MADRID, 10 juny (EUROPA PRESS) -
La Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats ha rebutjat una proposició no de llei presentada per CiU en què es reclamava que el coneixement del català sigui considerat un requisit per als jutges, fiscals i la resta de personal de l'Administració de Justícia que presta serveis a Catalunya.
La cambra baixa ha tombat aquesta iniciativa que instava el Govern espanyol a modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i que ha comptat amb el suport de CiU, PNB i Compromís.
El grup proponent ha rebutjat una esmena del PSOE que apostava per elaborar programes d'aprenentatge de les llengües cooficials i per seguir considerant un mèrit el coneixement de la llengua cooficial, segons ha defensat el socialista Juan Carlos Corcuera.
El PNB, a través del parlamentari Emilio Olabarria, ha donat el seu suport a la proposta del grup català en entendre que la normalització lingüística és la "gran assignatura" pendent del poder judicial.
Des del PP, el diputat Jaime de Olano ha justificat el rebuig del seu grup a la proposició perquè la jurisprudència estableix que el castellà ha de ser l'única llengua que els espanyols estan obligats a conèixer i que el domini d'una llengua cooficial és només un mèrit per no produir "discriminacions".
En la seva intervenció, el portaveu de Justícia de CiU, Jordi Jané, ha demanat que es modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial en aquest sentit i ha defensat que els notaris, els registradors o el personal de l'Administració de Justícia ha de dominar el dret propi i garantir que els ciutadans puguin utilitzar "amb normalitat" les llengües cooficials.
Jané considera que la llengua no pot ser "un motiu d'exclusió" en les relacions dels ciutadans amb l'Administració i recorda que els actes jurídics realitzats en català tenen "plena validesa i eficàcia".
És per aquesta raó per la qual cosa el nacionalista català subratllava en la seva iniciativa que l'Administració hauria de "vetllar" pel compliment d'aquesta legalitat i "articular" el seu funcionament en qualsevol de les llengües oficials.
En aquest punt, ha destacat que, segons l'Estatut, els jutges i magistrats, fiscals i el personal al servei de l'Administració de Justícia tenen l'obligació d'acreditar un nivell de coneixement "adequat" de les llengües oficials per prestar serveis.
LA REALITAT N'ÉS UNA ALTRA
Tot i això, el també vicepresident quart del Congrés apuntava que la realitat demostra que la utilització de les llengües pròpies i oficials a l'àmbit judicial "dista molt de ser homologable" a la prevista en altres estaments públics.
Malgrat que la Llei Orgànica del Poder judicial valora com a mèrit el coneixement de la llengua pròpia de les comunitats autònomes, el diputat català recalcava que això "no contribueix a garantir el dret efectiu al seu ús".
Per això CiU insisteix en la seva proposició no de llei en la necessitat de fer una nova redacció d'aquells preceptes de l'esmentada llei que es refereixen a les llengües cooficials a l'àmbit judicial amb la finalitat que el seu coneixement sigui un requisit per garantir el seu ús en les autonomies amb més d'una llengua oficial.
