MADRID, 30 maig (EUROPA PRESS) -
La Mesa del Congrés preveu estudiar el dimecres de la setmana vinent l'informe que va encarregar als serveis jurídics de la institució sobre la necessitat de rebaixar o no la majoria absoluta del ple després de la suspensió dels quatre diputats que estan en presó preventiva i que estan sent jutjats pel procés.
Aquest assumpte no s'ha tractat en la reunió que ha mantingut aquest dijous l'rgan de govern de la Cambra perqu els lletrats encara no han concls l'informe que se'ls va encarregar divendres passat. Segons ha avanat la presidenta, Meritxell Batet, la Mesa ha demanat que estigui a punt per a la propera cita del dimecres que ve.
L'informe jurídic haur de detallar totes les conseqüncies que pot tenir en la Cambra, i no només pel que fa a la presa de decisions per majoria en el ple, el fet de no tenir els 350 diputats en plenitud de funcions.
SI RENUNCIEN A L'ESCÓ, S'ACABA EL DEBAT
Si els quatre diputats suspesos renuncien a l'escó i són substituts pels següents en la llista, l'assumpte es resoldria i no hi hauria conseqüncies. Sembla que Oriol Junqueras, que va ser elegit eurodiputat en les eleccions del passat diumenge, podria renunciar a l'escó al Congrés, que és incompatible amb el d'Estraburg, per des de JxCAT insisteixen que Jordi Snchez, Josep Rull i Jordi Turull no tenen intenció d'abandonar voluntriament.
La Mesa del Congrés ha de fixar el nombre de "membres de dret de la Cambra" durant el temps que duri la suspensió, a l'efecte del cmput de la majoria absoluta, així com per a la determinació de la composició de les comissions parlamentries i els diferents rgans i per al disseny de contingents per al debat d'iniciatives o de preguntes orals als membres del Govern.
Sobre tots aquests punts hauran de pronunciar-se els lletrats de la Cambra. Respecte a la majoria absoluta (la meitat més un), que en situació normal est fixada en 176 diputats, la Mesa de la Cambra podria decidir baixar-la a 174 diputats, ja fossin tres o quatre els que es mantinguessin suspesos sense ser rellevats (amb 346 o 347 diputats amb dret a vot, la meitat més un de la Cambra continua sent 174).
Baixar aquest llindar, encara que sigui per dos escons, té la seva rellevncia política per a la sessió d'investidura de Pedro Sánchez, principalment quan el PSOE va aconseguir sumar 175 vots sense comptar amb formacions independentistes per a l'elecció de Batet com a presidenta del Congrés. En concret, la diputada socialista va reunir a favor de la seva candidatura el PSOE, Unides Podem, el PNB, Coalició Canria (CC), Compromís i el Partit Regionalista de Cantbria (PRC).
EL PP I CS S'OPOSEN A LA REBAIXA
Si aquesta aliana es repetís després del debat d'investidura, Pedro Sánchez hauria superat la majoria absoluta rebaixada i podria ser proclamat en primera votació, i el vot dels independentistes d'ERC i de Junts resultaria irrellevant.
De moment el PP i Ciutadans ja han mostrat la seva oposició al fet que la Mesa del Congrés rebaixi la majoria absoluta. Teodoro García Egea, secretari general del PP, rebutja que per "una carambola" es pugui facilitar a Sánchez el camí a la reelecció, mentre que José Manuel Villegas, de Ciutadans, assegura que si ERC i Junts volen tenir tots els seus vots, hauran de rellevar els diputats suspesos.
L'informe dels lletrats, que s'espera per a la setmana vinent, haur de donar resposta a aquests interrogants, i en el seu contingut tindran especial rellevncia els antecedents, que són favorables a reajustar la composició de la Cambra.
UN PRECEDENT DEL 1989
El principal precedent data del 1989, després de les terceres eleccions generals que va guanyar el socialista Felipe González i que van ser recorregudes pel PP en una srie de províncies. La Cambra no va poder constituir-se amb tots els diputats perqu 18 electes no van ser proclamats a l'espera de la decisió judicial sobre els comicis i quatre més, d'Herri Batasuna, no van arribar a assumir plenament la condició de parlamentaris per haver acatat la Constitució "per imperatiu legal", cosa que no va ser acceptada pel llavors president, el socialista Félix Pons.
Es va arribar a la investidura amb 332 diputats en ple exercici, excloent els 18 diputats que estaven pendents dels recursos judicials sobre els comicis. Als quatre d'HB, que pledejaven perqu s'acceptés la seva fórmula d'acatament "per imperatiu legal", se'ls considerava diputats "absents".
Segons va indicar en el ple el llavors president de la Cambra, el socialista Félix Pons, la majoria absoluta es va rebaixar als 167 diputats, que van ser els que va aconseguir González per superar la votació en el primer intent. Aix sí, el cap del Govern va prometre sotmetre's a una qüestió de confiana quan la Cambra estigués al complet. Els quatre diputats d'Herri Batasuna no van arribar a tornar a la Cambra i González va liderar la resta de la legislatura amb 175 diputats.
