Després de constituir tots vuit grups, la Cambra podr organitzar l'hemicicle i resoldre qüestions prvies per arrencar la legislatura
MADRID, 27 ago. (EUROPA PRESS) -
La Mesa del Congrés donar aquest dilluns via lliure als grups parlamentaris d'Esquerra Republicana (ERC) i de Junts, que s'han registrat amb diputats prestats per Sumar i el PSOE, respectivament, en no complir els requisits que estableix el Reglament. El PP ha expressat les seves objeccions sobre el que considera "revendories" del PSOE per ajudar els seus socis independentistes.
El Reglament de la Cambra estableix que, per formar grup parlamentari al Congrés cal tenir més de 15 diputats, o bé un mínim de cinc escons més el 5% dels vots del conjunt d'Espanya o el 15% en les circumscripcions on s'hagi concorregut.
Una cop constitut el Congrés, el PP i Vox es van acreditar el primer dia per tenir més de 15 diputats, mentre que el PNB i Bildu van formar el seu grup en haver superat en 15% en totes les circumscripcions on es van presentar.
Per Esquerra Republicana i Junts, amb els seus set diputats cadascun, no arriben al 15% a totes les circumscripcions, només a dues, i no arriben a aquest percentatge al conjunt de Catalunya, per la qual cosa la seva constitució com a grup propi es va quedar encallada.
Al final, el PSOE i Sumar van optar per prestar-los diputats per superar el llistó del 15% a Catalunya. Així, Sumar va cedir a ERC dos diputats d'En Comú --Félix Alonso, de Tarragona, i Júlia Boada, de Girona-- perqu sumessin els seus percentatges de vot als d'Esquerra amb la finalitat de que la formació d'Oriol Junqueras superés la mitjana del 15% al conjunt de Catalunya.
El PSOE va haver de prestar a Junts quatre diputats del PSC --els dos diputats de Girona, Marc Lamu i Blanca Cercas, i els de Tarragona, Andreu Martín i Valle Mellado--, amb la finalitat d'arribar a aquest mínim i que els de Carles Puigdemont també poguessin formar grup.
Així, el grup de Junts es va registrar amb onze diputats (set d'independentistes i els quatre del PSC), i el d'ERC amb nou (set més dos). Quan s'acabin els trmits, els d'En Comú i del PSC s'adscriuran als grups d'origen.
ELS QUE PRESTEN SÓN MAJORIA A LA MESA QUE HO HA D'AUTORITZAR
El vistiplau a l'operació l'ha de donar la Mesa del Congrés, que es reuneix aquest dilluns a la tarda i que donar suport a la cessió de diputats perqu precisament els partits prestataris, el PSOE i Sumar, tenen la majoria en l'rgan de govern de la Cambra.
La via de la cessió de diputats s'ha utilitzat en legislatures precedents, com quan UPN se sumava a CC perqu els canaris tinguessin grup o quan el Frum va ajudar UPiD a arribar al 5% nacional, i el PSOE esgrimeix aquests antecedents i una sentncia del Constitucional del 1995 on s'avalava que l'exigncia del 15% no s'apliqués a totes les províncies, sinó com a mitjana al conjunt de circumscripcions.
Hi ha un precepte en el reglament que pot dificultar les coses. L'article 23.2 del Reglament estableix que "en cap cas poden constituir Grup Parlamentari separat diputats que pertanyin en un mateix partit", una mesura que es va adoptar per evitar el que passava en la Transició, quan el PSOE se subdividia en grups socialistes d'Euskadi o Catalunya, a més de l'espanyol. I en el cas actual es podria interpretar que hi ha diputats de Sumar en dos grups parlamentaris (Sumar i ERC), i del PSOE en dos (Socialista i el de Junts).
Fonts parlamentries anticipen a Europa Press que el PP i Vox estaran molt atents als escrits que es registrin i no es descarta que l'autorització dels grups d'ERC i Junts acabi recorreguda.
El PP ja ha fet declaracions denunciant "revendories" del PSOE per ajudar els independentistes. Al Senat, on els 'populars' tenen majoria, es demanar un informe sobre els préstecs a la Cambra alta, mentre que al Congrés estan pendents d'analitzar la documentació que aportin els independentistes i de conixer el punt de vista dels lletrats.
L'autorització del grup propi és una exigncia preliminar dels independentistes per poder parlar de la investidura de Pedro Sánchez i va ser un dels motius que van portar ERC i Junts a donar suport a la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés, ja que així s'asseguraven un majoria de PSOE i Sumar respecte del PP.
AVANTATGES DE TENIR GRUP PROPI
Tenir grup propi suposa grans avantatges polítics, econmics i de mitjans. Qui el constitueix té garantida la representació en totes les comissions parlamentries, en la Diputació Permanent i veu prpia en la Junta de Portaveu i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt s'han de repartir temps d'intervenció i seients en les comissions.
En les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar en els contingents de preguntes i interpellacions per poder debatre setmanalment amb el Govern central, a més d'avantatges a l'hora d'incloure les proposicions no de llei en els plens; en canvi, en el Grup Mixt aquest 'tros de pastís' s'ha de distribuir a parts iguals.
En el plnol econmic, tenir grup permet accedir a dos tipus de subvenció: la que atorga el Congrés a cada grup --364.160,64 euros l'any (30.346,72 al mes) la passada legislatura-- i la que dona l'Estat per l'enviament gratut de propaganda electoral durant la campanya (mailing).
I els avantatges es perllonguen per a les següents eleccions, perqu els que ara aconsegueixen grup propi tindran opció a presncia en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics. Junts, per exemple, es va quedar fora dels debats i els plans de cobertura d'RTVE en la campanya del 23-J, ja que fa quatre anys no va aconseguir grup propi, sinó que el va compartir amb PDeCAT, BNG, Compromís i Més País.
PASSOS PREVIS PER ARRENCAR LA LEGISLATURA
Si tot transcorre com es preveu, el Congrés tindr aquesta XV Legislatura vuit grups parlamentaris: PSOE, PP, Vox, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i el Mixt, on aniran a parar els tres diputats que no s'adscriguin a cap grup (UPN, CC i BNG).
Un cop constituts els grups parlamentaris, i tot i que es puguin presentar recursos contra aquesta decisió, ja es podran comenar a prendre altres decisions importants per al funcionament de la Cambra com ara aprovar un calendari de sessions plenries, constituir la Junta de Portaveu i organitzar el repartiment d'escons a l'hemicicle, passos necessaris per arrencar la legislatura. D'entrada, el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo ja té data fixada (26 i 27 de setembre).
