pedro Sánchez de La Moncloa, i s'ha convertit així en la menys votada de les cinc que s'han produït en la democràcia constitucional. Santiago Abascal només ha rebut el suport dels seus 52 diputats, molt lluny de la majoria absoluta (176 vots) necessària perquè tirés endavant, i ha recollit 298 vots en contra, inclosos els del PP, UPN i Fòrum Astúries.

Segons el Reglament la votació ha estat pública i per crida, però aquesta vegada amb motiu de les restriccions derivades la pandèmia, només han pogut 'cantar' el seu vot els diputats presents a l'hemicicle, mentre que la resta ho ha fet via telemàtica i el secretari de la Mesa ha llegit el sentit del seu vot.

Per rellevar Sánchez, el candidat de Vox necessitava reunir la majoria absoluta de la cambra, 176 vots, i com no ho ha aconseguit la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha donat per rebutjada la iniciativa.

EL 85% DE LA CAMBRA DIU 'NO'

Abascal només ha obtingut el 'sí' dels 52 diputats de Vox, el 15% del conjunt de la cambra, per la qual cosa la seva candidatura s'ha rebutjat per 298 vots, els que sumen els diputats del PSOE, PP, Unides Podem, ERC, Grup Plural (JxCat, Més País, Compromís i BNG), Cs, PNB, Bildu i l'heterogeni Grup Mixt (CUP, UPN, CC, NC, PRC, Fòrum Astúries i Terol Existeix). No s'ha abstingut ningú.

Amb tot, la moció de Vox s'ha convertit en la menys votada de la recent història democràtica, per sota fins i tot dels 68 vots de l'Aliança Popular d'Antonio Hernández Mancha el 1987 i dels 82 que va onbtenir Pablo Iglesias el 2017.

PRECEDENTS

La primera moció de censura es va celebrar el 1980, quan el PSOE de Felipe González va mirar de fer fora de La Moncloa Adolfo Suárez, i la segona va arribar set anys després, el 1987, quan l'Aliança Popular d'Antonio Hernández Mancha va fer el mateix contra González. Cap de les dues va prosperar, com tampoc no ho va fer la que, 20 anys més tard, va impulsar Pablo Iglesias el 2017 contra Rajoy.

El 1980, Felipe González va aconseguir el suport de 152 diputats (socialistes, comunistes, andalucistes i tres representants del Grup Mixt), amb el rebuig de 166 i l'abstenció de 21 més --en la sessió es van registrar 11 absències--. És a dir, el PSOE es va quedar a 24 vots d'aconseguir aprovar la moció de censura, la qual cosa va catapultar González, que dos anys després va aconseguir la majoria absoluta.

Més lluny de la majoria es van quedar les mocions de Pablo Iglesias, que va recaptar 82 a favor (Units Podem, ERC, Compromís i EH Bildu), i d'Antonio Hernández Mancha (68 vots d'Aliança Popular, antecedent del PP)

L'última moció, la que va permetre Sánchez accedir a La Moncloa el juny del 2018, va ser l'única que va prosperar després de reunir 180 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Compromís, Bildu i Nova Canàries) amb 169 en contra (PP, Cs, UPN i Fòrum Astúries) i una abstenció, la de Coalició Canària.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés