Publicat 29/05/2020 16:21

El Congrés dóna de termini fins l'11 de juny perquè Laura Borràs s'expliqui sobre el seu suplicatori

La portaveu de JxCAT al Congrés, Laura Borrs
Pool

MADRID, 29 maig (EUROPA PRESS) -

La Comissió de l'Estatut dels Diputats ha donat un termini de 10 dies perqu la portaveu parlamentria de JxCat, Laura Borrs, presenti les seves allegacions sobre el suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem per investigar-la pels delictes de frau a l'Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental en la seva etapa de directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va remetre dilluns passat la comunicació cursada per la Sala penal d'aquest rgan que eleva suplicatori en relació amb la diputada independentista, i l'endem la Taula del Congrés ja va engegar el procediment parlamentari, que s'espera resoldre en menys de 60 dies.

Conforme a l'establert en els articles 13 i 14 del Reglament, és la Comissió de l'Estatut dels Diputats qui ha d'examinar els suplicatori, sempre en reunions a porta tancada, i fer una proposta al Ple en el termini de 30 dies hbils.

En la seva primera reunió per tractar el cas de Laura Borrs, la Comissió que presideix la diputada del PSOE Begoña Nasarre ha decidit obrir un termini d'allegacions per donar audincia a la interessada.

Segons van informar a Europa Press fonts parlamentries la diputada independentista tindr deu dies, fins al proper 11 de juny, per presentar aquestes allegacions, ja sigui per escrit o bé de forma oral davant la mateixa, i la intenció de Borrs, segons el seu entorn, és fer-ho presencialment.

Una vegada conclogui la seva tasca, la comissió elevar la seva conclusió al Ple de la Cambra, que és el que té l'última paraula. En anteriors suplicatoris la Comissió de l'Estatut dels Diputats ha resolt aquest trmit en poc més de dues setmanes.

TOT EL PROCEDIMENT ÉS A PORTA TANCADA

Aix sí, el debat i votació dels suplicatori en el Ple del Congrés tampoc és públic, sinó que es desenvolupa amb l'hemicicle a porta tancada i sense transparncia. Els diputats tampoc estan obligats a seguir consignes de vot ja que el seu vot és secret. Només es dóna a conixer el resultat.

En el termini de vuit dies, explicats a partir de l'acord del Ple de la Cmera sobre concessió o denegació de l'autorització sollicitada, Batet donar trasllat del mateix a l'autoritat judicial, advertint-li de l'obligació de comunicar a la Cmera les actuacions i sentncies que es dictin i afectin personalment al diputat.

El suplicatori s'entendr denegat si la Cmera no es pronuncia en el termini de 60 dies naturals, computats durant el període de sessions, a partir de l'endem al del rebut del suplicatori.

31 SUPLICATORIO CONCEDITS

Fins ara el Congrés ha aprovat 31 suplicatoris i ha rebutjat 14 (dos d'ells sobre el mateix diputat). L'última negativa del Congrés data de 1988 i es refereix a un contenciós per dret a l'honor que tenia com protagonista l'exministre socialista José Barrionuevo i el germ d'un etarra (l'ara penedit Soares Gamboa) per incloure les seves fotos en cartells d'Interior.

L'últim que va tirar endavant --el 22 de novembre de 2016-- va ser el del portaveu de l'antiga Convergncia, Francesc Homs, ara també a JxCat com Borrs, investigat en el seu moment pel Suprem per l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre de 2014 a Catalunya quan era conseller de Presidncia. En aquella ocasió el suplicatori es va aprovar amb els vots del PP, PSOE i Ciutadans mentre que Units Podem i els nacionalistes van votar en contra.

En les legislatures anteriors es va autoritzar a jutjar tres diputats del PP --Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte-- que havien donat positiu al volant i l'anterior va ser el que va donar via lliure a investigar al també popular Jesús Merino pel 'cas Gürtel'. El de l'exconseller socialista José Antonio Veiés, investigat pels ERE, no va arribar a completar la tramitació per dimissió de l'afectat.

A més, entre els concedits destaquen els de l'exministre socialista José Barrionuevo pel 'cas GAL' o els dels diputats d'Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendía i Antxón Ibarguren pels incidents produts en 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d'aquesta coalició van protagonitzar protestes en un acte que presidien els Reis.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés