Publicat 5/6/2019 9:48:33 +02:00CET

El Congrés estudiarà si rebaixa la majoria absoluta del ple per la suspensió dels diputat presos

Junts recorre al Congrés la suspensió dels diputats presos per vulnerar la Constitució
CONGRESO - Archivo

Els lletrats advoquen en el seu informe jurídic per mantenir la majoria en 176 diputats

MADRID, 5 juny (EUROPA PRESS) -

La Mesa del Congrés té previst estudiar aquest dimecres l'informe que va encarregar als serveis jurídics de la institució sobre la necessitat de rebaixar o no la majoria absoluta del ple després de la suspensió dels quatre diputats que són en presó preventiva i jutjats pel procés independentista.

La Mesa va rebre a última hora d'aquest dimarts l'informe jurídic en què els lletrats advoquen per mantenir la majoria absoluta de la Cambra en els seus actuals termes, en considerar que els quatre diputats que estan suspesos per trobar-se en situació de presó preventiva no han perdut la seva condició parlamentària i, per tant, han de ser tinguts en compte en el còmput global de 350 membres de la Cambra.

Si els quatre diputats suspesos renuncien a l'escó i són substituïts pels següents en la llista, la qüestió es resoldria i no hi hauria conseqüències. Sembla que Oriol Junqueras, que va ser elegit eurodiputat en les eleccions del 26 de maig, podria renunciar a l'escó al Congrés, que és incompatible amb el d'Estrasburg, però des de JxCat insisteixen que Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull no tenen intenció d'abandonar voluntàriament.

De moment, Junqueras forma part del Grup Mixt del Congrés. Encara que els seus companys el van incloure en el primer escrit que van presentar per constituir el Grup Republicà, després en van registrar un altre ja sense ell, amb el qual, automàticament, se'l va enviar al Mixt.

No obstant això els set diputats de JxCat, inclosos els tres suspesos, encara no estan adscrits a cap grup. Van intentar crear el seu, però la Mesa del Congrés ho va frenar perquè no complien els requisits que estableix el Reglament. JxCat va recórrer aquesta decisió i, fins que no es resolgui el recurs, no se'ls inclourà formalment en el Mixt.

MEMBRES DE DRET

En qualsevol cas, la Mesa del Congrés ha de fixar el nombre de "membres de dret de la Cambra" durant el temps que duri la suspensió, a l'efecte del còmput de la majoria absoluta, així com per a la determinació de la composició dels diferents òrgans, com les comissions parlamentàries, i per al disseny de contingents per al debat d'iniciatives o de preguntes orals als membres del Govern espanyol.

Baixar aquest llindar, encara que sigui per dos escons, té la seva rellevància política per a la sessió d'investidura de Pedro Sánchez, quan el PSOE va aconseguir sumar 175 vots sense comptar amb les formacions independentistes per a l'elecció de Batet com a presidenta del Congrés. En concret, la diputada socialista va reunir a favor de la seva candidatura el PSOE, Unides Podem, PNB, Coalició Canària (CC), Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC).

PP I CS S'OPOSEN A LA REBAIXA

Si aquesta aliança es repetís després del debat d'investidura, Pedro Sánchez hauria superat la majoria absoluta rebaixada, podria ser proclamat en primera votació, i el vot dels independentistes d'ERC i de JxCat resultaria irrellevant.

De moment el PP i Ciutadans ja han mostrat la seva oposició al fet que la Mesa del Congrés rebaixi la majoria absoluta. Teodoro García Egea, secretari general del PP, rebutja que per "una carambola" es pugui facilitar a Sánchez el camí a la reelecció, mentre que José Manuel Villegas, de Ciutadans, assegura que si ERC i JxCat volen tenir tots els seus vots, hauran de rellevar els diputats suspesos.

UN PRECEDENT DEL 1989

El principal precedent data del 1989, després de les terceres eleccions generals que va guanyar el socialista Felipe González i que van ser recorregudes pel PP en una sèrie de províncies. La Cambra no va poder constituir-se amb tots els diputats perquè 18 electes no van ser proclamats a l'espera de la decisió judicial sobre els comicis i quatre electes més, d'Herri Batasuna, no van arribar a assumir plenament la condició de parlamentaris per haver acatat la Constitució "per imperatiu legal", la qual cosa no va ser acceptada pel llavors president, el socialista Félix Pons.

Es va arribar a la investidura amb 332 diputats en ple exercici, excloent els 18 diputats que estaven pendents dels recursos judicials sobre els comicis. Als quatre d'HB, que pledejaven perquè s'acceptés la seva fórmula d'acatament "per imperatiu legal", se'ls considerava diputats "absents".

Segons va indicar en el ple el llavors president de la Cambra, el socialista Félix Pons, la majoria absoluta es va rebaixar als 167 diputats, que van ser just els que va aconseguir González per superar la votació al primer intent. Això sí, el cap del Govern va prometre sotmetre's a una qüestió de confiança quan la Cambra fos completa. Els quatre diputats d'Herri Batasuna no van arribar a tornar a la Cambra i González va manar la resta de legislatura amb 175 diputats.