MADRID 22 oct. (EUROPA PRESS) -
El Congrés ha donat l'esquena aquest dijous a la moció de censura de Vox per fer fora Pedro Sánchez de La Moncloa, i s'ha convertit així en la menys votada de les cinc que s'han produt en la democrcia constitucional. Santiago Abascal només ha rebut el suport dels seus 52 diputats, molt lluny de la majoria absoluta (176 vots) necessria perqu tirés endavant, i ha recollit 298 vots en contra, inclosos els del PP, UPN i Frum Astúries.
Segons el Reglament la votació ha estat pública i per crida, per aquesta vegada amb motiu de les restriccions derivades la pandmia, només han pogut 'cantar' el seu vot els diputats presents a l'hemicicle, mentre que la resta ho ha fet via telemtica i el secretari de la Mesa ha llegit el sentit del seu vot.
Per rellevar Sánchez, el candidat de Vox necessitava reunir la majoria absoluta de la cambra, 176 vots, i com no ho ha aconseguit la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha donat per rebutjada la iniciativa.
EL 85% DE LA CAMBRA DIU 'NO'
Abascal només ha obtingut el 'sí' dels 52 diputats de Vox, el 15% del conjunt de la cambra, per la qual cosa la seva candidatura s'ha rebutjat per 298 vots, els que sumen els diputats del PSOE, PP, Unides Podem, ERC, Grup Plural (JxCat, Més País, Compromís i BNG), Cs, PNB, Bildu i l'heterogeni Grup Mixt (CUP, UPN, CC, NC, PRC, Frum Astúries i Terol Existeix). No s'ha abstingut ningú.
Amb tot, la moció de Vox s'ha convertit en la menys votada de la recent histria democrtica, per sota fins i tot dels 68 vots de l'Aliana Popular d'Antonio Hernández Mancha el 1987 i dels 82 que va onbtenir Pablo Iglesias el 2017.
PRECEDENTS
La primera moció de censura es va celebrar el 1980, quan el PSOE de Felipe González va mirar de fer fora de La Moncloa Adolfo Suárez, i la segona va arribar set anys després, el 1987, quan l'Aliana Popular d'Antonio Hernández Mancha va fer el mateix contra González. Cap de les dues va prosperar, com tampoc no ho va fer la que, 20 anys més tard, va impulsar Pablo Iglesias el 2017 contra Rajoy.
El 1980, Felipe González va aconseguir el suport de 152 diputats (socialistes, comunistes, andalucistes i tres representants del Grup Mixt), amb el rebuig de 166 i l'abstenció de 21 més --en la sessió es van registrar 11 absncies--. És a dir, el PSOE es va quedar a 24 vots d'aconseguir aprovar la moció de censura, la qual cosa va catapultar González, que dos anys després va aconseguir la majoria absoluta.
Més lluny de la majoria es van quedar les mocions de Pablo Iglesias, que va recaptar 82 a favor (Units Podem, ERC, Compromís i EH Bildu), i d'Antonio Hernández Mancha (68 vots d'Aliana Popular, antecedent del PP)
L'última moció, la que va permetre Sánchez accedir a La Moncloa el juny del 2018, va ser l'única que va prosperar després de reunir 180 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Compromís, Bildu i Nova Canries) amb 169 en contra (PP, Cs, UPN i Frum Astúries) i una abstenció, la de Coalició Canria.
