MADRID, 13 març (EUROPA PRESS) -
La Llei de l'Acció Exterior i del Servei Exterior de l'Estat, projecte estrella del cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, arribarà aquest dijous al Ple del Congrés dels Diputats per a l'aprovació definitiva.
El text entra al seu últim tràmit amb algunes cessions a socialistes i nacionalistes acordades al seu pas pel Senat, i la llei sortirà aquesta setmana del Congrés per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.
El Ple de la Cambra Baixa votarà exclusivament les esmenes al text que es van incorporar durant el tràmit al Senat.
La més important és la relaxació que va acceptar introduir el PP en l'obligació que la llei imposa a les comunitats autònomes que informin prèviament el Govern sobre els seus viatges a l'estranger.
INICIALMENT ES FISCALITZAVEN TOTS ELS VIATGES
L'executiu pretenia obligar les autonomies que avisessin de tots els desplaçaments a l'estranger dels seus alts càrrecs i membres dels Parlaments regionals, una exigència a la qual es van oposar frontalment el PSOE i els nacionalistes de CiU i PNB, els representants dels quals van arribar a reunir-se diverses vegades amb García-Margallo per acostar posicions.
Al final, el PP va cedir en aquest punt i va accedir a relaxar el requisit, de manera que l'obligació d'informar dels viatges es limita als presidents i consellers autonòmics.
En queden exclosos, com també reclamaven socialistes i nacionalistes, els desplaçaments dins la UE o a les seves institucions.
Aquesta obligació d'informar dels desplaçaments a l'estranger afecta també els òrgans constitucionals de l'Estat.
Un cop rebut l'avís, Exteriors podrà emetre "recomanacions" sobre si la proposta de viatge s'adequa als objectius de la política exterior espanyola, que dirigeix en exclusiva el Govern espanyol.
ANTERIORS INTENTS FALLITS
La Llei de l'Acció Exterior i del Servei Exterior de l'Estat és la primera d'aquest tipus que s'aprova en democràcia.
Tots els caps de la diplomàcia ho van intentar, però van fallar en l'intent per les baralles de competències entre els diferents Ministeris i les suspicàcies que el projecte aixecava en els partits nacionalistes.
El projecte de Margallo va topar amb els mateixos obstacles, i el text es va anar descafeïnant des dels primers esborranys que va elaborar Exteriors (més de 30).
Pel camí va quedar, per exemple, l'ambició que Hisenda pogués vetar l'obertura de delegacions autonòmiques a l'estranger en el cas de CA que incomplissin l'objectiu de dèficit, o una proposta d'última hora del PP, que volia crear un registre de viatges autonòmics.
Amb la redacció actual, la llei obligarà les CA a informar prèviament el Govern espanyol de l'obertura de delegacions a l'estranger, però l'executiu només podrà dir si considera o no pertinent aquesta decisió.
Tant el PSOE com els nacionalistes de CiU, PNB, BNG; IU i els independentistes d'ERC han denunciat durant la tramitació del text l'afany "innecessari" de controlar i limitar l'activitat de les Comunitats Autònomes (CA) a l'exterior que traspuava, segons la seva opinió, el projecte.
El Govern espanyol sempre ha respost a aquestes crítiques que la seva intenció no és controlar, sinó coordinar l'acció de totes les institucions de l'Estat que despleguen activitats a l'estranger, des dels diferents Ministeris a les diferents autonomies i entitats locals, amb la finalitat de "tenir una orquestra i no un conjunt de solistes desafinats".
NOVETATS
Al costat de l'obligació que les CA informin el Govern dels seus viatges i obertura de delegacions a l'exterior, el text presenta altres novetats, com la creació d'una carta d'instruccions a l'ambaixador recent nomenat que podrà incloure peticions d'autonomies o la possibilitat que el Congrés pugui sol·licitar la compareixença d'un ambaixador perquè informi sobre els objectius de la seva missió.
La norma obligarà l'executiu a presentar, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la llei, una Estratègia d'Acció Exterior per a quatre anys amb les prioritats i objectius a mitjà termini en aquesta matèria. La seva elaboració correspon a Exteriors en col·laboració amb la resta de Ministeris.
L'Estratègia, diu el projecte de llei, "recollirà i integrarà, en el seu cas" les propostes d'actuació en l'àmbit exterior dels òrgans constitucionals, les CA i les entitats locals.
El Govern podrà ometre aquelles propostes que no s'adequen als objectius de la política exterior que fixa en exclusiva l'executiu però en aquest cas haurpa d'explicar-ho. L'Estratègia es debatrà al parlament abans de la seva aprovació pel Consell de ministres.
Per donar compte de l'execució d'aquesta Estratègia, el Govern espanyol elaborarà, cada any, un Informe Anual d'Acció Exterior.
La llei permetrà que el Govern pugui exigir el reemborsament dels diners públics empleats per assistir espanyols a l'estranger en una situació d'emergència consular quan el ciutadà s'hagi "exposat voluntàriament a riscos sobre els quals el ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació informa en les recomanacions de viatge".
La llei converteix el Consell de Política Exterior, òrgan assessor del president del Govern espanyol creat l'any 2000 però que a penes s'ha utilitzat, en l'instrument destinat a assessorar el cap de l'Executiu sobre el desplegament del Servei Exterior de l'Estat.
Així, les decisions sobre la reordenació dels mitjans que componen el servei exterior de l'Estat (obertura o tancament d'ambaixades i creació o supressió de places) passa a ser una decisió més col·legiada en lloc d'una negociació entre Exteriors i Hisenda exclusivament, com passa actualment.
