MADRID, 18 març (EUROPA PRESS) -
El Ple del Congrés decidirà dimarts que ve si admet a tràmit una proposta de reforma de la Llei d'Amnistia de 1977 perquè es puguin jutjar A Espanya els crims comesos per la dictadura franquista.
La iniciativa va ser registrada el passat 25 d'octubre, coincidint amb el 40è aniversari de l'aprovació d'aquella norma amb les signatures de Podem, les seves confluències, ERC, PNB, PDeCAT, Compromís Bildu i Nova Canàries.
Esquerra Unida, soci electoral de Podem, va registrar el mateix dia en solitari la seva pròpia iniciativa per aconseguir la mateixa fi, però mitjançant altres mitjans. En lloc de reformar la norma, els d'Alberto Garzón aposten per anul·lar-la i per obligar el Govern a recolzar les reclamacions que formulin ciutadans, entitats o institucions pels delictes comesos durant la dictadura.
UN NOU PARÀGRAF
En concret, la modificació de la Llei d'Amnistia, la presa en consideració de la qual es votarà dimarts, consisteix en la introducció d'un nou paràgraf a l'article 9 per deixar clar que les disposicions contingudes en la norma "no impediran que els jutjats i tribunals investiguin, enjudiciïn i imposin les penes corresponents a les persones responsables d'haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions dels Drets Humans".
Els mateixos grups van registrar en paral·lel una proposta de reforma del Codi Penal que encara segueix pendent de debat al Congrés. En aquesta proposició de llei, complementària de la que es votarà dimarts, advoquen per afegir un nou article al Codi Penal, per afermar la figura de la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat, segons el Dret Internacional i els diferents tractats subscrits per Espanya.
La diputada de Podem va destacar quan es van presentar ambdues iniciatives que amb aquestes reformes es dóna compliment a les recomanacions d'organismes internacionals que, com Nacions Unides, han demanat que es modifiqui la Llei d'Amnistia.
"Veiem amb dolor que partits que també van participar en la lluita antifranquista, com el PSOE, avui no estiguin aquí. S'equivoquen en pensar que l'oblit pot esmorteir el dolor", va comentar en el seu moment el portaveu d'ERC, Joan Tardà.
Des d'En Marea, Yolanda Díaz, va mostrar el seu desig que finalment els tribunals espanyols "es normalitzin i s'acomodin al que diuen les normes internacionals que són les societats civilitzades" i en el mateix va incidir Enric Bataller, de Compromís, qui va recordar que l'article 10 de la Constitució obliga Espanya a atendre les normes de Dret Internacional que decreten la imprescriptibilitat dels crims de guerra i lesa humanitat.
